L’OCTAVA DE PASQUA


Benvolguts germans i germanes,

En aquests primers dies del temps pasqual, que es prolonga fins a Pentecosta, estem encara plens de la frescor i de l’alegria nova que les celebracions litúrgiques han portat al nostre cor. Per tant, avui vull reflexionar breument amb vosaltres sobre la Pasqua, cor del misteri cristià. En efecte, tot té el seu inici aquí: Crist ressuscitat d’entre els morts és el fonament de la nostra fe. De la Pasqua s’irradia, com des d’un centre lluminós, incandescent, tota la litúrgia de l’Església, traient-ne contingut i significat. La celebració litúrgica de la mort i resurrecció de Crist no és una simple commemoració d’aquest esdeveniment, sinó la seva actualització en el misteri, per a la vida de tots els cristians i de tota la comunitat eclesial, per a la nostra vida. La fe en Crist ressuscitat transforma l’existència, actuant en nosaltres una resurrecció continuada, com ho escrivia sant Pau als primers creients: «En altre temps éreu tenebres, però ara que esteu en el Senyor sou llum. Viviu com a fills de la llum. Perquè el fruit de la llum és aquest: bondat, justícia i veritat» (Ef 5,8-9).

Llavors, com ho podem fer perquè la Pasqua es converteixi en «vida»? Com pot assumir una «forma» pasqual tota la nostra existència interior i exterior? Hem de partir de la comprensió autèntica de la resurrecció de Jesús: aquest esdeveniment no és un simple retorn a la vida precedent, com ho va ser per a Llàtzer, per a la filla de Jaire o per al jove de Naïm, sinó que és quelcom completament nou i diferent. La resurrecció de Crist és el pas cap a una vida que ja no està sotmesa a la caducitat del temps, una vida immersa en l’eternitat de Déu. En la resurrecció de Jesús comença una nova condició del ser homes, que il·lumina i transforma el nostre camí de cada dia i obre un futur qualitativament diferent i nou per a tota la humanitat. Per això, sant Pau no sols vincula de manera inseparable la resurrecció dels cristians a la de Jesús (cf. 1Co 15,16.20), sinó que indica també com s’ha de viure el misteri pasqual en la quotidianitat de la nostra vida.

En la carta als Colossencs, sant Pau diu: «Ja que heu ressuscitat amb Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu. Poseu el cor en allò que és de dalt, no en allò que és de la terra» (3,1-2). A primera vista, en llegir aquest text, podria semblar que l’Apòstol vol afavorir el menyspreu per la realitat terrenal, és a dir, invitant a oblidar-se d’aquest món de sofriment, d’injustícies, de pecats, per a viure anticipadament en un paradís celestial. En aquest cas, el pensament del «cel» seria una mena d’alienació. Però, per a captar el sentit veritable d’aquestes afirmacions paulines, n’hi ha prou a no separar-les del seu context. L’Apòstol precisa molt bé el que entén com «allò que és de dalt», que el cristià ha de cercar, i «allò que és de la terra», del qual ha de cuidar-se. Els «béns de la terra» que cal evitar són sobretot: «Feu morir, doncs» —escriu sant Pau—, «allò que en vosaltres és terrenal: una vida libidinosa, la impuresa, les passions, els mals desigs i l’amor al diner, que és una idolatria» (3,5-6). Fer morir en nosaltres el desig insaciable de béns materials, l’egoisme, arrel de tot pecat. Per tant, quan l’Apòstol invita els cristians a desprendre’s amb decisió d’«allò que és de la terra», clarament vol donar a entendre que això pertany a l’«home vell», del qual el cristià ha de desposseir-se, per revestir-se de Crist.

De la mateixa manera que va explicar clarament quins són els béns en els quals no cal fixar el cor, amb la mateixa claredat sant Pau ens indica quins són els «béns de dalt», que el cristià ha de cercar i assaborir. Afecten al que pertany a l’«home nou», que s’ha revestit de Crist una vegada per sempre en el baptisme, però que sempre necessita renovar-se «a imatge del seu creador» (Col 3,10). L’Apòstol dels gentils descriu així aquests béns de dalt: «Com a escollits de Déu, sants i estimats, revestiu-vos de sentiments de compassió entranyable, de bondat, d’humilitat, de dolcesa, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si algú tingués res contra un altre, perdoneu-vos-ho. […] Però, per damunt de tot, revestiu-vos de l’amor, que tot ho lliga i perfecciona» (Col 3,12-14). Així doncs, sant Pau està ben lluny d’invitar els cristians, cadascun de nosaltres, a evadir-se del món on Déu ens ha posat. És veritat que som ciutadans d’una altra «ciutat», on hi ha la nostra vertadera pàtria, però el camí cap a aquesta meta l’hem de recórrer cada dia en aquesta terra. Participant des d’ara en la vida de Crist ressuscitat hem de viure com homes nous en aquest món, al cor de la ciutat terrenal.

Aquest és el camí no sols per a transformar-nos a nosaltres mateixos, sinó també per a transformar el món, per a donar a la ciutat terrenal un rostre nou que afavoreixi el desenvolupament de l’home i de la societat segons la lògica de la solidaritat, de la bondat, amb un respecte profund de la dignitat de cadascú. L’Apòstol ens recorda quines són les virtuts que han d’acompanyar la vida cristiana: al cim hi ha la caritat, amb la qual totes les altres estan relacionades trobant-hi la font i fonament. La caritat resumeix i compendia «allò que és del cel»: la caritat que, amb la fe i l’esperança, representa la gran regla de vida del cristià i defineix la seva naturalesa profunda.

La Pasqua, per tant, ens porta la novetat d’un canvi profund i total d’una vida subjecta a l’esclavitud del pecat a una vida de llibertat, animada per l’amor, força que enderroca qualsevol barrera i construeix una nova harmonia en el propi cor i en la relació amb els altres i amb les coses. Qualsevol cristià, així com tota la comunitat, si viu l’experiència d’aquest pas a la resurrecció, no pot menys que ser ferment nou en el món, lliurant-se sense reserves en favor de les causes més urgents i més justes, com ho demostren els testimonis dels sants de totes les èpoques i de tots els llocs. Són nombroses també les expectatives del nostre temps: nosaltres, els cristians, creient fermament que la resurrecció de Crist ha renovat l’home sense treure’l del món on construeix la seva història, hem de ser els testimonis lluminosos d’aquesta vida nova que la Pasqua ha portat. La Pasqua és un do que s’ha d’acollir cada cop més profundament en la fe, per a poder actuar en cada situació, amb la gràcia de Crist, segons la lògica de Déu, la lògica de l’amor. La llum de la resurrecció de Crist ha de penetrar el nostre món, ha d’arribar com a missatge de veritat i de vida a tots els homes a través del nostre testimoni de cada dia.

Benvolguts amics: Sí, Crist ha ressuscitat veritablement! No podem retenir només per a nosaltres la vida i l’alegria que ell ens ha donat en la seva Pasqua, sinó que hem de donar-la a tots els qui són a prop nostre. Aquesta és la nostra tasca i la nostra missió: fer ressuscitar en el cor del proïsme l’esperança on hi ha desesperació, l’alegria on hi ha tristesa, la vida on hi ha mort. Testimoniar cada dia l’alegria del Senyor ressuscitat significa viure sempre en «forma pasqual» i fer ressonar l’anunci joiós que Crist no és una idea o un record del passat, sinó una Persona que viu amb nosaltres, per a nosaltres i en nosaltres; i amb ell, per ell i en ell podem fer noves totes les coses (cf. Ap 21,5).


Descarrergar arxiu