Els bisbes parlen de Mans Unides i de la Jornada Mundial del Malalt

Feb 7, 2020

Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya

Diumenge 9 de febrer se celebra la Jornada Nacional de Mans Unides, amb el lema «Qui més pateix el maltractament al planeta no ets tu». Aquesta institució de l’Església catòlica fa 61 anys que lluita contra la fam, la pobresa, el subdesenvolupament i les seves causes, alertant la nostra societat de la tragèdia de la fam en moltes persones del món actual, promovent iniciatives per atendre programes i projectes dels pobles amb majors carències en el desenvolupament econòmic i social i recordant a totes les comunitats cristianes el seu deure d’ajuda i solidaritat cap als germans del que anomenem tercer i quart món.

D’altra banda, el dia 11 de febrer l’Església celebra la XXVIII Jornada Mundial del Malalt, una jornada instituïda pel papa Joan Pau II per a cada 11 de febrer, fent-la coincidir amb la memòria litúrgica de la Mare de Déu de Lourdes, per tal de relacionar la cura que els cristians han de tenir sempre dels malalts amb el santuari francès que cada any acull milers de persones necessitades de salut. En el seu missatge per a la jornada d’enguany, el papa Francesc ens convida a celebrar-la posant en el centre les paraules de Jesús: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar” (Mateu 11,28).

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de Mans Unides i de la Jornada Mundial del Malalt, així com de recuperar els grans missatges del Concili Vaticà II i de futurs objectius diocesans.

Set de les cartes dominicals parlen de la campanya de Mans Unides. L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “és una campanya ben pensada, eficient i duta a terme amb claredat total, una claredat que comença indicant prèviament el destí concret de les aportacions, després de l’estudi i els pressupostos pertinents” i que “Mans Unides treballa tot l’any, perquè la campanya és de molta envergadura i perquè la fam no té espera”. Afirma que “se’ns convida a una aguda presa de consciència sobre la dramàtica destrucció que afecta la nostra «casa comuna», amb la consegüent desaparició d’ecosistemes i el deteriorament del territori i de la vida de les comunitats més pobres”. Manifesta que “cal tenir present que la pobresa i la fragilitat del nostre planeta són dues cares d’una mateixa realitat que pot anomenar-se insolidaritat” i que “és bo, és el millor camí i el més natural que siguin els mateixos ciutadans des de les seves institucions els qui sensibilitzin l’opinió pública i promoguin empreses que condueixin a una major justícia distributiva”. Demana que ens obrim a un nou camí de conversió amb una vida més evangèlica, més sòbria i més compromesa amb models de desenvolupament solidari que ens permetin de connectar «l’exercici de la cura de la natura amb aquell de la justícia pels més empobrits i desafavorits de la terra, que són l’opció preferida de Déu». Finalment, vol felicitar i encoratjar totes les persones que treballen a Mans Unides, afegeix que “segurament que moltes més, si hi pensessin, podrien dedicar-hi un temps” i recorda que “la felicitat pròpia es troba quan hom cerca la felicitat dels altres”.

El cardenal Joan Josep Omella, diu que el lema de la campanya de Mans Unides “ens recorda el missatge del papa Francesc enviat als participants de la jornada d’estudi sobre «Aigua, agricultura i alimentació. Construïm el demà», organitzada per la Universitat Politècnica de Madrid –UPM– (13 de desembre de 2018)”. Afirma que “el Sant Pare ens ajuda a prendre consciència del gran regal que hem rebut del Senyor, una terra que ens proporciona l’aliment per subsistir i l’aire per respirar” i “insisteix en la necessitat de renovar el nostre model de producció associat a una explotació abusiva de la terra”. Manifesta que “el lema d’enguany sintetitza la preocupació del Papa i ens brinda l’oportunitat de reflexionar, però també d’actuar èticament”. Destaca que “avui, més que mai, cal posar tot el que està al nostre abast perquè la terra no deixi de ser font de vida per a la humanitat i, consegüentment, alliberi de la fam tantes persones cruelment afectades per la pobresa”. Ens demana que ajudem Mans Unides tant com puguem “en els seus propòsits nobles i en els projectes anuals que desenvolupa, supervisa i garanteix”. Finalment, agraeix la col·laboració en “la col·lecta de Mans Unides que avui es fa a totes les parròquies i centres de culte” i recorda que “no és simple bonisme” sinó que “són obres concretes de desenvolupament humà integral a les zones més desfavorides i marginades del món”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que Mans Unides de la diòcesi “ens fan arribar el clam, més enllà de les nostres necessitats econòmiques, que hi ha moltíssims germans i germanes d’arreu del món, països joves i comunitats en creixement, que tenen carències molt més grans que les nostres i que per això els hem d’ajudar solidàriament” i que “hem de viure una “solidaritat sense fronteres”, sabent que aquest és el nom nou de la caritat”. Afirma que Mans Unides ens fa adonar que “la cura de la casa comuna ha de tenir ben present l’íntima relació entre fam i pobresa i que no podem maltractar, deteriorar més el nostre planeta”. Manifesta que “la lluita contra la fam ha d’estar relacionada amb les mesures per pal·liar la crisi mediambiental que arrabassa drets fonamentals com el dret a l’aigua, a l’alimentació, a la salut, al desenvolupament, i en definitiva, a una vida digna”. Destaca “la tasca admirable que la solidaritat va realitzant”. Recorda que “durant el 2018, Mans Unides va recaptar 47 milions d’euros i es van realitzar 564 projectes de desenvolupament a 54 països diferents”. Finalment, diu que “Mans Unides vol que ens adonem que el nostre planeta necessita una nova cultura ecològica, que siguem cuidadors de la terra en lloc de dominadors, i que lluitem per la vida digna de totes les persones, considerant les conseqüències mediambientals de les nostres iniciatives, de manera que es doni una gestió integral dels recursos naturals ja que “qui més pateix el maltractament al planeta, no ets tu”” i que “prendre consciència de totes aquestes realitats i oferir solidaritat integral als germans que més sofreixen ha de ser un imperatiu ètic per a tots els deixebles de Crist”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que la família de Mans Unides “creu fermament en la igualtat i la dignitat de tots els éssers humans, creats per Déu i cridats a viure plenament com a fills seus formant una gran família” i que “per això defensa els drets humans i promou activitats d’educació, de sensibilització i de col·laboració per dur a terme projectes de desenvolupament a països del tercer món”. Afirma que “tot això comporta també una educació que ajudi a comprometre’s en el desenvolupament integral de la persona i a descobrir la responsabilitat que tots tenim en la conservació de la terra, que és la llar de tots” i que “la campanya de Mans Unides d’enguany es centra en la protecció de la casa de tots, aprofundint en la relació que existeix entre la lluita contra la pobresa i la garantia dels drets humans”. Manifesta que “a partir del magisteri del papa Francesc no es poden separar la preocupació per la cura de la naturalesa i la lluita per la justícia envers els pobres” i que “és just i urgent construir una cultura de l’encontre i de la cura tant dels exclosos com de la natura”. Afirma que “el clam de la terra i dels pobres és un, com ha de ser un el sentiment d’unió de tots els éssers humans, perquè tota la creació i especialment tota la humanitat està unida per l’amor que Déu té a les seves criatures” i que “aquesta consciència de formar una única família és el millor antídot contra la globalització de la indiferència”. Finalment, recorda que “el Papa ens crida a una conversió ecològica, a una ecologia integral que ha de reunir les dimensions personals i socials” i diu que “d’aquesta forma podrem gestionar el planeta d’una manera més d’acord amb la dignitat de la persona humana, de totes les persones humanes”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “Mans Unides ens posa aquest any com a tema de la seva campanya la relació entre la nostra manera de viure i la pobresa, tot presentant-nos els seus projectes de desenvolupament integral i sostenible”. Demana que aprofitem aquesta oportunitat que se’ns ofereix “per motivar-nos a col·laborar amb els projectes de Mans Unides; i, també, per a entrar nosaltres en aquella «ecologia integral», de la qual ens parla el Sant Pare Francesc, en la seva encíclica Laudato si”’. Afirma que “hem de ser conscients que tota la humanitat habita en un mateix planeta, la «nostra casa comuna» i que els qui habitem en el primer món “tenim un deute ecològic amb els països més pobres del nostre planeta”. Manifesta que “hi ha una íntima relació entre els pobres i la fragilitat del planeta: «Els efectes més greus de totes les agressions ambientals els sofreix la gent més pobra» (Laudato si’, 48)”. Esmenta alguns efectes, com ara “la dificultat d’accés a l’aigua potable, la pèrdua de la biodiversitat, la insalubritat creixent de pobles i ciutats, la reducció de la natalitat…” i subratlla aquest darrer dient que “no és pas propi de l’ecologia integral afirmar que la criatura humana és l’enemic del planeta”, que “en la persona humana la creació de Déu arriba al seu punt àlgid” i que “tota nova vida humana és un do d’esperança per a la humanitat”. Finalment, diu que ens hem de redescobrir “com a criatures de Déu, el nostre Pare, en el qual tots som germans, que “la cura de la creació és tasca de tots, sabent que el centre l’ocupa sempre la persona humana” i que “aquest és l’encàrrec rebut”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “Mans Unides, per combatre la fam, vol que ens conscienciem de les causes que la provoquen i lluitem contra elles” i que “enguany el tema de la campanya constitueix una invitació a combatre la fam en el món mitjançant el respecte al medi ambient”. Constata que “la lluita contra la fam, contra les seues causes i conseqüències, no pot donar-se sense un medi ambient adequat i una casa comuna habitable per a tots”. Afirma que “les qüestions relatives a l’ecologia ens preocupen a tots”, ja que “sabem que està en joc el futur de la humanitat”, però reconeix que “en la nostra societat del benestar aquesta preocupació amaga moltes vegades una mica d’egoisme”. Adverteix que no podem ignorar que “cada dia moren 18.000 persones per causes relacionades amb la contaminació, o el fenomen de les migracions per causes relacionades amb el medi ambient”.  Recorda que la campanya d’enguany “ens convida a reflexionar sobre la relació que existeix entre la fam que tants éssers humans pateixen i l’ús irresponsable dels béns de la naturalesa”, “ens informa de les iniciatives que promou Mans Unides”  i “ens proposa una sèrie d’accions tendents a combatre les conseqüències de l’ús abusiu dels recursos naturals, com el suport als emigrants mediambientals, educació per a crear consciència ecològica…”. Finalment, ens convida a “recolzar aquestes propostes que, sens dubte, ajuden a evitar sofriments en tantes persones que viuen en situació de pobresa”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, recorda que Mans Unides “té 72 delegacions a Espanya que treballen en comunió i coordinació” i que les seves grans línies de treball són “informar i denunciar els grans problemes de la fam i la pobresa, les seves causes i les seves possibles solucions”, “proposar accions i programes concrets que ja siguin resposta a problemes de desenvolupament en diversos llocs del món amb la garantia de la seva gestió per persones i comunitats acreditades”, “reunir mitjans econòmics per finançar els programes i les accions de desenvolupament integral escollides per actuar-hi” i donar a conèixer a cada diòcesi “els projectes que se li han proposat, per cercar finançament a les propostes assignades, per organitzar la col·lecta a tots els centres de culte i per informar també de la realització dels projectes que ha finançat”. Afirma que “relacionar pobresa, fam i desenvolupament amb el maltractament del planeta Terra, la casa de tots, ens ha d’ajudar a ser conscients de la nostra responsabilitat” i que “ens hem de sentir corresponsables per lluitar contra les causes que provoquen les situacions de pobresa, les pestes del segle XXI”. Informa que “aquesta campanya ens proposa col·laborar en un conjunt de projectes que serviran per contribuir al desenvolupament humà, social i econòmic de moltes persones” i que el total a invertir és de 172.487 euros. Finalment, assegura que “aquests diners s’invertiran en els projectes que estan sotmesos a un seguiment”, diu que “un cop realitzats aquests projectes, en rebem els comprovants i tota la informació necessària” i demana que “siguem generosos”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, parla de la Jornada Mundial del Malalt. Diu que amb les paraules “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar” Jesús “adreça una invitació als pobres que saben que depenen completament de Déu i que, ferits pel pes de la prova, necessiten ser guarits” i “convida a entrar en la seva vida per a experimentar la tendresa”. Afirma que “en Ell s’hi troba la força per afrontar les inquietuds i les preguntes que sorgeixen en la “nit” del cos i de l’esperit” i que “Jesús nodreix aquests sentiments perquè ell mateix es va fer feble, va viure l’experiència del patiment i va rebre al seu torn consol del Pare”. Manifesta que “cal personalitzar la manera d’apropar-se al malalt, afegint al guarir el tenir cura per a una recuperació humana integral”, que “el malalt a més dels tractaments espera suport, sol·licitud, atenció…, en definitiva, amor” i que “l’Església desitja ser cada vegada més la “posada” del Bon Samarità que és Crist”. Recorda que “la vida ha de ser acollida, tutelada, respectada i servida des que sorgeix fins que s’acaba” i que això “ho requereixen simultàniament tant la raó com la fe en Déu, autor de la vida”. Finalment, dona gràcies a “tothom qui es posa al servei dels malalts, amb gestos de tendresa i proximitat, a imatge del Crist Bon Samarità” i demana que “unint els principis de solidaritat i subsidiarietat es cooperi arreu perquè tothom tingui accés a les cures adequades per a la salvaguarda i la recuperació de la salut”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, recorda que “els anys en què se celebrava el Concili Vaticà II van ser apassionants” i que el director del col·legi on va estudiar “era un entusiasta convençut del bé que el Concili portaria a l’Església” i a mesura que s’anaven celebrant les sessions conciliars, els reunia “per a informar-nos i explicar-nos les grans novetats”. Afirma que gràcies a la insistència i obstinació d’aquell sacerdot marianista, “tots sortíem amb una cosa clara”: que “tots els batejats, abans que jerarquia o vocacionats específicament, som Poble de Déu, un únic Poble”. Diu que “els grans missatges de les constitucions “Sobre l’Església” i “L’Església en el món actual” van inspirar una multitud d’iniciatives laicals i transformadores” i que “avui encara rebem ressons d’aquella època”, “ressons de la seva riquesa i de la seva ambigüitat”, com per exemple que “després de tants anys transcorreguts des del Concili, encara continuem sentint queixes sobre la falta de laics conscients i actius en l’Església i en el món”. Manifesta que “arriba el moment de recuperar els grans missatges del Concili Vaticà II en la seva puresa i amb la seva força”, és a dir, “amb la lluminositat i la veritat amb què llavors van ser inspirats per l’Esperit”, així com que “malgrat el desig que hi hagi més laics conscients i actius en l’Església, i la crida a la seva promoció, que ressona en l’Església, hem de reconèixer que la seva existència és una gran riquesa”. Finalment, diu que els laics “són Església en el món, presència activa, il·luminadora i transformadora de l’Església en el món” i que han de ser llum, llevat i sal en un món que necessita urgentment llum i força transformadora en dos dels seus àmbits més importants: el món social i el món educatiu.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, parla de “l’elaboració del futur Pla Pastoral que ens servirà de guia per als pròxims anys”, “una iniciativa del mateix responsable diocesà que va comptar amb l’acceptació generalitzada de tots els que, essent batejats, col·laboreu en els diversos serveis de parròquies o de la diòcesi”. Recorda que “en l’Assemblea diocesana del final del curs passat es va decidir procedir a l’elaboració d’un nou pla en el qual qualsevol cristià pogués aportar el seu punt de vista”, que “durant l’estiu es va confeccionar una guia que facilités les respostes i agrupés les preocupacions més generalitzades”, i que “el mes de setembre de l’any passat, en la Festa de l’Enviament, es va donar a conèixer aquesta guia, es va distribuir en fulls impresos i es va enviar utilitzant els mitjans electrònics”. Diu que “durant els mesos transcorreguts d’aquest curs hi ha hagut moltes reunions” “en les que han aparegut les diferents preferències pastorals que posaran a la consideració de tots” i que “es va posar una data límit per entregar aquestes aportacions per escrit: el 26 de febrer, Dimecres de Cendra i inici de la Quaresma”.  Fa un últim intent “per sol·licitar la vostra participació”, ja que “si hi participem molts, més generalitzada serà la resposta i més importarà a totes les comunitats” i “la família diocesana vol sumar la veu de tots els seus membres en tot allò que ens compromet com essencial per al pròxim futur”. Finalment, convida els feligresos de la diòcesi de Lleida a mirar el futur “amb esperança, amb il·lusió, amb constància i amb coratge” i a fugir “del desànim, del pessimisme i de la tristesa pastoral” i agraeix la col·laboració.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/)  i a la pàgina web de cada diòcesi:

Així mateix, poden trobar, en diferents pàgines web, més informació sobre la campanya de Mans Unides i el missatge del papa Francesc amb motiu de la XXVIII Jornada Mundial del Malalt.

Barcelona, 7 de febrer de 2020