Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya

El proper dijous 24 de setembre se celebra la festa de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona, una advocació mariana vinculada al compromís alliberador que l’orde dels mercedaris ha viscut des dels seus orígens i que encara avui manté viu per la seva presència en tants centres penitenciaris. Anomenada també del Remei i de Gràcia en les nostres necessitats, redemptora dels captius, la Mare de Déu de la Mercè és invocada com a patrona i protectora de les persones privades de llibertat.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Mare de Déu de la Mercè, així com de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós, de la contribució de l’Església per una represa justa que no deixi ningú enrere, de la crisi com a ocasió de creixement, de nous desafiaments per al nou curs, del Sínode per l’Esperança, de la formació integral dels cristians, de la catequesi i de tornar amb alegria a l’eucaristia.

Dues de les cartes dominicals parlen de la Mare de Déu de la Mercè. El cardenal Joan Josep Omella, recorda que amb el prec «Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat» “el poeta mossèn Cinto Verdaguer interpel·lava la Mare de Déu de la Mercè” i diu que està segur que “el proper dia 24 de setembre molts barcelonins i barcelonines, i també moltes persones d’altres contrades, demanaran protecció i salut a la nostra patrona”. Recorda que “a l’arxidiòcesi de Barcelona hi ha una gran devoció a la Mare de Déu en santuaris i ermites” i que “la resta de Catalunya també és terra mariana”. Diu que “santa Maria és beneïda perquè ha tingut fe”, que “el Concili Vaticà II ensenya que Ella, la Mare de Déu, va engendrar el Fill de Déu «creient i obeint»”, que “la vida de Maria va transcórrer amb dubtes i incomprensions”, però que “Maria i Josep van acceptar el misteri de la missió de Jesús i van confiar en els designis de Déu”. Afirma que “Maria va avançar en el camí de la fe meditant en el seu cor el que veia i oïa” i que “també nosaltres estem cridats a avançar i a viure la fe ara i aquí”. Finalment, demana que “estiguem disposats a viure l’esperit mercedari, a donar la vida pels altres oferint-nos als més vulnerables davant les conseqüències de la crisi actual” i que, “en esperit i amb obres de bé, ens fem tots mercedaris”, ja que “així farem el pelegrinatge de la fe, imitant santa Maria, i farem realitat el que desitja el poeta en els Goigs de Nostra Senyora de la Mercè: que Maria sigui la nostra estrella, llum en les nits fosques, que ens faci missatgers de l’amor de Crist entre els més pobres i ens alliberi de totes les adversitats, fins i tot, de la mort eterna”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que malgrat que la devoció a la Mare de Déu de la Mercè neix en un context històric molt concret “el missatge que conté i la intuïció teològica que la fonamenta encara avui és plenament actual: Maria, com a Mare que és de tota la humanitat cridada a la salvació per l’obra redemptora de Jesucrist, coopera amb el seu Fill en la missió de posar els fills dels homes en el camí de la llibertat que de dret els pertoca com a éssers humans i, sobretot, com a fills de Déu”. Ens convida a què durant aquests dies ens recordem de les persones privades de llibertat i “les tinguem presents en les nostres pregàries”. Afirma que “la llibertat és un bé essencial de la persona humana” i que “la seua privació sols està justificada quan no es troben altres camins per garantir la convivència i el bé de la societat”, però que “la privació de llibertat no justifica que els altres drets de la persona siguin retallats”. Recorda que “qui ha comès un delicte no deixa de ser persona” i que “nosaltres no podem condemnar totalment ningú”. Diu que a la diòcesi de Tortosa “no tenim centres penitenciaris, però sí un nombre considerable de persones privades de llibertat, moltes de les quals es troben als centres d’Albocàsser (Castelló) i Mas d’Enric (Tarragona)”. Informa que “la delegació de pastoral penitenciària acompanya els qui ho sol·liciten i els ajuda en algunes necessitats bàsiques”. Finalment, demana que “no oblidem que la pandèmia que estem vivint ha agreujat la situació dels presos”, ja que “les visites s’han reduït al mínim” i “això els ha afegit un sofriment nou” i diu que “aquest any més que mai els hem de tindre presents en aquesta festa de la Mercè, a ells i a les seues famílies”.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, insisteix en la necessitat d’una formació sòlida per a poder viure la fe cristiana en els moments actuals. Diu que “a hores d’ara algunes parròquies o arxiprestats heu pensat en la possibilitat de projectar en el programa del nou curs algunes sessions de formació amb distintes modalitats” i els demana que pensin que “l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós dona una resposta a aquesta necessitat a un nivell superior”, “una resposta convenient i necessària en aquests moments”. Reconeix que avui els cristians “estem en una situació de peregrins, convivint en una societat aliena al concepte cristià de la vida i, al mateix temps, compartint les inquietuds i esperances d’aquesta societat, però al ras, sense altre sostre que les estrelles”. Afirma que “si Jesucrist té realment per a nosaltres «paraules de vida eterna» (Jn 6,68) viurem la situació present amb plenitud, amb joia i amb una certa esportivitat”. Manifesta que “situats en aquest punt, arribem a la conclusió de la necessitat d’un bon avituallament per a la travessa, una formació posada al dia i sòlida per poder respondre als reptes que van sortint en el camí” i que  “l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós està creat per donar aquestes provisions a un nivell científic i sistemàtic”. Finalment, recorda que l’INSAF “s’adreça especialment a col·laboradors i col·laboradores de parròquies i comunitats, a joves que volen complementar els seus estudis universitaris amb una altra carrera, als religiosos i religioses, laics i laiques entregats que vulguin aprofundir allò que viuen i, en definitiva, a totes aquelles persones amb inquietuds sobre el fet religiós cristià”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que al Comunicat final d’una reunió de dos organismes eclesials europeus, la CCEE i la COMECE “afirmaven que havien debatut sobre la missió i la situació de l’Església a Europa, juntament amb les perspectives de futur en el context crític vinculat a la pandèmia que ens toca de sofrir” i que “reflexionant sobre les possibilitats de cooperació en aquest context, van analitzar els seus efectes sobre les nostres comunitats civils i eclesials, identificant les perspectives de futur de la vida de l’Església a Europa”. Afegeix que afirmen que l’Església “vol estar molt propera a tots els que lluiten contra la pandèmia i manifesta la seva preocupació per la crisi econòmica i la consegüent pèrdua d’un gran nombre de llocs de treball, amb l’esperança que, a Europa, es treballi conjuntament per una represa que afavoreixi el conjunt de la societat sense exclosos ni descartats”. Diu que agraeixen “la donació de tants sacerdots pel servei crucial i generós realitzat en aquest període, alguns fins i tot donant la pròpia vida”, així com “el bon paper que en general han jugat els mitjans de comunicació social per a la pregària i les celebracions en streaming, cosa que ens fa preguntar sobre les noves formes de pràctica religiosa, de relacions, de presència i d’intercanvi de la fe”. Expressa que aquests organismes europeus “es manifestaven preocupats per la forta limitació imposada en alguns llocs a la llibertat religiosa en el context del tancament dels llocs de culte i la prohibició de les litúrgies” i “reclamaven per al present i per al futur el restabliment de les relacions normals Església-Estat basades en el diàleg i el respecte dels drets fonamentals”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “quan la crisi posa davant de la nostra mirada la realitat, la veritat del que realment som, i quan alhora aconseguim veure aquesta realitat interpretant-la des de la Veritat sobre el sentit de la vida, llavors se’ns obrirà un camí lluminós i cert de creixement”. Es pregunta “com es fa això?”. Explica que “el gran matemàtic Blaise Pascal va sofrir una greu malaltia”, que a la seva obra Pensaments “va deixar plasmades les seves recerques i les seves troballes en el terreny de la filosofia i de la fe” i que “en aquest llibre trobem un capítol que va titular: «Per a demanar a Déu el bon ús de les malalties»”, que “nosaltres podríem traduir: «Per a demanar a Déu el bon ús de la crisi»”. Afirma que “Pascal sabia que una crisi pot destruir la vida d’una persona”, “però, segons la seva fe, sabia que també pot fer-la créixer i salvar-la” i “això era possible si aconseguia entendre, interpretar, la seva malaltia des del sentit de la vida que havia après de la seva fe”. Manifesta que “el seu punt de partida era fer-se aquesta pregunta: quin sentit pot tenir aquesta malaltia, segons el que jo sé de Déu?”, que “el projecte de Déu era salvar les seves criatures, conduint-les fins que s’hi reproduís aquella imatge perduda”, “la del seu Fill Jesucrist, veritable home, en qui veiem «recuperada», salvada, la humanitat” i que llavors el que havia de fer era “retornar vers Crist, conèixer-lo una vegada més i estimar-lo totalment, com a única medicina”. Finalment, diu que la pregària de Pascal («No et demano salut ni malaltia, ni vida ni mort, sinó que disposis de la meva salut o malaltia, vida o mort, per a la teva glòria…) “desencadena tota una vida”, però que és “en definitiva una pregària per a estimar com estima Crist a la Creu, on continua oferint respostes a qualsevol ésser humà en crisi i des d’on brollen tants rius de generositat”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, informa que “el Papa Francesc ens obsequiarà el proper 3 d’octubre amb una encíclica sobre la fraternitat humana i l’amistat social” que “portarà el títol Tots germans, i aprofundirà en aquest element troncal del seu magisteri”. Expressa que “si durant la pandèmia ha tingut gestos i paraules carregades de significat que han il·luminat el camí difícil que la humanitat sencera recorria, quan ja s’entreveu l’arribada de remeis eficaços, el Papa ens proposa afrontar la postpandèmia amb una actitud nova”. Afirma que durant aquests mesos el Papa “ens ha anat recordant els conflictes socials que segueixen havent-hi a tot el planeta i que no han de ser oblidats”. Manifesta que “confiem que dintre d’uns mesos podrem disposar de vacunes eficaces per a vèncer el coronavirus”, però que “molt més difícil serà vèncer la pandèmia de la fam i de la guerra”. Diu que “el desafiament consisteix en evitar que el món de l’economia quedi monopolitzat pels objectius del benefici i la competitivitat perquè la conseqüència serà que una multitud de persones quedin excloses i marginades” i que “des de la mirada de la fe estem cridats a viure en fraternitat, en família, i això passa per la justícia i la solidaritat”. Finalment, diu que “a tots els àmbits de la diòcesi, a Càritas, a les famílies i a les escoles, a les parròquies i comunitats religioses, als moviments i realitats eclesials, hem de viure amb la consciència clara que al costat nostre hi viuen molts germans necessitats” i que “un desafiament important per al nou curs és fomentar l’actitud de sortir al seu encontre, perquè no són estranys, ni aliens, perquè són els nostres germans”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que “la nostra Església de Vic està immersa en el Sínode Diocesà, un procés de recerca de la voluntat de Déu a la llum de l’Esperit Sant”, que “aquesta recerca del voler del Senyor no està reclosa en uns quants, sinó oberta a tots els membres de l’Església, en la diversitat de dons i carismes, de ministeris i serveis” i que “així ho han entès els membres dels cent cinquanta grups sinodals d’arreu del bisbat”. Afirma que el Sínode Diocesà “inclou per essència caminar junts” i “convoca tothom”. Reconeix que “les circumstàncies que estem vivint han significat una aturada en el camí”, que “molt pocs han pogut continuar caminant”, però que “moltíssims han fet via personalment, amb la pregària i la reflexió” i “el nostre Sínode Diocesà continua viu i té la vocació de continuar caminant”. Comunica que “el Sínode Diocesà tornarà a engegar els ritmes habituals, si les circumstàncies ho permeten i amb les mesures convenients per a la seguretat de tots, seguint els temaris programats, a partir d’aquest mes de setembre” i que “tots els membres dels grups rebran les indicacions oportunes per a aquesta tornada al ritme habitual”. Recorda que el lema del Sínode “duu la paraula «esperança»”, que “en aquests moments d’incertesa en molts aspectes, hem de ser capaços de posar al davant de tot l’esperança” i que “l’Evangeli que porta en el seu cor la nostra Església és l’Evangeli de l’esperança”. Finalment, diu que “el Sínode per l’Esperança és un camí obert que ens fa fressar els viaranys de la comunió i de la llum de l’Esperit vers la missió: ser portadors d’esperança”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “una bona formació és indispensable per al futur personal i professional”. Afirma que “la formació no es redueix només a l’adquisició de coneixements per aconseguir una acumulació de dades” i que “per a ser una formació òptima ha de comptar amb totes les dimensions de la persona” i “cal comptar, a la vegada, amb la voluntat i el temps de preparació personal”. Recorda que “també els cristians necessitem constantment recórrer a la formació permanent”, que “hi ha molts grups que aprofundeixen en el coneixement de la Bíblia, de la història de l’Església, de la moral, de les veritats de la fe o encara de la pedagogia o de la catequesi” i que “de manera continuada les parròquies ofereixen als seus feligresos la possibilitat de formació”. Ens anima a “participar en els cursos que organitzen per aprendre i retenir coneixements, sense oblidar mai la formació de la consciència i la saviesa que neix del seguiment de Jesucrist”. Recorda que “el bisbat organitza periòdicament cursos i conferències per als sacerdots” i que “a més de la permanent oferta acadèmica de l’IREL, existeixen moments al llarg de l’any en què es reflexiona sobre les diferents dimensions de la seva vida ministerial, l’estrictament humana, la formació espiritual, la formació intel·lectual i la formació pastoral”. Finalment, comunica que “la setmana vinent el conjunt de sacerdots dedicarà dos dies a la formació, amb diversos ponents que ens ajudaran en la reflexió sobre la parròquia i sobre alguna de les seves activitats essencials, com la catequesi” i desitja que “tots valorem positivament aquesta formació”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que “per a una bona i completa formació cal la catequesi”. Afirma que “els pares segurament ja heu escollit les activitats extraescolars per als vostres fills”, que “amb la formació que els oferim es va configurant la seva personalitat” i que “cal decidir les propostes formatives segons la millor concepció del que és ser persona”. Diu que “per això cal fer la pregunta: heu pensat si la formació religiosa –cristiana– és important per forjar una personalitat completa?”. Desitja “donar resposta telegràficament a la pregunta que alguns us podeu fer: per a què serveix la catequesi?”. Expressa que a la catequesi, els nens i nenes “descobriran que Déu se’ns ha donat a conèixer, se’ns ha manifestat en la Sagrada Escriptura, la Paraula de Déu, com Déu Pare de l’Amor”, “coneixeran Jesucrist i la seva proposta de vida”, “comprendran i es prepararan per a les celebracions dels sagraments: eucaristia, penitència, confirmació…”, “aprendran les actituds fonamentals per a la vida, les virtuts i els valors, però, alhora, el perquè d’aquestes actituds i d’aquests valors” i “trobaran respostes a les preguntes més importants de la vida”. Manifesta que a la catequesi els infants “coneixeran testimonis vivents de Jesucrist”, “s’entrenaran a pregar, a escoltar el Senyor, a parlar-hi, a lloar-lo, a donar-li gràcies”, “podran fer experiència que ells són Església”, “valoraran la seva condició de cristians, fills i filles de Déu, i en podran donar raó” i “educaran la dimensió religiosa i transcendent de la persona humana”. Afirma que la catequesi “és per viure amb fe, esperança i amor” i “és necessària per descobrir i fonamentar la vida cristiana”. Finalment, demana als pares que portin els fills a la catequesi, als fills, que hi vagin i als avis, que animin els nets a iniciar la catequesi i no abandonar-la.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, comparteix “algunes idees d’una carta recent del Prefecte de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments” per a invitar-nos a tornar a l’eucaristia. Recorda que a principis de juliol, ja va suspendre la dispensa del precepte dominical i es pregunta si “amb l’inici del curs escolar, té sentit que encara ens estem de tornar a l’eucaristia presencial”. Reconeix que “la pandèmia ha produït trastorns a la vida de la comunitat cristiana, especialment en la dimensió litúrgica”, però que els fidels “no podem viure sense la gràcia que donen els sagraments i sense la força de l’encontre amb la comunitat de germans”. Diu que “malgrat els mitjans de comunicació realitzen un valuós servei als malalts que no poden assistir a l’església i han estat claus en els moments que era impossible celebrar l’eucaristia comunitàriament, cap transmissió és equiparable a la participació personal o pot substituir-la”. Afirma que “no són pocs els que s’han engorronit en relació a l’assistència a l’eucaristia dominical”: “han descobert les misses de la televisió i els “agraden” més”, però “no és el mateix”. Manifesta que “els cristians no podem viure sense combregar el Cos de Crist, sense trobar-nos amb els germans en la fe, sense freqüentar la casa del Senyor”. Finalment, diu que “tots sabem que és més arriscat veure els néts que anar a missa” i pregunta als seus feligresos quina raó tenen per no tornar el diumenge a missa i si no tenen “el desig de tornar amb alegria a l’eucaristia”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi: