SANT JOSEP CAFASSO


Benvolguts germans i germanes,

Hem conclòs fa pocs dies l’Any Sacerdotal: un temps de gràcia que ha donat i donarà fruits preciosos a l’Església; una oportunitat per a recordar en la pregària a tots els qui han respost a aquesta vocació particular. En aquest camí ens hi van acompanyar com a models i intercessors el sant Rector d’Ars i altres figures de sants sacerdots, veritables llums en la història de l’Església. Com vaig anunciar dimecres passat, avui vull recordar-ne un altre, que destaca en el grup dels «sants socials» del segle XIX a Torí: es tracta de sant Josep Cafasso.

Mereix un record especial perquè fa precisament una setmana se celebrava el 150è aniversari de la seva mort, que es va esdevenir a la capital piemontesa el 23 de juny de 1860, a l’edat de 49 anys. A més, vull recordar que el papa Pius XI, l’1 de novembre de 1924, en aprovar els miracles per a la canonització de sant Joan Maria Vianney i publicar el decret d’autorització per a la beatificació de Josep Cafasso, va unir aquestes dues figures de sacerdots amb les paraules següents: «No sense una especial i benèfica disposició de la divina Bondat, hem assistit a l’aparició de nous astres en l’Església católica: el Rector d’Ars i el venerable servent de Déu Josep Cafasso. Precisament aquestes dues formoses, estimades, providencialment oportunes figures se’ns havien de presentar avui; petita i humil, pobre i senzilla, però també gloriosa, la figura del Rector d’Ars; i l’altra formosa, gran, complexa, rica figura de sacerdot, mestre i formador de sacerdots, el venerable Josep Cafasso.» Es tracta de circumstàncies que ens ofereixen l’ocasió per a conèixer millor el missatge, viu i actual que sorgeix de la vida d’aquest sant. No va ser rector com el Capellà d’Ars, sinó que va ser sobretot formador de rectors i de sacerdots diocesans, més encara, de sacerdots sants, entre ells sant Joan Bosco. No va fundar instituts religiosos, com altres sants sacerdots piemontesos del segle XIX, perquè la seva «fundació» va ser l’«escola de vida i de santedat sacerdotal» que va realitzar, amb l’exemple i l’ensenyament, a l’Internat eclesiàstic de Sant Francesc d’Assís, a Torí.

Josep Cafasso va néixer a Castelnuovo d’Asti, el mateix poble de sant Joan Bosco, el 15 de gener de 1811. Va ser el tercer de quatre fills. L’última, la seva germana Marianna, serà la mare del beat Josep Allamano, fundador dels Missioners i les Missioneres de la Consolació. Va néixer al Piemont del segle XIX, caracteritzat per greus problemes socials, però també per nombrosos sants que es van entestar a cercar-los solució. Aquests sants estaven units entre ells per un amor total a Crist i per una profunda caritat envers els més pobres: la gràcia del Senyor sap difondre i multiplicar les llavors de santedat. Josep Cafasso va fer els estudis de secundària i el bienni de filosofia al col·legi de Chieri, i el 1830 va passar al Seminari teològic, on, el 1833, va ser ordenat sacerdot. Quatre mesos més tard va fer el seu ingrés al lloc que per a ell seria l’única i fonamental «etapa» de la seva vida sacerdotal: l’Internat eclesiàstic de Sant Francesc d’Assís, a Torí. Va entrar-hi per a perfeccionar-se en la pastoral i allí va fer fructificar els seus dots de director espiritual i el seu gran esperit de caritat. L’Internat, de fet, no era només una escola de teologia moral, on els joves sacerdots, procedents sobretot de zones rurals, aprenien a confessar i a predicar; també era una veritable escola de vida sacerdotal, on els preveres es formaven en l’espiritualitat de sant Ignasi de Loiola i en la teologia moral i pastoral del gran bisbe sant Alfons Maria de Liguori. El tipus de sacerdot que Josep Cafasso va trobar a l’Internat i que ell mateix va contribuir a reforçar —sobretot com a rector— era el del vertader pastor amb una rica vida interior i un zel profund en el treball pastoral: fidel a la pregària, compromès en la predicació i en la catequesi, dedicat a la celebració de l’eucaristia i al ministeri de la confessió, segons el model encarnat per sant Carles Borromeu i sant Francesc de Sales i promogut pel concili de Trento. Una feliç expressió de sant Joan Bosco sintetitza el sentit del treball educatiu en aquella comunitat: «A l’Internat apreníem a ser sacerdots.»

Sant Josep Cafasso va intentar realitzar aquest model en la formació dels joves sacerdots, perquè ells, per part seva, es convertissin en formadors d’altres sacerdots, religiosos i laics, en una especial i eficaç cadena. Des de la seva càtedra de teologia moral educava a ser bons confessors i directors espirituals, sol·lícits pel vertader bé espiritual de la persona, animats per un gran equilibri a fer sentir la misericòrdia de Déu i, al mateix temps, un sentit agut i viu del pecat. Tres eren les virtuts principals del Josep Cafasso professor, com ho recorda sant Joan Bosco: calma, agudesa i prudència. Estava convençut que on es verificava l’ensenyament transmès era en el ministeri de la confessió, a la qual ell mateix dedicava moltes hores de la jornada; a ell acudien bisbes, sacerdots, religiosos, laics eminents i persones senzilles: a tots sabia dedicar el temps necessari. Va ser savi conseller espiritual de molts que van arribar a ser sants i fundadors d’instituts religiosos. El seu ensenyament mai no era abstracte, basat només en els llibres que s’utilitzaven en aquest temps, sinó que naixia de l’experiència viva de la misericòrdia de Déu i del coneixement profund de l’ànima humana adquirit en el llarg temps que passava al confessionari i en la direcció espiritual: la seva era una vertadera escola de vida sacerdotal.

El seu secret era senzill: ser un home de Déu; fer, en les petites accions quotidianes, «el que pugui contribuir a major glòria de Déu i profit de les ànimes». Estimava de manera total el Senyor, estava animat per una fe ben arrelada, sostingut per una pregària profunda i prolongada, vivia una sincera caritat envers tothom. Coneixia la teologia moral, però coneixia també les situacions i el cor de les persones, el bé de les quals procurava, com el Bon Pastor. Els qui tenien la gràcia de ser a prop d’ell es transformaven també en bons pastors i confessors vàlids. Indicava amb claredat a tots els sacerdots la santedat que es pot aconseguir precisament en el ministeri pastoral. El beat Climent Marchisio, fundador de les Filles de Sant Josep, afirmava: «Quan vaig entrar a l’Internat era un noi entremaliat i esvalotat, no sabia el que significava ser sacerdot, i vaig sortir-ne totalment canviat, plenament imbuït de la dignitat del sacerdot.» A quants sacerdots va formar a l’Internat i després els va seguir espiritualment! Entre ells —com ja he dit— destaca sant Joan Bosco, que el va tenir com a director espiritual durant 25 anys, des de 1835 fins a 1860: primer com a clergue, després com a sacerdot i per últim com a fundador. Totes les decisions fonamentals de la vida de sant Joan Bosco van tenir com a conseller i guia sant Josep Cafasso, però d’una manera ben precisa: Cafasso no va tractar mai de formar en Don Bosco un deixeble «a imatge i semblança seva», i Don Bosco no va copiar en Cafasso; certament, el va imitar en les virtuts humanes i sacerdotals —definint-lo «model de vida sacerdotal»—, però segons les seves aptituds personals i la seva vocació peculiar; un signe de la saviesa del mestre espiritual i de la intel·ligència del deixeble: el primer no es va imposar sobre el segon, sinó que el va respectar en la seva personalitat i el va ajudar a llegir quina era la voluntat de Déu per a ell.
Benvolguts amics, aquest és un ensenyament valuós per a tots els qui estan compromesos en la formació i educació de les generacions joves, i també és una forta crida a valorar la importància de tenir un guia espiritual en la pròpia vida, que ajudi a entendre el que Déu vol de nosaltres. Amb senzillesa i profunditat, el nostre sant afirmava: «Tota la santedat, la perfecció i el profit d’una persona es troba a fer perfectament la voluntat de Déu […]. Feliços seríem si aconseguíssim introduir així el nostre cor dins el de Déu, unir de tal forma els nostres desitjos, la nostra voluntat a la seva, de manera que formin un sol cor i una sola voluntat: voler el que Déu vol, voler-ho en la manera, en el temps i en les circumstàncies que ell vol, i voler tot això únicament perquè Déu així ho vol.»

Però un altre element caracteritza el ministeri del nostre sant: l’atenció als últims, en particular als presos que a Torí, durant el segle XIX, vivien en llocs inhumans i inhumanizadors. També en aquest delicat servei, dut a terme durant més de vint anys, Cafasso va ser sempre el bon pastor, comprensiu i compassiu: qualitat percebuda pels reclusos, que acabaven per ser conquerits per aquest amor sincer, l’origen del qual era Déu mateix. La simple presència de Cafasso feia el bé: asserenava, tocava els cors endurits per les circumstàncies de la vida i sobretot il·luminava i sotragava les consciències indiferents. En els primers temps del seu ministeri entre els empresonats, sovint recorria a les grans predicacions, a les quals assistien gairebé tots els reclusos. Amb el pas del temps, va privilegiar la catequesi petita, impartida en els col·loquis i en les trobades personals: respectuós de les circumstàncies de cadascú, afrontava els grans temes de la vida cristiana parlant de la confiança en Déu, de l’adhesió a la seva voluntat, de la utilitat de la pregària i dels sagraments, el punt d’arribada dels quals és la confessió, la trobada amb Déu fet per a nosaltres misericòrdia infinita. Els condemnats a mort van ser objecte de cures humanes i espirituals especialíssimes. Va acompanyar al patíbul, després d’haver-los confessat i administrat l’eucaristia, cinquanta-set condemnats a mort. Els acompanyava amb amor profund fins a l’últim alè de la seva existència terrenal.

Va morir el 23 de juny de 1860, després d’una vida oferta totalment al Senyor i consumada pel proïsme. El meu predecessor, el venerable servent de Déu papa Pius XII, el 9 d’abril de 1948, el va proclamar patró de les presons italianes, i, amb l’exhortació apostòlica Menti nostræ, el 23 de setembre de 1950, el va proposar com a model als sacerdots compromesos en la confessió i en la direcció espiritual.
Benvolguts germans i germanes, que sant Josep Cafasso sigui una crida per a tots a intensificar el camí cap a la perfecció de la vida cristiana, la santedat; que recordi en particular als sacerdots la importància de dedicar temps al sagrament de la reconciliació i a la direcció espiritual, i a tots l’atenció que hem de prestar als més necessitats. Que ens hi ajudi la intercessió de la santíssima Mare de Déu, de qui sant Josep Cafasso era devotíssim i a la qual anomenava «la nostra Mare estimada, el nostre consol, la nostra esperança».


Descarrergar arxiu