catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Documents Conferència Episcopal Espanyola

ASPECTES DELS TEXTOS DEL CONCILI VATICÀ II: L’ESGLÉSIA, POBLE DE DÉU


Benvolguts germans i germanes, bon dia!

Avui voldria detenir-me breument en un altre dels termes amb què el concili Vaticà II va definir l´Església: poble de Déu (cf. const. dogm. Lumen gentium, 9; Catecisme de l´Església catòlica, 782). I ho faig amb algunes preguntes sobre les quals cadascú podrà reflexionar.

Què vol dir ser poble de Déu? Sobretot vol dir que Déu no pertany de manera particular a cap poble; perquè és ell qui ens crida, ens convoca, ens invita a formar part del seu poble, i aquesta invitació està dirigida a tots, sense distinció, perquè la misericòrdia de Déu «vol que tots els homes se salvin» (1Tm 2,4). Als Apòstols i a nosaltres Jesús no ens diu que formem un grup exclusiu, un grup d´elit. Jesús diu: «Aneu i feu deixebles a tots els pobles» (cf. Mt 28,19). Sant Pau afirma que en el poble de Déu, en l´Església, «no hi ha jueu ni grec [...]: tots sou un de sol en Jesucrist» (Ga 3,28). Voldria també dir a qui se sent llunyà de Déu i de l´Església, a qui està temorós o indiferent, a qui pensa que ja no pot canviar: «El Senyor et crida també a tu a formar part del seu poble i ho fa amb gran respecte i amor.» Ell ens invita a formar part d´aquest poble, poble de Déu.

Com s´arriba a ser membre d´aquest poble? No és a través del naixement físic, sinó d´un nou naixement. En l´Evangeli, Jesús diu a Nicodem que cal néixer de dalt, de l´aigua i de l´Esperit, per entrar al regne de Déu (cf. Jn 3,3-5). Som introduïts en aquest poble a través del baptisme, a través de la fe en Crist, el do de Déu que s´ha d´alimentar i fer créixer en tota la nostra vida. Preguntem-nos: Com faig créixer la fe que vaig rebre en el meu baptisme? Com faig créixer aquesta fe que jo vaig rebre i que el poble de Déu té?

L´altra pregunta: Quina és la llei del poble de Déu? És la llei de l´amor, amor a Déu i amor al proïsme d´acord amb el manament nou que ens va deixar el Senyor (cf. Jn 13,34). Un amor, però, que no és un sentimentalisme estèril o una cosa vaga, sinó que és reconèixer Déu com a únic Senyor de la vida i, al mateix temps, acollir l´altre com a germà vertader, superant divisions, rivalitats, incomprensions, egoismes; les dues coses van juntes. Quant de camí hem de recórrer encara per a viure en concret aquesta nova llei, la llei de l´Esperit Sant que actua en nosaltres, la llei de la caritat, de l´amor! Quan veiem als diaris o a la televisió tantes guerres entre cristians... ens preguntem: com pot passar això? En el si del poble de Déu, quantes guerres! Als barris, als llocs de treball, quantes guerres per enveja i gelosia! Fins i tot dins la família mateix, quantes guerres internes! Nosaltres hem de demanar al Senyor que ens faci comprendre bé aquesta llei de l´amor. Com n´és, de bell, estimar-nos els uns als altres com germans autèntics. Que bonic que és! Avui fem una cosa: potser tots tenim simpaties i no simpaties; potser algun de nosaltres està una mica enfadat amb algú altre; doncs diguem al Senyor: Senyor, jo estic enfadat amb aquest o amb aquesta; et demano per ell o per ella. Pregar per aquells amb els qui estem enfadats és un bon pas en aquesta llei de l´amor. Ho fem? Fem-ho avui!

Quina missió té aquest poble? La de portar al món l´esperança i la salvació de Déu: ser signe de l´amor de Déu que crida a tots a l´amistat amb ell; ser llevat que fa fermentar tota la massa, sal que dóna gust i preserva de la corrupció, una llum que il·lumina. En el nostre entorn, només cal obrir un diari -com ja he dit- i veiem que la presència del mal existeix, que el Diable actua. Però voldria dir en veu alta: Déu és més fort! Vosaltres, creieu això, que Déu és més fort? Diguem-ho plegats, diguem-ho tots junts: Déu és més fort! I, sabeu per què és més fort? Perquè ell és el Senyor, l´únic Senyor. I voldria afegir que la realitat a vegades fosca, marcada pel mal, pot canviar si nosaltres, els primers, hi portem la llum de l´Evangeli sobretot amb la nostra vida. Si en un estadi -pensem aquí a Roma en l´Olimpico, o en el de San Lorenzo de Buenos Aires-, en una nit fosca, una persona encén un llum, amb prou feines si es veu; però si els més de setanta mil espectadors encenen cadascun d´ells el seu llum, l´estadi s´il·lumina. Fem que la nostra vida sigui una llum de Crist; junts portarem la llum de l´Evangeli a tota la realitat.

Quina és la finalitat d´aquest poble? La finalitat és el regne de Déu, iniciat a la terra per Déu mateix i que ha de ser ampliat fins que es realitzi, quan vingui Crist, la nostra vida (cf. Lumen gentium, 9). La finalitat, doncs, és la comunió plena amb el Senyor, la familiaritat amb el Senyor, entrar en la seva vida divina mateixa, on viurem l´alegria del seu amor sense mesura, un goig ple.

Estimats germans i germanes, ser Església, ser poble de Déu, d´acord amb el gran designi d´amor del Pare, vol dir ser el ferment de Déu en aquesta humanitat nostra, vol dir anunciar i portar la salvació de Déu a aquest món nostre, que sovint està desorientat, necessitat de tenir respostes que encoratgin, que donin esperança i nou vigor en el camí. Que l´Església sigui espai de la misericòrdia i de l´esperança de Déu, on cadascú se senti acollit, estimat, perdonat i encoratjat a viure d´acord amb la vida bona de l´Evangeli. I per a fer sentir l´altre acollit, estimat, perdonat i encoratjat, l´Església ha de tenir les portes obertes perquè tots hi puguin entrar. I nosaltres hem de sortir per aquestes portes i anunciar l´Evangeli.

 

 


audie__768_ncia_12062013_cat.doc


La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +