catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Documents Conferència Episcopal Espanyola

ELS DONS DE LÂ’ESPERIT SANT: EL DO DEL CONSELL


Estimats germans i germanes, bon dia!

Hem escoltat en la lectura del passatge del llibre dels Salms que diu: «El Senyor em dóna seny; fins a les nits instrueix el meu cor» (cf. Sl 16,7). I aquest és un altre do de l’Esperit Sant: el do del consell. Sabem com n’és, d’important, en els moments més delicats, poder comptar amb els suggeriments de persones sàvies i que ens estimen. Ara, gràcies al do del consell, és Déu mateix, amb el seu Esperit, qui il·lumina el nostre cor, de tal manera que ens fa comprendre la manera justa de parlar i de comportar-se, i el camí a seguir. Però com actua aquest do en nosaltres?

En el moment en què l’acollim i l’allotgem en el nostre cor, l’Esperit Sant comença immediatament a fer-nos sensibles a la seva veu i a orientar els nostres pensaments, els nostres sentiments i les nostres intencions d’acord amb el cor de Déu. Al mateix temps, ens condueix cada vegada més a dirigir la nostra mirada interior vers Jesús, com a model de la nostra manera d’actuar i de relacionar-nos amb Déu Pare i amb els germans. El consell, doncs, és el do amb què l’Esperit Sant capacita la nostra consciència per a fer una opció concreta en comunió amb Déu, segons la lògica de Jesús i del seu Evangeli. D’aquesta manera, l’Esperit ens fa créixer interiorment, ens fa créixer positivament, ens fa créixer en la comunitat i ens ajuda a no caure en mans de l’egoisme i de la manera personal de veure les coses. Així l’Esperit ens ajuda a créixer i també a viure en comunitat. La condició essencial per a conservar aquest do és la pregària. Tornem sempre al mateix tema: la pregària! És molt important la pregària. Resar amb les oracions que tots sabem des que érem petits, però també resar amb les nostres paraules. Dir al Senyor: «Senyor, ajudeu-me, aconselleu-me, què he de fer ara?» I amb la pregària fem espai, a fi que l’Esperit vingui i ens ajudi en aquest moment, ens aconselli sobre allò que tots hem de fer. La pregària! Mai no hem d’oblidar-nos de la pregària. Mai! Ningú, ningú no se n’adona, quan resem a l’autobús, pel carrer: resem en silenci amb el cor. Aprofitem aquests moments per a resar, pregar perquè l’Esperit ens doni el do del consell.

En la intimitat amb Déu i en l’escolta de la seva Paraula, de mica en mica, deixem a un costat la nostra lògica personal, imposada la majoria de vegades pels nostres tancaments, els nostres prejudicis i les nostres ambicions, i aprenem, en canvi, a preguntar al Senyor: Quin és el vostre desig? Quina és la vostra voluntat? Què us agrada? D’aquesta manera madura en nosaltres una sintonia profunda de Jesús que ens presenta l’Evangeli de Mateu: «No us preocupeu del que haureu de dir ni de com parlareu: en aquell moment direu allò que us serà inspirat, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que l’Esperit del vostre Pare parlarà per mitjà vostre» (Mt 10,19-20). És l’Esperit qui ens aconsella, però nosaltres hem de deixar espai a l’Esperit, perquè ens pugui aconsellar. I deixar espai és resar, resar perquè ell vingui i ens ajudi sempre.

Com tots els altres dons de l’Esperit, també el del consell constitueix un tresor per a tota la comunitat cristiana. El Senyor no ens parla només en la intimitat del cor, ens parla, sí, però no sols allí, sinó que ens parla també a través de la veu i el testimoniatge dels germans. És veritablement un do gran poder trobar homes i dones de fe que, sobretot en els moments més complicats i importants de la nostra vida, ens ajuden a il·luminar el nostre cor i a reconèixer la voluntat del Senyor.

Recordo una vegada al santuari de Luján: jo era al confessionari, i hi havia una llarga fila. Hi havia també un xicot tot modern, amb arracades, tatuatges i totes aquestes coses… I va venir a dir-me el que li passava. Era un problema gros, difícil. I em va dir: jo he explicat tot això a la meva mare i la meva mare m’ha dit: adreça’t a la Mare de Déu i ella et dirà. Això és el do del consell. Aquella dona humil, senzilla, va donar al seu fill el consell més vertader. En efecte, aquell noi em va dir: «He mirat la Mare de Déu i he sentit que he de fer això, això i això… Jo no vaig haver de parlar, ja ho havien dit tot la seva mare i el xicot mateix. Aquest és el do del consell. Vosaltres, mares, que teniu aquest do, demaneu-lo per als vostres fills: el do d’aconsellar els fills és un do de Déu.

Estimats amics, el Salm 16, que hem escoltat, en convida a resar amb aquestes paraules: «Beneït sigui el Senyor, que em dóna seny; fins a les nits instrueix el meu cor. Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré» (v. 7-8). Que l’Esperit infongui sempre en el nostre cor aquesta certesa i ens ompli del seu consol i de la seva pau. Demaneu sempre el do del consell.


431_20140512082228.doc


La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +