catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Documents Conferència Episcopal Espanyola

LA JORNADA MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2013


Estimats germans i germanes, bon dia!

Reprenem el camí de les catequesis, després de les vacances d’agost, però avui voldria parlar-vos del meu viatge al Brasil en ocasió de la Jornada Mundial de la Joventut. Ha passat més d’un mes, però crec que és important retornar a aquest esdeveniment, i la distància temporal permet comprendre’n millor el significat.

En primer lloc vull donar gràcies al Senyor, perquè ell és qui ho ha guiat tot amb la seva Providència. Per a mi, que vinc d’Amèrica, ha estat un bonic regal! I per això dono gràcies també a la Mare de Déu Aparecida, que va acompanyar tot aquest viatge: Vaig fer el pelegrinage al gran Santuari nacional brasiler, i la seva venerada imatge sempre era present a l’entarimat de la JMJ. Vaig estar molt content per això, perquè la Mare de Déu Aparecida és molt important per a la història de l’Església del Brasil, i també per a tota l’Amèrica Llatina; A Aparecida els Bisbes llatinoamericans i del Carib vam viure una Assemblea general, amb el papa Benet: una etapa molt significativa del camí pastoral d’aquella part del món on viu la major part de l’Església catòlica.

Malgrat que ja ho vaig fer, vull renovar el meu agraïment a totes les autoritats civils i eclesiàstiques, als voluntaris, al personal de seguretat, a les comunitats parroquials de Rio de Janeiro i d’altres ciutats del Brasil, on els pelegrins van ser acollits amb molta fraternitat. En efecte, l’acolliment de les famílies brasileres i de les parròquies va ser una de les característiques més boniques d’aquesta JMJ. Persones meravelloses, aquests brasilers. Persones meravelloses! Tenen un cor molt gran. El pelegrinatge sempre comporta neguit, però l’acolliment ajuda a superar-lo i, fins i tot el transforma en una ocasió de coneixença i d’amistat. Neixen llaços que després romanen, sobretot en la pregària. Fins i tot així creix l’Església arreu del món, com una xarxa d’amics veritables en Jesucrist, una xarxa que t’agafa però també t’allibera. Així doncs, acolliment: i aquesta és la primera paraula que emergeix de l’experiència del viatge al Brasil. Acolliment!

Una altra paraula definitòria pot ser festa. La JMJ és sempre una festa, perquè quan una ciutat s’omple de nois i noies que van pels carrers amb banderes de tot el món, saludant-se, abraçant-se, això és una vertadera festa. És un senyal per a tots, no sols per als creients. Però després d’aquesta hi ha la festa més gran, que és la festa de la fe, quan tots junts lloem el Senyor, cantem, escoltem la Paraula de Déu, romanem en silenci adorador: tot això és el cimal de la JMJ, és el propòsit real d’aquest gran pelegrinatge, i es viu de manera particular en la gran vetlla de dissabte al vespre i en la missa final. Doncs això: aquesta és la festa gran, la festa de la fe i de la fraternitat, que comença en aquest món i no tindrà fi. Però això només és possible amb el Senyor! Sense l’amor de Déu no hi ha festa veritable per a l’home!

Acolliment, festa. I no pot mancar-hi un tercer element: missió. Aquesta JMJ estava caracteritzada per un tema missioner: «Aneu i feu deixebles tots els pobles.» Vam sentir la paraula de Jesús: és la missió que ell dóna a tots! És el manament de Crist ressuscitat als seus deixebles: «Aneu», sortiu de vosaltres mateixos, del vostre tancament per a portar la llum i l’amor de l’evangeli a tothom, fins als extrems de l’existència! I va ser aquest mateix manament de Jesús que vaig confiar als joves que omplien la platja de Copacabana, un lloc simbòlic, la riba de l’oceà, que feia pensar en la riba del llac de Galilea. Sí, perquè fins i tot avui el Senyor repeteix: «Aneu», i afegeix: «Jo sóc amb vosaltres cada dia.» Això és fonamental! Només amb Crist nosaltres podem viure l’evangeli. Sense ell no podem fer res, com ho va dir ell mateix (cf. Jn 15,5). Amb ell, juntament amb ell, podrem fer molt. Fins i tot un noi, una noia, que als ulls del món compten poc o res, als ulls de Déu és un apòstol del Regne, és una esperança per a Déu! A tots els joves voldria cridar amb força, però jo no sé si avui a la plaça hi ha joves: hi ha joves a la plaça? N’hi ha alguns! Voldria cridar-vos amb força: Voleu ser una esperança per a Déu? Voleu ser una esperança, vosaltres? [Els joves diuen que sí.] Voleu ser una esperança per a l’Església? [Els joves diuen que sí.] Un cor jove, que acull l’amor de Crist, es transforma en esperança per als altres, és una força immensa! Però vosaltres, nois i noies, tots els joves, heu de transformar-nos i transformar-vos en esperança! Obriu les portes a un món nou d’esperança. Això és el que us toca fer. Voleu seu esperança per a tots nosaltres? [Els joves diuen que sí.] Pensem què vol dir que la multitud de joves que han trobat Crist ressuscitat a Rio de Janeiro i porten el seu amor a la vida de cada dia, el visquin, el comuniquin. No sortiran als diaris, perquè no fan actes violents, no provoquen escàndols i per tant no són notícia. Però, si romanem units a Jesús, construïm el seu Regne, construïm fraternitat, compartició, obres de misericòrdia, són una força poderosa per fer que el món sigui més just, més bonic, per transformar-lo! Demano ara als nois i a les noies que hi ha a la plaça: teniu el coratge d’assumir aquest repte? [Els joves diuen que sí.] Teniu el coratge o no? No us he sentit gaire… [Els joves diuen que sí.] Us animeu a ser aquesta força d’amor i de misericòrdia que té el coratge de voler transformar el món? [Els joves diuen que sí.]

Estimats amics, l’experiència de la JMJ ens recorda la gran notícia de la història, la Bona Nova, malgrat que no surti ni als diaris ni a les televisions: som estimats per Déu, que és el nostre Pare i que ha enviat el seu Fill Jesús per fer-se veí de cadascun de nosaltres i salvar-nos. Ha enviat Jesús per salvar-nos, per perdonar-nos a tots, perquè ell sempre perdona: ell sempre perdona, perquè és bo i misericordiós. Recordeu: acolliment, festa i missió. Tres paraules: acolliment, festa i missió. Aquestes paraules no són només un record del que es va esdevenir a Rio, sinó que són l’ànima de la nostra vida i de les nostres comunitats. Gràcies!

 


431_20130930093057.doc


La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +