catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Documents Conferència Episcopal Espanyola

EL SAGRAMENT DEL BAPTISME


Estimats germans i germanes, bon dia!

Avui iniciem una sèrie de catequesis sobre els sagraments, i la primera tracta sobre el baptisme. Per una feliç coincidència, el proper diumenge se celebra precisament la festa del Baptisme del Senyor.

El baptisme és el sagrament en el qual es fonamenta la nostra fe, que ens empelta com a membres vius en Crist i en la seva Església. Juntament amb l’eucaristia i la confirmació forma l’anomenada iniciació cristiana, que constitueix com un únic i gran esdeveniment sacramental que ens configura al Senyor i fa de nosaltres un signe viu de la seva presència i del seu amor.

Pot sorgir en nosaltres una pregunta: ¿És veritablement necessari el baptisme per a viure com a cristians i seguir Jesús? ¿No és en el fons un simple ritus, un acte formal de l’Església per a donar nom al nen o a la nena? És una pregunta que pot sorgir. I en aquest punt, és il·luminador el que escriu l’apòstol Pau: «¿O bé ignoreu que tots els qui hem estat batejats en Jesucrist hem estat submergits en la seva mort? En efecte, pel baptisme hem estat sepultats amb ell i hem participat de la seva mort, perquè, així com Crist, per l’acció de la glòria del Pare, va ressuscitar d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una vida nova» (Rm 6,3-4). Per tant, no és una formalitat. És un acte que toca en profunditat la nostra existència. Un nen batejat o un nen no batejat no són el mateix. No és el mateix una persona batejada o una persona no batejada. Nosaltres, amb el baptisme, estem immersos en aquesta font inesgotable de vida que és la mort de Jesús, l’acte més gran d’amor de tota la història; i gràcies a aquest amor podem viure una vida nova, no ja en poder del mal, del pecat i de la mort, sinó en la comunió amb Déu i amb els germans.

Molts de nosaltres no tenen cap record de la celebració d’aquest sagrament, i això és normal, si vam ser batejats poc després del naixement. He fet aquesta pregunta dues o tres vegades, aquí a la plaça: els qui d’entre vosaltres sàpiguen la data del seu baptisme, que aixequin la mà. És important saber el dia que vaig ser immers precisament en aquest corrent de salvació de Jesús. I em permeto donar-vos un consell. I més que un consell, encomanar-vos uns deures per a avui. Avui, a casa, busqueu, pregunteu la data del vostre baptisme i així coneixereu bé quin va ser el dia tan bonic del baptisme. Conèixer la data del nostre baptisme és conèixer una data feliç. El risc de no conèixer-la és perdre la memòria del que el Senyor ha fet amb nosaltres; la memòria del do que hem rebut. Llavors acabem per considerar-lo només com un esdeveniment que va tenir lloc en el passat —i que ni tan sols va ser voluntat nostra, sinó dels nostres pares—, per la qual cosa no té cap incidència en el present. Hem de despertar la memòria del nostre baptisme. Estem cridats a viure cada dia el nostre baptisme, com a realitat actual en la nostra existència. Si aconseguim seguir Jesús i romandre en l’Església, fins i tot amb les nostres limitacions, amb les nostres fragilitats i els nostres pecats, és precisament pel sagrament en el qual hem estat convertits en noves criatures i hem estat revestits de Crist. És en virtut del baptisme, efectivament, que, lliures del pecat original, hem estat empeltats en la relació de Jesús amb Déu Pare; que som portadors d’una esperança nova, perquè el baptisme ens dóna aquesta esperança nova: l’esperança d’anar pel camí de la salvació, tota la vida; aquesta esperança que res ni ningú no pot apagar, perquè l’esperança no defrauda. Recordeu-ho: l’esperança en el Senyor no decep. Gràcies al baptisme som capaços de perdonar i d’estimar fins i tot qui ens ofèn i ens provoca el mal; aconseguim reconèixer en els darrers i en els pobres el rostre del Senyor que ens visita i es fa proper. El baptisme ens ajuda a reconèixer en el rostres de les persones necessitades, en aquells que sofreixen, fins i tot en el nostre proïsme, el rostre de Jesús. Tot això és possible gràcies a la força del baptisme.

Un darrer element, que és important. I faig una pregunta: Pot una persona batejar-se per ella mateixa? Ningú no pot batejar-se per ella mateixa. Ningú. Podem demanar-ho, desitjar-ho, però sempre ens cal algú que ens confereixi en el nom del Senyor aquest sagrament. Perquè el baptisme és un do que ve donat en un context de sol·licitud i de compartició fraternal. En la història, sempre una persona bateja una altra persona, i l’altra a l’altra… és una cadena, una cadena de gràcia, però jo no puc batejar-me a mi mateix: he de demanar a una altra persona el baptisme. És un acte de fraternitat, un acte de filiació en l’Església. En la celebració del baptisme podem reconèixer les línies més genuïnes de l’Església, la qual, com una mare, continua generant nous fills en Crist, en la fecunditat de l’Esperit Sant.

Demanem, doncs, de cor al Senyor poder experimentar cada vegada més, en la vida de cada dia, aquesta gràcia que hem rebut amb el baptisme. Que en trobar-nos, els nostres germans puguin trobar fills autèntics de Déu, germans i germanes autèntics de Jesucrist, membres autèntics de l’Església. I no oblideu els deures que us he posat per a avui: cercar, preguntar la data del vostre baptisme. De la mateixa manera que conec la data del meu naixement, he de conèixer també la data del meu baptisme, perquè és un dia de festa.


431_20140123080609.doc


La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +