VIATGE APOSTÒLIC A CROÀCIA


Benvolguts germans i germanes,

Avui vull parlar-vos de la visita pastoral a Croàcia que vaig fer el dissabte i el diumenge passats. Un viatge apostòlic breu, que es va desenvolupar íntegrament a Zagreb, la capital, però alhora ric en trobades i sobretot en un intens esperit de fe, perquè els croats són un poble profundament catòlic. Renovo el meu agraïment més viu al cardenal Bozanic, arquebisbe de Zagreb, a monsenyor Srakic, president de la Conferència episcopal, i als altres bisbes de Croàcia, així com al president de la República, per l’acolliment cordial que em van oferir. El meu reconeixement va adreçat també a totes les autoritats civils i a tots els qui van col·laborar de maneres diferents en aquest esdeveniment, especialment les persones que van oferir per aquesta intenció pregàries i sacrificis.

«Junts en Crist», aquest va ser el lema de la meva visita, que expressa sobretot l’experiència de trobar-se tots units en el nom de Crist, l’experiència de ser Església, manifestada en el costum de reunir-se del poble de Déu al voltant del successor de Pere. Però «Junts en Crist» tenia, en aquest cas, una referència particular a la família: de fet, el motiu principal de la meva visita era la I Jornada nacional de les famílies catòliques croates, que va culminar amb la concelebració eucarística del diumenge al matí, en la qual va participar, en l’àrea de l’hipòdrom de Zagreb, una gran multitud de fidels. Per a mi va ser molt important confirmar en la fe sobretot les famílies, que el concili Vaticà II va anomenar Esglésies domèstiques (cf. Lumen gentium, 11). El beat Joan Pau II, que va visitar tres vegades Croàcia, va donar gran relleu al paper de la família en l’Església; així, amb aquest viatge, he volgut donar continuïtat a aquest aspecte del seu magisteri. En l’Europa d’avui, les nacions de tradició cristiana sòlida tenen una responsabilitat especial en la defensa i promoció del valor de la família fundada en el matrimoni, que per altra part, és decisiva tant en l’àmbit educatiu com en el social. Aquest missatge tenia, per tant, una rellevància particular per a Croàcia, que, amb el seu ric patrimoni espiritual, ètic i cultural, es prepara per entrar a la Unió Europea.

La santa missa es va celebrar en el peculiar clima espiritual de la novena de Pentecosta. Com en un gran «cenacle» a l’aire lliure, les famílies croates es van reunir en pregària, invocant plegades el do de l’Esperit Sant. Això em va permetre destacar el do i el compromís de la comunió en l’Església, així com l’oportunitat d’animar els cònjuges en la seva missió. En els nostres dies, mentre per desgràcia es constata la multiplicació de les separacions i dels divorcis, la fidelitat dels cònjuges s’ha convertit per ella mateixa en un testimoniatge significatiu de l’amor de Crist, que permet viure el matrimoni pel que és, és a dir, la unió d’un home i d’una dona que, amb la gràcia de Crist, s’estimen i s’ajuden durant tota la vida, en l’alegria i en el dolor, en la salut i en la malaltia. La primera educació en la fe consisteix precisament en el testimoniatge d’aquesta fidelitat al pacte conjugal, de la qual els fills aprenen sense paraules que Déu és amor fidel, pacient, respectuós i generós. La fe en el Déu que és Amor es transmet sobretot amb el testimoniatge de fidelitat a l’amor conjugal, que es tradueix naturalment en amor als fills, fruit d’aquesta unió. Però aquesta fidelitat no és possible sense la gràcia de Déu, sense el suport de la fe i de l’Esperit Sant. Per això la Mare de Déu intercedeix constantment davant el seu Fill, perquè —com a les noces de Canà— renovi contínuament als cònjuges el do del «vi bo», és a dir, de la seva gràcia, que permet viure en «una sola carn» en les diferents edats i situacions de la vida.

En aquest context de gran atenció a la família, s’hi va escaure molt la vetlla amb els joves, que va tenir lloc la nit del dissabte a la plaça Jelacic, cor de la ciutat de Zagreb. Allí em vaig trobar amb la nova generació croata i vaig percebre tota la força de la seva fe jove, animada per un gran impuls envers la vida i el seu significat, envers el bé, envers la llibertat, és a dir, envers Déu. Va ser molt bonic i commovedor escoltar aquests joves cantar amb alegria i entusiasme, i després, en el moment d’escoltar i de pregar, recollir-se en silenci profund. Els vaig repetir la pregunta que Jesús va fer als seus primers deixebles: «Què busqueu?» (Jn 1,38), però els vaig dir que Déu els cerca a ells primer, més que no pas ells el busquen a ell. Aquesta és l’alegria de la fe: descobrir que Déu ens estima primer. És un descobriment que ens manté sempre deixebles i, per tant, sempre joves en esperit. Aquest misteri, durant la vetlla, es va viure en la pregària d’adoració eucarística: en el silenci, en el nostre estar «junts en Crist», va trobar la plenitud. Així la meva invitació que s’ha de seguir Jesús va ser un ressò de la Paraula que ell mateix dirigia al cor dels joves.

Un altre moment que podem definir de «cenacle» va ser la celebració de les vetlles a la Catedral, amb els bisbes, els sacerdots, els religiosos i els joves que s’estan formant en els seminaris i noviciats. També aquí experimentem de manera especial el nostre ser «família» com a comunitat eclesial. A la Catedral de Zagreb es troba la tomba monumental del beat cardenal Alojzije Stepinac, bisbe i màrtir. En nom de Crist es va oposar amb valentia primer als atropellaments del nazisme i del feixisme i, després, als del règim comunista. Va ser detingut i confinat al seu poble natal. Creat cardenal pel papa Pius XII, va morir el 1960 a causa d’una malaltia contreta a la presó. A la llum del seu testimoni, vaig animar els bisbes i els preveres al seu ministeri, exhortant-los a la comunió i al zel apostòlic; vaig tornar a proposar als consagrats la bellesa i la radicalitat de la seva forma de vida; vaig invitar els seminaristes, els novicis i les novícies, a seguir amb alegria Crist, que els ha cridat pel seu nom. Aquest moment de pregària, enriquit amb la presència de tants germans i germanes que han dedicat la seva vida al Senyor, va ser per a mi de gran consol, i prego perquè les famílies croates siguin sempre terra fèrtil per al naixement de nombroses i santes vocacions al servei del regne de Déu.

Molt significativa va ser també la trobada amb exponents de la societat civil, del món polític, acadèmic, cultural i empresarial, amb el Cos diplomàtic i amb els líders religiosos, reunits al Teatre Nacional de Zagreb. En aquest context vaig tenir la gran alegria de retre homenatge a la gran tradició cultural croata, inseparable de la seva història de fe i de la presència viva de l’Església, promotora, al llarg dels segles, de múltiples institucions i sobretot formadora d’il·lustres investigadors de la veritat i del bé comú. Entre aquests vaig recordar en particular el pare jesuïta Ruder Boškovic, gran científic, del naixement del qual enguany es compleix el tercer centenari. Un cop més va ser evident per a tots nosaltres la més profunda vocació d’Europa, que és la de custodiar i renovar un humanisme que té arrels cristianes i que es pot definir de catòlic, és a dir universal i integral. Un humanisme que posa al centre la consciència de l’home, la seva obertura transcendent i al mateix temps la seva realitat històrica, capaç d’inspirar projectes polítics diversos però que convergeixen en la construcció d’una democràcia substancial, fundada en els valors ètics arrelats en la naturalesa humana mateix. Mirar Europa des del punt de vista d’una nació de tradició cristiana antiga i sòlida, que és part integrant de la civilització europea, mentre es prepara per entrar en la Unió política, ha fet sentir novament la urgència del desafiament que interpel·la avui a tots els pobles d’aquest continent: el de no tenir por de Déu, del Déu de Jesucrist, que és Amor i Veritat, i que no lleva res a la llibertat, sinó que la restitueix a ella mateixa i li dóna l’horitzó d’una esperança fiable.

Benvolguts amics, cada cop que el successor de Pere fa un viatge apostòlic, tot el cos eclesial participa, d’alguna manera, del dinamisme de comunió i de missió propi del seu ministeri. Expresso el meu agraïment a tots els qui m’han acompanyat i recolzat amb la pregària, obtenint que la meva visita pastoral es desenvolupés òptimament. Ara, mentre donem gràcies al Senyor per aquest gran do, li demanem, per intercessió de la Mare de Déu, Reina dels croats, que tot el que s’hagi pogut sembrar doni fruit abundant per a les famílies croates, per a tota la nació i per a tot Europa.


Descarrergar arxiu