AUDIÈNCIA GENERAL


Benvolguts germans i germanes,

M´alegra acollir-vos en aquesta primera audiència general del nou any i de tot cor us expresso a vosaltres i a les vostres famílies la meva més cordial felicitació: Que Déu, que en el naixement de Crist, el seu Fill, ha inundat d´alegria el món sencer, disposi les obres i els dies en la seva pau. Estem en el temps litúrgic de Nadal, que comença la nit del 24 de desembre amb la vetlla i conclou amb la celebració del Baptisme del Senyor. L´arc dels dies és breu, però dens de celebracions i de misteris, i tot ell se centra entorn de les dues grans solemnitats del Senyor: Nadal i Epifania. El nom mateix d´aquestes dues festes indica la fisonomia respectiva. Nadal celebra el fet històric del naixement de Jesús a Betlem. L´Epifania, nascuda com a festa a l´Orient, indica un fet, però sobretot un aspecte del Misteri: Déu es revela en la naturalesa humana de Crist i aquest és el sentit del verb grec epiphaino, ‘fer-se visible´. En aquesta perspectiva, l´Epifania fa referència a una pluralitat d´esdeveniments que tenen com a objecte la manifestació del Senyor: de manera especial l´adoració dels Mags, que reconeixen en Jesús el Messies esperat, però també el baptisme al riu Jordà amb la seva teofania -la veu de Déu des dalt- i el miracle a les noces de Canà, com a primer «signe» realitzat per Crist. Una bellíssima antífona de la litúrgia de les hores unifica aquests tres esdeveniments entorn del tema de les noces entre Crist i l´Església: «Avui l´Església s´ha unit al seu Espòs celestial, perquè Crist, al Jordà, l´ha rentada dels pecats; els Mags s´apressen amb dons cap a les noces del Rei; i els comensals s´alegren de l´aigua convertida en vi» (Antífona de Laudes). Gairebé podem dir que en la festa de Nadal es posa en relleu l´ocultament de Déu en la humilitat de la condició humana, en l´infant de Betlem. Per Epifania, en canvi, se n´evidencia la manifestació, l´aparició de Déu a través d´aquesta mateixa humanitat.

En aquesta catequesi vull fer referència breument a algun tema propi de la celebració del Nadal del Senyor a fi que cadascun de nosaltres pugui beure a la font inesgotable d´aquest Misteri i donar abundants fruits de vida.

En primer lloc ens preguntem: Quina és la primera reacció davant aquesta extraordinària acció de Déu que es fa infant, que es fa home? Penso que la primera reacció no pot ser altra que l´alegria. «Ens ha nascut el Salvador, alegrem-nos-en. Avui la pau ha baixat del cel»: així comença la Missa de la nit de Nadal, i acabem d´escoltar les paraules de l´àngel als pastors: «Us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria» (Lc 2,10). És el tema que obre l´evangeli, i és el tema que el tanca, perquè Jesús ressuscitat reprèn els Apòstols precisament pequè estan tristos (cf. Lc 24,17) -incompatible amb el fet que ell resta home per l´eternitat. Però fem un pas endavant: D´on neix aquesta alegria? Diria que neix de l´estupor del cor en veure com Déu és a prop nostre, com pensa Déu en nosaltres, com actua Déu en la història; és una alegria que neix de la contemplació del rostre d´aquell nen humil, perquè sabem que és el rostre de Déu present per sempre en la humanitat, per a nosaltres i amb nosaltres. El Nadal és alegria perquè veiem i estem finalment segurs que Déu és el bé, la vida, la veritat de l´home i s´abaixa fins a l´home, per elevar-lo cap a ell: Déu es fa tan proper que se´l pot veure i tocar. L´Església contempla aquest misteri inefable i els textos de la litúrgia d´aquest temps estan plens d´estupor i d´alegria; tots els cants de Nadal expressen aquesta alegria. Nadal és el punt on s´uneixen el cel i la terra, i diverses expressions que escoltem en aquests dies posen en relleu la grandesa del que s´esdevé: el llunyà -Déu sembla llunyaníssim- s´ha fet proper; «l´inaccessible vol ser accessible; ell, que existeix abans del temps, va començar a ser en el temps; el Senyor de l´univers, vetllant la grandesa de sa majestat, va assumir la naturalesa de servent» -exclama sant Lleó Magne- (Sermó 2 sobre el Nadal, 2.1). En aquest Infant, necessitat de tot com els altres infants, el que Déu és -eternitat, força, santedat, vida, alegria- s´uneix al que som nosaltres: debilitat, pecat, sofriment, mort.

La teologia i l´espiritualitat del Nadal utilitzen una expressió per a descriure aquest fet: parlen d´admirabile commercium, és a dir, d´un intercanvi admirable entre la divinitat i la humanitat. Sant Atanasi d´Alexandria afirma: «El Fill de Déu es va fer home per fer-nos Déu» (De Incarnatione, 54, 3: p. 25, 192), però sobretot amb sant Lleó Magne i les seves cèlebres homilies sobre el Nadal aquesta realitat es converteix en objecte de meditació profunda. En efecte, el sant Pontífex afirma: «Si nosaltres recorrem a la inenarrable condescendència de la misericòrdia divina que va induir el Creador dels homes a fer-se home, ella ens elevarà a la naturalesa d´aquell que nosaltres adorem en la nostra naturalesa» (Sermó 8 sobre el Nadal: ccl 138, 139). El primer acte d´aquest intercanvi meravellós té lloc en la humanitat mateixa de Crist. El Verb va assumir la nostra humanitat i, en canvi, la naturalesa humana va ser elevada a la dignitat divina. El segon acte de l´intercanvi consisteix en la nostra participació real i íntima en la naturalesa divina del Verb. Diu sant Pau: «Quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d´una dona, nascut sota la Llei, perquè rescatés els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills» (Ga 4,4-5). El Nadal és, per tant, la festa en què Déu es fa tan pròxim a l´home que comparteix el seu mateix acte de néixer, per revelar-li la dignitat més profunda: la de ser fill de Déu. D´aquesta manera, el somni de la humanitat que va començar al Paradís

-voldríem ser com Déu- es realitza de manera inesperada no per la grandesa de l´home, que no pot fer-se Déu, sinó per la humilitat de Déu, que baixa i així entra en nosaltres en la seva humilitat i ens eleva a la vertadera grandesa del seu ésser. El concili Vaticà II va dir respecte d´això: «Realment, el misteri de l´home només s´aclareix en el misteri del Verb encarnat» (Gaudium et spes, 22); d´una altra manera resta com un enigma: Què significa aquesta criatura anomenada home? Només veient que Déu és amb nosaltres podem veure llum per al nostre ser, ser feliços de ser homes i viure amb confiança i alegria. ¿On es fa present de manera real aquest intercanvi meravellós, perquè es faci present en la nostra vida i la converteixi en una existència d´autèntics fills de Déu? Es fa molt concret en l´eucaristia. Quan participem en la santa missa presentem a Déu allò que és nostre: el pa i el vi, fruit de la terra, perquè ell els accepti i els transformi donant-nos a ell mateix i fent-se aliment nostre, a fi que, rebent el seu cos i la seva sang, participem en la seva vida divina.

Vull detenir-me, per últim, en un altre aspecte del Nadal. Quan l´àngel del Senyor es presenta als pastors la nit del naixement de Jesús, l´evangelista sant Lluc assenyala que «la glòria del Senyor els envoltà de llum» (2,9); i el pròleg de l´Evangeli de sant Joan parla del Verb fet carn com la llum veritable que ve al món, la llum capaç d´il·luminar cada home (cf. Jn 1,9). La litúrgia nadalenca està impregnada de llum. La vinguda de Crist dissipa les tenebres del món, omple la Nit santa d´un fulgor celestial i difon sobre el rostre dels homes l´esplendor de Déu Pare. També avui. Envoltats per la llum de Crist, la litúrgia nadalenca ens invita amb insistència a deixar-nos il·luminar la ment i el cor pel Déu que va mostrar el fulgor del seu Rostre. El primer prefaci de Nadal proclama: «Perquè, pel misteri del Verb fet home, una nova llum de la vostra glòria ha il·luminat els ulls de la nostra ànima. Així, tot coneixent Déu d´una forma visible, som atrets a l´amor dels béns invisibles.» En el misteri de l´Encarnació, Déu, després d´haver parlat i intervingut en la història mitjançant missatgers i amb signes, «va aparèixer», va sortir de la seva llum inaccessible per il·luminar el món.

En la solemnitat de l´Epifania, el 6 de gener, que celebrarem d´aquí a pocs dies, l´Església proposa un passatge del profeta Isaïes molt significatiu: «Alça´t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum, i sobre teu clareja com l´alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s´acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada» (60,1-3). És una invitació dirigida a l´Església, la comunitat de Crist, però també a cadascun de nosaltres, perquè prenguem consciència encara més gran de la missió i de la responsabilitat cap al món per a testimoniar i portar la llum nova de l´evangeli. Al començament de la constitució Lumen gentium del concili Vaticà II trobem les paraules següents: «Crist és la llum dels pobles. Per això aquest sant Concili, reunit en l´Esperit Sant, desitja vehementment il·luminar tots els homes amb la llum de Crist, que resplendeix sobre el rostre de l´Església, anunciant l´evangeli a totes les criatures» (n. 1). L´evangeli és la llum que no s´ha d´amagar, que s´ha de posar en el portallànties. L´Església no és la llum, però rep la llum de Crist, l´acull per a ser il·luminada per ella i per a difondre-la en tot el seu esplendor. Això ha de succeir també en la nostra vida personal. Un cop més cito sant Lleó Magne, que en la Nit Santa va dir: «Adona´t, oh cristià, de la teva dignitat; fet ja partícip de la naturalesa divina, no vulguis retornar, per una vida degenerada, a la vilesa d´abans. No oblidis el cap ni el cos dels quals ets membre. Recorda´t que t´han tret de la potestat de les tenebres i que has estat traslladat al Regne i a la llum de Déu» (Sermó 1 sobre el Nadal, 3,2: ccl 138, 88).

Estimats germans i germanes, el Nadal és detenir-se a contemplar aquell Infant, el misteri de Déu que es fa home en la humilitat i en la pobresa; però és, sobretot, acollir novament en nosaltres mateixos aquell Infant, que és Crist Senyor, per a viure de la seva vida mateixa, per a fer que els seus sentiments, els seus pensaments, les seves accions, siguin els nostres sentiments, els nostres pensaments, les nostres accions. Celebrar el Nadal és, per tant, manifestar l´alegria, la novetat, la llum que aquest naixement ha portat a tota la nostra existència, per ser també nosaltres portadors de l´alegria, de l´autèntica novetat, de la llum de Déu als altres. Un cop més desitjo a tothom un temps nadalenc beneït per la presència de Déu.




Descarrergar arxiu