Quan experimentem alguna cosa que ens ha agradat o ens ha fet sentit bé, o ens ha servit en la nostra vida, no parem de proclamar-ho. Recomanem: ves a tal lloc que t’agradarà, compra’t no sé què que t’anirà bé, mira tal programa que et farà sentir bé o que és molt divertit… quantes vegades utilitzem la promoció boca a boca!

Això mateix és el que ens recorda el nostre Papa Francesc en el missatge per al Domund d’enguany. Ho fa a partir de Fets 4,20 en la resposta de Pere davant del Sanedrí: “nosaltres no podem deixar d’anunciar el que hem vist i sentit”.

El que vivim en la vida quotidiana no podem deixar-ho de banda en la vida de la fe. Tota la història de l’evangelització comença per una crida del Senyor a cadascun de nosaltres. Realment tenim una trobada personal que ens interpel·la i ens posa en moviment per compartir l’anunci, com van fer els primers apòstols: “hem trobat el Messies” (Jn 1,41).

També nosaltres hem trobat el Senyor, també som cridats a viure i proclamar el que hem vist i sentit, cadascú des de la nostra crida concreta. Ara cal que ens posem en moviment per proclamar a tot el món el que Déu ha fet en nosaltres i el que fa per Amor a tants germans nostres d’arreu de la terra. I per aconseguir-ho hem de tindre un moviment en diverses direccions, la primera cap al fons del nostre cor per trobar allà el Déu viu i en segon cap a fora, cap a tot arreu, per veure com actua en l’amor envers tots els necessitats.

Ara és l’ocasió propícia per mirar i escoltar i, immediatament, passar a explicar tot el que hem sentit.

Delegació Diocesana de Missions

La voz de la iglesia