catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Documents Conferència Episcopal Espanyola

EL SAGRAMENT DE LÂ’EUCARISTIA


Benvolguts germans i germanes, bon dia!

Avui us parlaré de l’eucaristia. L’eucaristia se situa en el cor de la «iniciació cristiana», juntament amb el baptisme i la confirmació, i constitueix la font de la vida mateixa de l’Església. D’aquest sagrament de l’amor brolla tot autèntic camí de fe, de comunió i de testimoni.

El que veiem quan ens reunim per celebrar l’eucaristia, la missa, ens fa ja intuir el que estem a punt de viure. Al centre de l’espai destinat a la celebració hi ha l’altar, que és una taula, coberta amb unes tovalles, i això ens fa pensar en un banquet. Sobre la taula hi ha una creu, que indica que damunt d’aquest altar s’ofereix el sacrifici de Crist: és ell l’aliment espiritual que allí es rep, sota els signes del pa i del vi. Al costat de la taula hi ha l’ambó, és a dir, el lloc des d’on es proclama la paraula de Déu, i això indica que allí es reuneixen per escoltar el Senyor que parla mitjançant les Sagrades Escriptures, i, per tant, l’aliment que es rep és també la seva Paraula.

Paraula i pa en la missa es converteixen en una sola cosa, com al darrer sopar, quan totes les paraules de Jesús, tots els signes que va realitzar, es van condensar en el gest de partir el pa i d’oferir el calze, anticipació del sacrifici de la creu, i en aquelles paraules: «Preneu i mengeu, aquest és el meu cos… Preneu i beveu, aquesta és la meva sang.»

El gest de Jesús realitzat al darrer sopar és la gran acció de gràcies al Pare pel seu amor, per la seva misericòrdia. Acció de gràcies en grec es diu eucaristia. I per això el sagrament s’anomena eucaristia: és l’acció de gràcies suprema al Pare, que ens ha estimat tant que ens va donar el seu Fill per amor. Heus aquí per què el terme Eucaristia resumeix tot aquest gest, que és gest de Déu i de l’home juntament, gest de Jesucrist, Déu veritable i home veritable.

Per tant, la celebració eucarística és molt més que un simple banquet: és precisament el memorial de la Pasqua de Jesús, el misteri central de la salvació. Memorial no significa només un record, un simple record, sinó que vol dir que cada cop que celebrem aquest sagrament participem en el misteri de la passió, mort i resurrecció de Crist. L’eucaristia constitueix el cimal de l’acció de salvació de Déu: el Senyor Jesús, fent-se pa partit per nosaltres, vessa, en efecte, sobre nosaltres tota la seva misericòrdia i el seu amor, de tal manera que renova el nostre cor, la nostra existència i la nostra manera de relacionar-nos amb ell i amb els germans. És per això que normalment, del fet d’acostar-nos a aquest sagrament en diem rebre la comunió, combregar: això significa que en el poder de l’Esperit Sant, la participació en la taula eucarística ens conforma de manera única i profunda a Crist, fent-nos participar per endavant, ja ara, de la plena comunió amb el Pare que caracteritzarà el banquet celestial, on amb tots els sants tindrem l’alegria de contemplar Déu cara a cara.

Benvolguts amics, no agrairem mai prou al Senyor el do que ens ha fet amb l’eucaristia. És un do molt gran i per això és tan important anar a missa el diumenge. Anar a missa no sols per resar, sinó per rebre la comunió, aquest pa que és el cos de Jesucrist que ens salva, ens perdona, ens uneix al Pare. És bonic fer això! I tots els diumenges anem a missa, perquè és precisament el dia de la resurrecció del Senyor. Per això el diumenge és tan important per a nosaltres. I amb l’eucaristia sentim precisament aquesta pertinença a l’Església, al poble de Déu, al cos de Déu, a Jesucrist. No acabarem mai d’entendre tot el seu valor i riquesa. Demanem-li, doncs, que aquest sagrament continuï mantenint viva la seva presència a l’Església i que plasmi les nostres comunitats en la caritat i en la comunió, segons el cor del Pare. I això es fa durant tota la vida, però es comença a fer el dia de la primera comunió. És important que els nens es preparin bé per a la primera comunió i que tots els nens la rebin, perquè és el primer pas d’aquesta pertinença forta a Jesucrist, després del baptisme i la confirmació.


431_20140210095951.doc


La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +