SANT JOAN DAMASCÈ


Estimats germans i germanes,

Sant Joan Damascè, figura important en la teologia bizantinia, va ser, sobretot, testimoni ocular del trànsit de la cultura cristiana grega i síria —característica de la part oriental de l’Imperi bizantí— al món islàmic, que s’obria pas a través de conquestes militars en el territori que avui es coneix com a Orient Mitjà i Pròxim. Sant Joan Damascè va néixer en el si d’una família cristiana rica, i, essent jove, es va encarregar de les finances del califat. No satisfet amb aquest tipus de vida, entorn de l’any 700, va ingressar al monestir de Sant Saba, a prop de Jerusalem. Allí es va dedicar amb totes les seves forces a l’ascesi i a la literatura, així com a l’activitat pastoral, com es pot veure per les nombroses homilies que conservem d’ell. El papa Lleó XIII el va proclamar doctor de l’Església universal l’any 1890. Sant Joan Damascè és recordat, entre d’altres coses, pels seus tres discursos contra els qui calumnien les santes imatges, en els quals hi ha els primers intents de legitimar la veneració de les imatges sagrades, vinculant-les amb el misteri de l’encarnació del Fill de Déu en el si de Maria Verge. Va insistir també, durant el seu magisteri, en la veneració de les relíquies dels sants.


Descarrergar arxiu