catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Documents Conferència Episcopal Espanyola

EL PELEGRINATGE A TERRA SANTA


Estimats germans i germanes, bon dia!

Aquests dies passats, com sabeu, he fet el pelegrinatge a Terra Santa. Ha estat un gran do per a l’Església, i en dono gràcies a Déu. Ell m’ha guiat en aquella Terra beneïda que va veure la presència històrica de Jesús i on s’han verificat esdeveniments fonamentals per a l’hebraisme, el cristianisme i l’islam. Vull renovar el meu reconeixement cordial a Sa Beatitud el Patriarca Fouad Twal, als bisbes de diferents ritus, als sacerdots, als franciscans de la Custòdia de Terra Santa. Aquests franciscans són un tresor! El seu treball, allò que fan és bellíssim! El meu pensament agraït va adreçat també a les autoritats jordanes, israelianes i palestines, que m’han acollit amb tanta cortesia, diria fins i tot que amb amistat, així com també a tots aquells que han col·laborat en la realització de la visita.

1. El motiu principal d’aquest pelegrinatge ha estat commemorar el 50è aniversari de l’encontre històric entre el papa Pau VI i el patriarca Atenagora. Aquella va ser la primera vegada que un successor de Pere va visitar la Terra Santa: Pau VI inaugurava així, durant el concili Vaticà II, els viatges a fora d’Itàlia dels Papes en l’època contemporània. Aquell gest profètic del bisbe de Roma i del patriarca de Constantinoble va posar una pedra mil·liar en el camí sofrent però prometedor de la unitat de tots els cristians, que des de llavors ha fet passos rellevants. Per això el meu encontre amb Sa Santedat Bartomeu, germà estimat en Crist, ha representat el moment culminant de la visita. També hem pregat al Sepulcre de Jesús, i amb nosaltres hi havia el patriarca grecoortodox de Jerusalem, Theophilos III, i el patriarca armeni apostòlic, Nourhan, i altres arquebisbes i bisbes de diferents Esglésies i comunitats, autoritats civils i molts fidels. En aquell lloc on va ressonar l’anunci de la Resurrecció, hem sentit tota l’amargura i el sofriment de les divisions que encara hi ha entre els deixebles de Crist; i això realment fa mal, mal al cor. Encara estem dividits; i en aquell lloc on va ressonar realment l’anunci de la Resurrecció, on Jesús ens va donar la vida, encara estem dividits. Però sobretot, en aquella celebració plena de fraternitat recíproca, d’estima i d’afecte, vam sentir forta la veu del Bon Pastor Ressuscitat que vol fer de totes les seves ovelles un sol ramat; vam sentir el desig de guarir les ferides encara obertes i de prosseguir amb tenacitat el camí cap a la comunió plena. Una vegada més, com ho van fer els Papes precedents, demano perdó per allò que hem fet per afavorir aquestes divisions, i demano a l’Esperit Sant que ens ajudi a guarir de nou les ferides que hem fet als altres germans. Tots som germans en Crist, i amb el patriarca Bartomeu som amics, germans, i hem compartit la voluntat de caminar junts, de fer tot allò que avui podem fer: pregar junts, treballar junts pel ramat de Déu, cercar la pau, custodiar la creació, tantes coses que tenim en comú. I com a germans hem de caminar endavant.

2. Un altre motiu d’aquest pelegrinatge ha estat encoratjar en aquella regió el camí cap a la pau, que és alhora do de Déu i treball dels homes. Ho he fet a Jordània, a Palestina i a Israel. I ho he fet sempre com a pelegrí, en el nom de Déu i dels homes, portant en el cor una gran compassió pels fills d’aquella Terra que des de fa molt de temps conviuen amb la guerra i tenen el dret de conèixer finalment dies de pau!

Per això he exhortat els fidels cristians a deixar-se «ungir» amb cor obert i dòcil a l’Esperit Sant, per ser sempre més capaços de gestos d’humilitat, de fraternitat i de reconciliació. L’Esperit permet assumir aquestes actituds en la vida quotidiana amb persones de diferents cultures i religions, i així arribar a ser «artesans» de la pau. La pau es fa artesanalment! No hi ha indústries de pau, no. Es fa cada dia, de manera artesana, i també amb el cor obert perquè vingui el do de Déu. Per això he exhortat els fidels cristians a deixar-se «ungir».

A Jordània he agraït a les autoritats i al poble els seus esforços en l’acolliment de nombrosos refugiats provinents de les zones en guerra, uns esforços humanitaris que mereixen i requereixen l’ajut constant de la Comunitat Internacional. He quedat colpit per la generositat del poble jordà en la recepció dels refugiats, tants que van fugir de la guerra, en aquella zona. Que el Senyor beneeixi aquest poble acollidor, que el beneeixi molt! I nosaltres hem de pregar perquè el Senyor beneeixi aquest acolliment i hem de demanar a totes les institucions internacionals que ajudin aquest poble en aquest treball d’acolliment que fa. Durant el pelegrinatge també a altres llocs he encoratjat les autoritats interessades a continuar els esforços per apaivagar les tensions a l’àrea mediooriental, sobretot a la martiritzada Síria, i també a continuar en la recerca d’una solució equitativa en el conflicte israelianopalestí. Per això he invitat el president d’Israel i el president de Palestina, ambdós homes de pau i artífexs de pau, a venir al Vaticà per pregar amb mi per la pau. I us demano que no ens deixeu sols: pregueu, pregueu molt perquè el Senyor ens doni la pau, ens doni la pau en aquella Terra beneïda! Compto amb la vostra pregària. Pregueu fort, en aquest temps, pregueu molt perquè vingui la pau.

3. Aquest pelegrinatge a Terra Santa ha estat també l’ocasió per a confirmar en la fe les comunitats cristianes, que pateixen tant, i expressar la gratitud de tota l’Església per la presència dels cristians en aquella zona i a tot l’Orient Mitjà. Aquests germans nostres són testimonis coratjosos d’esperança i de caritat, «sal i llum» en aquella Terra, amb la seva vida de fe i de pregària i amb les activitats educatives i assistencials populars, que treballen a favor de la reconciliació i del perdó, contribuint al bé comú de la societat.

Amb aquest pelegrinatge, que ha estat una veritable gràcia del Senyor, he volgut portar una paraula d’esperança, però també l’he rebuda per la meva part! L’he rebuda dels germans i germanes que esperen «contra tota esperança» (Rm 4,18), a través de tants sofriments, com els d’aquells que han fugit del seu país per motiu dels conflictes, com els d’aquells que, arreu del món, són discriminats i menyspreats per raó de la seva fe en Crist. Continuem romanent a prop seu! Preguem per ells i per la pau a Terra Santa i a tot l’Orient Mitjà. Que la pregària de tota l’Església sostingui també el camí vers la plena unitat dels cristians, perquè el món cregui en l’amor de Déu que en Jesucrist ha vingut a habitar enmig nostre.

I ara us convido a tots a pregar junts, a pregar junts a la Mare de Déu, reina de la pau, reina de la unitat entre els cristians, la Mare de tots els cristians: que ella ens doni pau, a tot el món, i que ens acompanyi en aquest camí d’unitat.

[Ave Maria]


431_20140617094342docx


La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +