Data: 28 de juny de 2020

Encara que no ho sembli, ja som a l’estiu. La situació sanitària que estem vivint no ens permet quasi ni saber en quin temps estem. Hi ha tantes coses diferents que ens costa de situar-nos: l’escola dels més petits de casa, les celebracions religioses familiars, els projectes de vacances i, àdhuc, l’oratge que tenim, més semblant a la tardor que no pas als finals de la primavera o principis de l’estiu. Tot plegat ens costa, però per les dates del calendari ja som a l’estiu. I els cristians, què hem de fer en aquest estiu tan diferent? Evidentment viure’l com un temps de gràcia de Déu. Aquest temps ja no tornarà, per això l’hem de viure amb intensitat per a glòria de Déu i per al bé dels germans.

Una primera actitud és la de la prudència i vigilància en el tema sanitari, tant per al nostre bé, com per al bé dels altres. Prudència, vigilància i seny, combinats amb la necessitat de viure i d’estimar. La vida sempre porta en si mateixa el risc i el servei generós. Haurem de combinar tots aquest elements i això no és una qüestió pas fàcil. Cada un ha de trobar la seva mesura i ha de respectar els altres sempre.

Un altre consell és retornar a les celebracions als nostres temples. Durant el temps de confinament s’ha afavorit, amb gran esforç i dedicació, que les celebracions poguessin arribar a les llars, convertint les nostres famílies en Església domèstica, lloc de pregària i de testimoniatge. Això ha estat molt bé, però hem de vèncer l’engany fàcil de pensar que és més còmode seguir les celebracions des de casa. Evidentment que les persones que per edat o malaltia no poden anar a la celebració presencial en els temples, tenen en les celebracions pels diferents mitjans una gran eina per a santificar el dia; però res no pot substituir la celebració de la missa amb la comunitat cristiana per als qui poden assistir-hi. Comprenc que, en aquests temps de prudència que se’ns demana, alguns encara no veuen oportú assistir-hi. Però hem de caminar vers la participació presencial.

La caritat de la visita als familiars més grans i als malalts, en els moments oportuns ha de formar part de la vida del cristià en l’estiu. Que la gent gran no hi estigui sola. I juntament amb la caritat també la necessitat de formació. Des de la comissió del Sínode s’oferiran materials diversos assequibles per a tothom per a aprofundir en els temes sinodals. Fareu bé d’acollir-los els qui ho rebreu i de compartir-ho amb altres.