CRITERIS MORALS PER ALS PROJECTES POLÍTICS I ECONÒMICS


Estimats germans i germanes,

La meva nova encíclica, Caritas in veritate, que ahir va ser presentada oficialment, en la seva visió fonamental, s’inspira en un passatge de la carta de sant Pau als Efesis, en el qual l’Apòstol parla d’obrar segons la veritat en la caritat: «Mantenint-nos en la veritat i en l’amor» —ho acabem d’escoltar—, «creixerem en tot fins que arribem a Crist, que és el cap» (Ef 4,15). La caritat en la veritat és, per tant, la principal força propulsora del veritable desenvolupament de tota persona i de la humanitat sencera. Per això, entorn del principi caritas in veritate, gira tota la doctrina social de l’Església. Només amb la caritat, il·luminada per la raó i per la fe, és possible aconseguir objectius de desenvolupament amb un valor humà i humanitzador. La caritat en la veritat «és el principi sobre el qual gira la doctrina social de l’Església, un principi que adquireix forma operativa en criteris orientadors» (n. 6).

Ja en la introducció, l’encíclica al·ludeix a dos criteris fonamentals: la justícia i el bé comú. La justícia és part integrant de l’amor «amb fets i de veritat» (1Jn 3,18), com ho exhorta l’apòstol sant Joan (cf. n. 6). I «estimar algú és voler el seu bé i treballar eficaçment per ell. Al costat del bé individual, hi ha un bé relacionat amb la vida social de les persones […]. S’estima el proïsme més eficaçment com més es treballa per un bé comú.» Per tant, són dos els criteris operatius, la justícia i el bé comú; i gràcies a aquest últim, la caritat adquireix una dimensió social. Tot cristià —diu l’encíclica— està cridat a aquesta caritat, i afegeix: «Aquest és el camí institucional […] de la caritat» (n. 7).

Com altres documents del Magisteri, també aquesta encíclica reprèn, continua i aprofundeix l’anàlisi i la reflexió de l’Església sobre temes socials de vital interès per a la humanitat del nostre segle. De manera especial, enllaça amb el que va escriure Pau VI fa més de quaranta anys a la Populorum progressio, pedra angular de l’ensenyament social de l’Església, en la qual el gran Pontífex traça algunes línies decisives i sempre actuals per al desplegament integral de l’home i del món modern. La situació mundial, com ho demostra àmpliament la crònica dels últims mesos, continua presentant problemes considerables i l’«escàndol» de desigualtats clamoroses, que persisteixen malgrat els compromisos assumits en el passat. Per una banda, es registren signes de greus desequilibris socials i econòmics; per una altra, des de moltes parts es demanen reformes que no poden demorar-se més temps, per a omplir l’esvoranc en el desenvolupament dels pobles. Amb aquest finalitat, el fenomen de la globalització pot constituir una oportunitat real, però per a això és important que s’emprengui una profunda renovació moral i cultural i un discerniment responsable de les decisions que cal prendre amb vista al bé comú.
És possible un futur millor per a tots si es funda en el redescobriment dels valors ètics fonamentals. És a dir, fa falta un nou projecte econòmic que torni a planejar el desenvolupament de manera global, basant-se en el fonament ètic de la responsabilitat davant Déu i davant l’ésser humà com a criatura de Déu.

Certament, l’encíclica no pretén oferir solucions tècniques als amplis problemes socials del món actual, perquè no és competència del Magisteri de l’Església (cf. n. 9). Això no obstant, recorda els grans principis que són indispensables per a construir el desenvolupament humà dels propers anys. Entre aquests, en primer lloc hi ha l’atenció a la vida de l’home, considerada com a centre de tot veritable progrés; el respecte del dret a la llibertat religiosa, sempre unit íntimament al desenvolupament de l’home; el rebuig d’una visió prometeica de l’ésser humà, que es consideri artífex absolut del propi destí. Una confiança il·limitada en les potencialitats de la tecnologia resultaria al final il·lusòria. Tant en la política com en l’economia calen homes rectes, que estiguin sincerament atents al bé comú. En particular, tenint presents les emergències mundials, és urgent cridar l’atenció de l’opinió pública envers el drama de la fam i de la seguretat alimentària, que afecta una part considerable de la humanitat, un drama de dimensions tan grans que interpel·la la nostra consciència: és necessari afrontar-ho amb decisió, eliminant les causes estructurals que el provoquen i promovent el desenvolupament agrícola dels països més pobres.

Estic segur que aquest camí solidari que porta al desenvolupament dels països més pobres ajudarà certament a elaborar un projecte de solució de la crisi global actual. No hi ha dubte que s’ha de tornar a valorar atentament el paper i el poder polític dels Estats, en una època en què existeixen de fet limitacions a la seva sobirania a causa del nou context economicocomercial i financer internacional.

D’altra banda, no ha de faltar la participació responsable dels ciutadans en la política nacional i internacional, també gràcies a un compromís renovat de les associacions de treballadors cridats a instaurar noves sinergies a nivell local i internacional. Els mitjans de comunicació social exerceixen, també en aquest camp, un paper destacat per a l’enfortiment del diàleg entre cultures i tradicions diverses.

Així doncs, si es vol programar un desenvolupament no viciat per les disfuncions i distorsions avui àmpliament presents, s’imposa per part de tots una seriosa reflexió del sentit mateix de l’economia i de les seves finalitats. Ho exigeix l’estat de salut ecològica del planeta; ho demana la crisi cultural i moral de l’home que emergeix amb evidència arreu del món. L’economia necessita l’ètica per al seu funcionament correcte; necessita recuperar la important contribució del principi de gratuïtat i de la «lògica del do» en l’economia de mercat, que no pot tenir com a única regla el lucre. Però això només és possible gràcies al compromís de tots, economistes i polítics, productors i consumidors, i pressuposa una formació de les consciències que doni força als criteris morals en l’elaboració dels projectes polítics i econòmics.

Amb raó, des de moltes parts s’apel·la al fet que els drets pressuposen deures corresponents, sense els quals els drets corren el risc de transformar-se en arbitrarietat. Es repeteix cada cop més que tota la humanitat ha d’adoptar un estil de vida diferent, en el qual els deures de cadascú pel que fa al medi ambient vagin units als deures relatius a la persona considerada en si mateixa i en relació amb els altres. La humanitat és una sola família, i el diàleg fecund entre fe i raó no pot fer sinó enriquir-la, fent més eficaç l’obra de la caritat en l’àmbit social i constituint el marc apropiat per a incentivar la col·laboració entre creients i no creients, en la perspectiva compartida de treballar per la justícia i la pau en el món. Com a criteris-guia per a aquesta interacció fraternal, a l’encíclica indico els principis de subsidiarietat i solidaritat, en estreta connexió entre ells.

Per últim, davant els problemes tan vastos i profunds del món d’avui, he assenyalat la necessitat d’una autoritat política mundial regulada pel dret, que s’atingui als esmentats principis de subsidiarietat i solidaritat i que estigui fermament orientada a la realització del bé comú, en el respecte de les grans tradicions morals i religioses de la humanitat.

L’evangeli ens recorda que no sols de pa viu l’home: no sols amb béns materials es pot satisfer la profunda set del seu cor. L’horitzó de l’home és indubtablement més alt i més vast; per això tot programa de desenvolupament ha de tenir present, al costat del creixement material, el creixement espiritual de la persona humana, dotada precisament d’ànima i de cos. Aquest és el desenvolupament integral a què es refereix constantment la doctrina social de l’Església, un desenvolupament el criteri orientador del qual és la força propulsora de la «caritat en la veritat».

Benvolguts germans i germanes, preguem perquè també aquesta encíclica ajudi la humanitat a sentir-se una única família compromesa en la realització d’un món de justícia i de pau. Preguem perquè els creients que actuen en els sectors de l’economia i de la política descobreixin com n’és, d’important, el seu testimoniatge evangèlic coherent amb el servei que presten a la societat. En particular, us invito a pregar pels caps d’Estat i de Govern del G8 que es reuneixen aquests dies a l’Aquila. Que d’aquesta important cimera mundial sorgeixin decisions i orientacions útils per al veritable progrés de tots els pobles, especialment dels més pobres.

Encomanem aquestes intencions a la intercessió maternal de Maria, Mare de l’Església i de la humanitat.