catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Documents Conferència Episcopal Espanyola

L’ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA DEL SÍNODE DELS BISBES SOBRE LA FAMÍLIA


Benvolguts germans i germanes, bon dia!

Hem conclòs el cicle de catequesi sobre l’Església. Agraïm el Senyor que ens ha fet fer aquest camí de descobriment de la bellesa i de la responsabilitat de pertànyer a l’Església, de ser Església, tots nosaltres.

Ara comencem una nova etapa, un nou cicle, i el tema serà la família; un tema que ens insereix en aquest temps intermedi entre dues Assemblees del Sínode dedicat a aquesta realitat tan important. Per això, abans d’entrar en el camí dels diferents aspectes de la vida familiar, avui vull parlar concretament de l’Assemblea sinodal del passat mes d’octubre, que tenia aquest tema: «Els desafiaments pastorals sobre la família en el context de la nova evangelització.» És important recordar com es va desenvolupar i el que ha produït, com va ser i el que ha produït.

Durant el Sínode els mitjans de comunicació van fer la seva feina —hi havia molta expectació, molta atenció— i els donem les gràcies perquè ho fan fer, i ho van fer en gran mesura. Moltes notícies, moltes! Això ha estat possible gràcies a la Sala Estampa, que cada dia va fer una sessió informativa. Però sovint la visió dels mitjans de comunicació era una mica de l’estil de les cròniques esportives o polítiques: es parlava sovint de dos equips, a favor i en contra, conservadors i progressistes, etcètera. Avui vull explicar què va ser el Sínode.

En primer lloc vaig demanar als Pares sinodals que parlessin amb franquesa i coratge i que escoltessin amb humilitat, que diguessin amb llibertat tot allò que portaven al cor. En el Sínode no hi va haver una censura prèvia, sinó que cadascú podia dir —encara més, havia de dir— allò que portava en el cor, allò que pensava sincerament. «Però això provocarà discussions.» És cert, vam sentir com van discutir els Apòstols. Diu el text: va sorgir una forta discussió. Els Apòstols renyien entre ells, perquè cercaven la voluntat de Déu sobre els pagans, si podien entrar a l’Església o no. Era una cosa nova. Sempre, quan es cerca la voluntat de Déu, en una assemblea sinodal, hi ha diferents punts de vista i es generen discussions, i això no és una cosa dolenta! Sempre que es faci amb humilitat i amb intenció de servei a l’assemblea dels germans. Hauria estat una limitació, la censura prèvia. No, no, cadascú havia de dir allò que pensava. Després de la Relació inicial del cardenal Erdö, hi va haver un primer moment, fonamental, en el qual tots els Pares van poder parlar, i tots van escoltar. I era edificant aquella actitud d’escolta que tenien els Pares. Un moment de gran llibertat, en el qual cadascú va exposar el seu pensament amb parusia i amb fe. A la base de les intervencions hi havia l’«Instrument de treball», fruit de la consulta prèvia a tota l’Església. I aquí hem de donar les gràcies a la Secretaria del Sínode pel gran treball que van fer tant abans com durant l’Assemblea. Certament van fer una bona feina.

Cap intervenció va posar en discussió la veritat fonamental del sagrament del matrimoni, és a dir: la indissolubilitat, la unitat, la fidelitat i l’obertura a la vida (cf. Cons. Ecum. Vat. II, Gaudium et spes, 48; Codi de Dret Canònic, 1055-1056). Això no es va tocar.

Totes les intervencions van ser recollides i així es va arribar al segon moment, un esborrany que s’anomena «Relació després de la discussió». Posteriorment aquesta Relació va ser treballada pel cardenal Erdö, articulada en tres punts: l’escolta del context i dels reptes de la família, la mirada fixada en Crist i l’Evangeli de la família; la comparació amb els aspectes pastorals.

Sobre aquesta primera proposta de síntesi es va desenvolupar la discussió en grups, i això va ser en un tercer moment. Els grups, com sempre, estaven dividits per llengües, perquè és millor així, s’entenen millor: italià, anglès, espanyol i francès. Cada grup, al final del seu treball, va presentar una relació, i totes les relacions dels grups van ser immediatament publicades. Es va facilitar tot, per transparència, perquè se sabés el que passava.

En aquell punt —era el quart moment— una comissió va examinar tots els suggeriments sorgits dels grups lingüístics i es va fer la «Relació final», que va mantenir l’esquema precedent —escolta de la realitat, esguard de l’Evangeli i compromís pastoral—però va cercar de reflectir el fruit de les discussions en els grups. Com sempre, es va aprovar també un Missatge final del Sínode, més breu i més divulgatiu que no pas la Relació.

Aquest ha estat el desenvolupament de l’Assemblea sinodal. Alguns de vosaltres podeu dir-me: «S’han discutit els Pares?» No sols s’han discutit, sinó que han parlat fort, sí, certament. I això és la llibertat, és la llibertat que hi ha en l’Església. Tot es va esdevenir «cum Petro et sub Petro», és a dir, amb la presència del Papa, que és garantia per a tots de llibertat i de fidelitat, i garantia de l’ortodòxia. I al final, amb una intervenció meva, vaig donar una lectura sintètica de l’experiència sinodal.

Per tant, els documents oficials que van sortir del Sínode són tres: el Missatge final, la Relació final i el discurs final del Papa. No n’hi ha cap altre.

La Relació final, que ha estat el punt final de tota la reflexió de les diòcesis fins aquell moment, ahir va ser publicada i s’ha enviat a les conferències episcopals, que la discutiran de cara a la propera Assemblea, que serà Ordinària, a l’octubre de 2015. Dic que ahir va ser publicada —ja estava publicada, de fet—, però ahir es va publicar amb preguntes adreçades a les conferències episcopals i així esdevé Lineamenta del proper Sínode.

Cal saber que el Sínode no és un parlament, és la representació d’aquesta Església, d’aquesta Església, d’aquesta Església… No, no és això. És una representació, sí, però l’estructura no és parlamentària, és totalment diferent. El Sínode és un espai protegit a fi que l’Esperit pugui treballar; no hi ha enfrontament entre partits, com en un Parlament, on està permès, sinó un enfrontament entre els Bisbes, que es va produir després d’un llarg treball de preparació i que continuarà en un altre treball, per al bé de les famílies, de l’Església i de la societat. És un procés, és el camí sinodal normal. Ara aquesta Relatio torna a les Esglésies particulars, on continua el treball de pregària, reflexió i discussió fraternal a fi de preparar la propera Assemblea. Això és el Sínode dels Bisbes. L’encomanem a la protecció de la Mare de Déu, mare nostra. Que ella ens ajudi a seguir la voluntat de Déu a l’hora de prendre les decisions pastorals que ajudin més i millor la família. Us demano que acompanyeu aquesta ruta sinodal fins al proper Sínode amb la pregària. Que el Senyor ens il·lumini, ens faci caminar vers la maduresa d’allò que, com a Sínode, hem de dir a tota l’Església. I per això és important la vostra pregària.

 


431_20141216085555.doc


La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +