catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Documents Conferència Episcopal Espanyola

CREC EN LA COMUNIÓ DEL SANTS


Estimats germans i germanes, bon dia!

Avui voldria parlar d’una realitat molt bonica de la nostra fe, de la «comunió dels sants». El Catecisme de l’Església catòlica ens recorda que amb aquesta expressió s’entenen dues realitats: la comunió en les coses santes i la comunió entre les persones santes (n. 948). Em centraré en la segona accepció: És una de les veritats més consoladores de la nostra fe, perquè ens recorda que no estem sols, sinó que hi ha una comunió de vida entre els qui són de Crist; una comunió que neix de la fe. De fet, el terme sants fa referència a tots aquells que creuen en el Senyor Jesús i són incorporats a ell en l’Església gràcies al baptisme. Per això els primers cristians eren anomenats també els sants (cf. Ac 9,13.32.41; Rm 8,27; 1Co 6,1).

1. L’Evangeli de Joan testimonia que, abans de la seva Passió, Jesús va pregar el Pare per la comunió entre els deixebles, amb aquestes paraules: «Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m’has enviat» (17,21). L’Església, en la seva veritat més profunda, és comunió amb Déu, familiaritat amb Déu, comunió d’amor amb Crist i amb el Pare en l’Esperit Sant, que es prolonga en una comunió fraternal. Aquesta relació entre Jesús i el Pare és la «matriu» de lligam entre nosaltres, cristians: si estem íntimament inserits en aquesta «matriu», en aquest forn ardent d’amor, podrem arribar a ser veritablement un sol cor i una sola ànima entre nosaltres, perquè l’amor de Déu crema els nostres egoismes, els nostres prejudicis, les nostres divisions interiors i exteriors. L’amor de Déu crema també els nostres pecats.

2. Això té el seu origen en la font de l’Amor, que és Déu, i també hi ha el moviment recíproc: dels germans a Déu; l’experiència de la comunió fraternal em condueix a la comunió amb Déu. Estar units entre nosaltres ens condueix a estar units a Déu, ens condueix a aquest lligam amb Déu que és el nostre Pare. Aquest és el segon aspecte de la comunió dels sants que voldria subratllar: a la nostra fe li cal l’ajuda dels altres, especialment en els moments difícils. Si nosaltres estem units la fe s’enforteix. Com n’és, de bonic, ajudar-nos els uns als altres en l’aventura meravellosa de la fe! Dic això perquè la tendència a tancar-se en el privat ha influenciat fins i tot l’àmbit religiós, per això sovint costa demanar ajuda espiritual a aquells que comparteixen amb nosaltres l’experiència cristiana. Qui de tots nosaltres no ha experimentat inseguretat, mancança i fins i tot dubtes en el camí de la fe? Tots n’hem experimentat, fins i tot jo: forma part del camí de la fe, forma part de la nostra vida. Tot això no ens ha de sorprendre, perquè som éssers humans, plens de fragilitats i limitacions; tot som fràgils, tots tenim límits. Fins i tot, en aquests moments difícils cal confiar en l’ajut de Déu mitjançant la pregària filial, i, al mateix temps, és important trobar el coratge i la humilitat d’obrir-se als altres, per demanar-los ajut, per demanar-los que ens donin la mà. Quantes vegades hem fet això i després hem estat capaços de sortir del problema i trobar Déu una altra vegada! En aquesta comunió —comunió vol dir ‘unió comuna’— som una gran família, on tots els components s’ajuden i se sostenen entre ells.

3. I encara un altre aspecte: la comunió dels sants va més enllà de la vida terrenal, travessa la mort i dura per sempre. Aquesta unió entre nosaltres va més enllà i continua a l’altra vida; és una unió espiritual que neix del baptisme i no es trenca amb la mort, sinó que, gràcies a Crist ressuscitat, és destinada a trobar la plenitud en la vida eterna. Aquest és un lligam profund i indissoluble entre tots els qui encara peregrinem per aquest món —entre nosaltres— i tots aquells que han creuat el llindar de la mort i han entrat a l’eternitat. Tots els batejats aquí a la terra, les ànimes del Purgatori i tots els beats que ja són al Paradís formem una sola gran Família. Aquesta comunió entre terra i cel es realitza especialment en la pregària d’intercessió.

Estimats amics, tenim aquesta bellesa! És una realitat nostra, de tots, que ens fa germans, que ens acompanya pel camí de la vida i ens fa trobar una altra vegada a dalt al cel. Caminem per aquest camí amb fidelitat, amb joia. Un cristià ha de ser alegre, amb la joia de tenir tants germans batejats que caminen amb ell; sostingut amb l’ajuda dels germans i germanes que fan aquest mateix camí per anar al cel; i també amb l’ajuda dels germans i germanes que ja són al cel i preguen a Jesús per nosaltres. Avancem per aquest camí amb joia!

 


431_20131108064000.doc


La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +