VIATGE APOSTÒLIC AL REGNE UNIT


Benvolguts germans i germanes,

Avui vull detenir-me a parlar del viatge apostòlic al Regne Unit, que Déu em va concedir de fer aquests últims dies. Va ser una visita oficial, i al mateix temps un pelegrinatge al cor de la història i de l’actualitat d’un poble ric en cultura i en fe com és el poble britànic. Es tracta d’un esdeveniment històric, que ha marcat una nova fase important en el camí llarg i complex de les relacions entre aquestes poblacions i la Santa Seu. L’objectiu principal de la visita era proclamar beat el cardenal John Henry Newman, un dels anglesos més grans dels temps recents, insigne teòleg i home d’Església. En efecte, la cerimònia de beatificació va representar el moment més destacat del viatge apostòlic, el tema del qual s’inspirava en el lema de l’escut cardenalici del beat Newman: «El cor parla al cor.» I en els quatre dies intensos i bellíssims transcorreguts en aquella noble terra vaig tenir la gran alegria de parlar al cor dels habitants del Regne Unit, i ells van parlar al meu, especialment amb la seva presència i amb el testimoniatge de la seva fe. En efecte, vaig poder constatar com en continua sent, de forta i activa, l’herència cristiana en tots els nivells de la vida social. El cor dels britànics i la seva existència estan oberts a la realitat de Déu i són nombroses les expressions de religiositat que la meva visita ha posat encara més de relleu.

Des del primer dia de la meva permanència al Regne Unit, i durant tot el temps de la meva estada allí, arreu vaig rebre un cordial acolliment per part de les autoritats, dels exponents de les diverses realitats socials, dels representants de les diferents confessions religioses i especialment de la gent comuna. Penso en particular en els fidels de la comunitat catòlica i en els seus pastors, que encara que són una minoria al país gaudeixen de gran estimació i consideració, compromesos en el joiós anunci de Jesucrist, fent que el Senyor resplendeixi i senti la seva veu especialment entre els últims. A tots renovo l’expressió de la meva profunda gratitud per l’entusiasme demostrat i pel zel encomiable amb què han treballat perquè la meva visita —el record de la qual conservaré per sempre en el meu cor— fos un èxit.

La primera cita va ser a Edimburg amb Sa Majestat la reina Isabel II, que junt amb el seu marit, el duc d’Edimburg, em va acollir amb gran cortesia en nom de tot el poble britànic. Es va tractar d’una trobada molt cordial, en la qual vam compartir algunes preocupacions profundes pel benestar dels pobles del món i el paper dels valors cristians en la societat. En la històrica capital d’Escòcia vaig poder admirar les belleses artístiques, testimoniatge d’una rica tradició i de profundes arrels cristianes. A això vaig fer referència en el discurs a Sa Majestat i a les autoritats presents, recordant que el missatge cristià s’ha convertit en part integrant de la llengua, del pensament i de la cultura dels pobles d’aquestes illes. També vaig parlar del paper que la Gran Bretanya ha exercit i exerceix en el panorama internacional, esmentant la importància dels passos que s’han fet per a una pacificació justa i duradora a Irlanda del Nord.

El clima de festa i alegria que van crear els nois i els nens va alegrar l’etapa d’Edimburg. Després em vaig traslladar a Glasgow, una ciutat que compta amb parcs encantadors, on vaig presidir la primera santa missa del viatge, precisament al Bellahouston Park. Va ser un moment d’intensa espiritualitat, molt important per als catòlics del país, també considerant el fet que aquest dia se celebrava la festa litúrgica de sant Ninià, primer evangelitzador d’Escòcia. A aquesta assemblea litúrgica reunida en pregària atenta i participada, que les melodies tradicionals i els bonics cants feien encara més solemne, li vaig recordar la importància de l’evangelització de la cultura, especialment en la nostra època, en la qual un relativisme penetrant amenaça de fer ombra a la veritat immutable sobre la naturalesa de l’home.

El segon dia vaig començar la visita a Londres. Allí em vaig trobar primer amb el món de l’educació catòlica, que revesteix un paper rellevant en el sistema d’instrucció d’aquell país. En un clima autèntic de família vaig parlar als educadors, recordant la importància de la fe en la formació de ciutadans madurs i responsables. Als nombrosos adolescents i joves, que em van acollir amb simpatia i entusiasme, els vaig proposar que no perseguissin objectius limitats, acontentant-se amb opcions còmodes, sinó que aspiressin a alguna cosa més gran, és a dir, a la recerca de la felicitat vertadera, que es troba només en Déu. En la cita successiva, amb els responsables de les altres religions més representades al Regne Unit, vaig recordar la necessitat ineludible d’un diàleg sincer, que per a ser plenament profitós ha de respectar el principi de reciprocitat. Al mateix temps, vaig posar de relleu la recerca del sagrat com a terreny comú a totes les religions sobre el qual refermar l’amistat, la confiança i la col·laboració.

La visita fraternal a l’arquebisbe de Canterbury va ser l’ocasió per a subratllar el compromís comú de testimoniar el missatge cristià que vincula catòlics i anglicans. Va seguir un dels moments més significatius del viatge apostòlic: la trobada en el gran saló del Parlament britànic amb personalitats institucionals, polítiques, diplomàtiques, acadèmiques, religioses, exponents del món cultural i empresarial. En aquest lloc tan prestigiós vaig subratllar que, per als legisladors, la religió no ha de representar un problema que s’hagi de resoldre, sinó un factor que contribueix de manera vital al camí històric i al debat públic de la nació, especialment perquè recorda la importància essencial del fonament ètic per a les opcions en els diferents sectors de la vida social.

En aquest mateix clima solemne, em vaig dirigir després a l’abadia de Westminster: per primera vegada un successor de Pere va entrar en aquest lloc de culte, símbol de les antiquíssimes arrels cristianes del país. El rés de la pregària de les vespres, al costat de les diverses comunitats cristianes del Regne Unit, va representar un moment important en les relacions entre la comunitat catòlica i la comunió anglicana. Quan vam venerar plegats la tomba de sant Eduard el Confessor, mentre el cor cantava: «Congregavit nos in unum Christi amor», tots vam lloar Déu, que ens porta pel camí de la plena unitat.

El matí del dissabte, la cita amb el primer ministre va marcar l’inici de la sèrie de trobades amb els exponents més grans del món polític britànic. Va seguir la celebració eucarística a la catedral de Westminster, dedicada a la Preciosísima Sang de Nostre Senyor. Va ser un moment extraordinari de fe i de pregària —que va posar també de relleu la rica i preciosa tradició de música litúrgica «romana» i «anglesa»— en el qual van prendre part els diferents components eclesials, espiritualment units als nombrosos creients de la llarga història cristiana d’aquesta terra. Va ser una gran alegria trobar-me amb un gran nombre de joves que participaven en la santa missa des de fora de la Catedral. Amb la seva presència plena d’entusiasme i alhora atenta i respectuosa, van demostrar que volen ser els protagonistes d’una nova època de testimoniatge valent, de solidaritat activa i de compromís generós al servei de l’evangeli.

A la nunciatura apostòlica em vaig trobar amb algunes víctimes d’abusos per part d’exponents del clergat i de religiosos. Va ser un moment intens de commoció i de pregària. Poc després, em vaig trobar també amb un grup de professionals i voluntaris responsables de la protecció de nois i joves en els ambients eclesials, un aspecte particularment important i present en el compromís pastoral de l’Església. Els vaig donar les gràcies i els vaig encoratjar a continuar endavant amb el seu treball, que s’insereix en la llarga tradició de l’Església d’atenció pel respecte, l’educació i la formació de les noves generacions. També a Londres, vaig visitar la residència d’ancians dirigida per les Germanetes dels Pobres amb la valuosa aportació de nombrosos infermers i voluntaris. Aquesta casa d’acolliment és signe de la gran consideració que l’Església sempre ha tingut pels ancians, i alhora expressió del compromís dels catòlics britànics pel respecte de la vida, sense tenir en compte l’edat o les condicions.

Com he dit més amunt, el cimal de la meva visita al Regne Unit va ser la beatificació del cardenal John Henry Newman, fill il·lustre d’Anglaterra, que va estar precedida i preparada per una vetlla especial de pregària que va tenir lloc el dissabte a la nit a Londres, al Hyde Park, en un clima de recolliment profund. A la multitud de fidels, especialment joves, vaig assenyalar novament la lluminosa figura del cardenal Newman, intel·lectual i creient, el missatge espiritual del qual es pot sintetitzar en el testimoni que el camí de la consciència no és tancar-se en el propi «jo», sinó obertura, conversió i obediència a aquell qui és camí, veritat i vida. El ritu de beatificació va tenir lloc a Birmingham, durant la solemne celebració eucarística dominical, en presència d’una vasta multitud provinent de tot Gran Bretanya i d’Irlanda, amb representants de molts altres països. Aquest esdeveniment commovedor va tornar a posar d’actualitat un estudiós de talla excepcional, un insigne escriptor i poeta, un home de Déu savi, el pensament del qual ha il·luminat moltes consciències i exerceix encara avui un atractiu extraordinari. En ell han d’inspirar-se, en particular, els creients i les comunitats eclesials del Regne Unit, perquè també en els nostres dies aquesta noble terra continuï donant fruits abundants de vida evangèlica.

La trobada amb la conferència episcopal d’Anglaterra i Gal·les i amb la d’Escòcia va concloure una jornada de festa gran i de comunió intensa de cors per a la comunitat catòlica a la Gran Bretanya.
Benvolguts germans i germanes, en la meva visita al Regne Unit, com sempre, vaig voler sostenir en primer lloc la comunitat catòlica, encoratjant-la a treballar incansablement per defensar les veritats morals immutables que, represes, il·luminades i confirmades per l’evangeli, són a la base d’una societat veritablement humana, justa i lliure. Vaig voler així mateix parlar al cor de tots els habitants del Regne Unit, sense excloure ningú, de la vertadera realitat de l’home, de les seves necessitats més profundes i del seu destí últim. En dirigir-me als ciutadans d’aquest país, cruïlla de la cultura i de l’economia mundial, vaig tenir present tot l’Occident, dialogant amb les raons d’aquesta civilització i comunicant la imperible novetat de l’evangeli, del qual està impregnada. Aquest viatge apostòlic ha confirmat en mi una profunda convicció: les antigues nacions d’Europa tenen una ànima cristiana, que constitueix una sola cosa amb el «geni» i la història dels pobles respectius, i l’Església no para de treballar per a mantenir contínuament desperta aquesta tradició espiritual i cultural.

El beat John Henry Newman, la figura i els escrits del qual encara conserven una actualitat extraordinària, mereix ser conegut per tothom. Que ell sostingui els propòsits i els esforços dels cristians per a «escampar onsevulga que vagin el perfum de Crist, a fi que tota la seva vida sigui només una irradiació de la del Senyor», com va escriure sàviament en el seu llibre Irradiar Crist.

Crida del Papa per la plena comunió entre catòlics i ortodoxos
En aquesta setmana se celebra a Viena la reunió plenària de la Comissió mixta internacional per al diàleg teològic entre l’Església catòlica i l’Església ortodoxa en el seu conjunt. El tema de la fase actual d’estudi és el paper del bisbe de Roma en la comunió de l’Església universal, amb especial referència al primer mil·lenni de la història cristiana. L’obediència a la voluntat del nostre Senyor Jesucrist, i la consideració dels grans desafiaments que avui es presenten davant el cristianisme ens obliguen a treballar seriosament en la causa del restabliment de la comunió plena entre les Esglésies. Exhorto a tots a pregar intensament pels treballs de la Comissió i per un continuat desenvolupament i consolidació de la pau i de la concòrdia entre els batejats, perquè puguem donar al món un testimoniatge evangèlic cada cop més autèntic.


Descarrergar arxiu