catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Documents Conferència Episcopal Espanyola

VIATGE APOSTÃ’LIC A COREA


Estimats germans i germanes, bon dia!

Aquests dies he fet un viatge apostòlic a Corea, i avui, juntament amb vosaltres, dono gràcies al Senyor per aquest gran do. He pogut visitar una Església jove i dinàmica, fonamentada en el testimoniatge del martiri i animada per l’esperit missioner, en un país on es troben antigues cultures asiàtiques i la novetat perenne de l’Evangeli: conviuen entre elles.

Desitjo novament expressar la meva gratitud als estimats germans Bisbes de Corea, a la Senyora Presidenta de la República, a les altres autoritats i a tots aquells que han col·laborat en aquesta meva visita.

El significat d’aquest viatge apostòlic es pot resumir en tres paraules: memòria, esperança, testimoniatge.

La República de Corea és un país que ha tingut un desenvolupament econòmic ràpid i considerable. Els seus habitants són grans treballadors, disciplinats, ordenats i han de mantenir la força heretada dels seus avantpassats.

En aquesta situació, l’Església custodia la memòria i l’esperança: és una família espiritual en què els adults transmeten als joves la torxa de la fe rebuda dels ancians; la memòria dels testimonis del passat es converteix en nou testimoniatge en el present i esperança de futur. En aquesta perspectiva es poden llegir els dos esdeveniments principals d’aquest viatge: la beatificació de 124 màrtirs coreans, que s’afegeixen als ja canonitzats fa 30 anys per sant Joan Pau II, i la trobada amb els joves, en ocasió d’aquesta Sisena Jornada Asiàtica de la Joventut.

El jove és sempre una persona que cerca alguna cosa per la qual valgui la pena viure, i el màrtir dóna testimoniatge d’alguna cosa, millor dit, d’algú per qui val la pena donar la vida. Aquesta realitat és l’Amor de Déu, que s’ha encarnat en Jesús, el Testimoni del Pare. En els dos moments del viatge dedicats als joves l’Esperit del Senyor ressuscitat ens ha omplert de joia i d’esperança, que els joves portaran als seus països i que faran tant de be!

L’Església de Corea custodia també la memòria del paper primordial que van tenir els laics tant als inicis de la fe com en l’obra d’evangelització. En aquella terra, de fet, la comunitat cristiana no va ser fundada per missioners, sinó per un grup de joves coreans de la segona meitat del 1700, els quals van tenir accés a alguns textos cristians, els van estudiar a fons i els van escollir com a regla de vida. Un d’ells va ser enviat a Pechino per a rebre el baptisme, i després aquest laic va batejar els seus companys. A partir d’aquell primer nucli es va desenvolupar una gran comunitat, que des del començament i durant gairebé un segle va sofrir persecucions violentes, amb milers de màrtirs. Així doncs, l’Església de Corea va ser fundada a partir de la fe, del treball missioner i del martiri dels fidels laics.

Els primers cristians coreans es van proposar com a model la comunitat apostòlica de Jerusalem, practicant l’amor fraternal que supera qualsevol diferència social. Per això he encoratjat els cristians d’avui a ser generosos a compartir el que tenen amb els més pobres i amb els exclosos, d’acord amb el capítol 25 de l’Evangeli de Mateu: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi» (v. 40).

Estimats germans, en la història de la fe de Corea es veu com Crist no anul·la les cultures, no suprimeix el camí dels pobles que a través dels segles i dels mil·lennis cerquen la veritat i practiquen l’amor de Déu i del proïsme. Crist no aboleix això que és bo, però ho porta endavant, ho porta a compliment.

Allò que Crist combat i derrota és el maligne, que sembra la discòrdia entre homes i homes, entre pobles i pobles, que genera exclusió a causa de la idolatria del diner; que sembra el verí del no-res en el cor dels joves. Això sí, Jesucrist l’ha combatut i l’ha vençut amb el seu Sacrifici d’amor. I si romanem amb ell, en el seu amor, fins i tot nosaltres, com els Màrtirs, podem viure i testimoniar la seva victòria. Amb aquesta fe hem pregat, i encara ara preguem perquè tots els fills de la terra coreana, que pateixen les conseqüències de guerres i divisions, puguin seguir un camí de fraternitat i de reconciliació.

Aquest viatge ha estat il·luminat per la festa de Maria Assumpta al Cel. Des de dalt, on regna amb Crist, la Mare de l’Església acompanya el camí del poble de Déu, sosté els passos més cansats, conforta aquells que passen dificultats i té obert l’horitzó de l’esperança. Que per la seva intercessió maternal, el Senyor beneeixi sempre el poble coreà, li doni pau i prosperitat i beneeixi l’Església que viu en aquella terra, perquè sigui sempre fecunda i plena de la joia de l’Evangeli.

 


431_20140831105959.doc


La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +