catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Documents Conferència Episcopal Espanyola

DIMECRES DE CENDRA


Benvolguts germans i germanes, Avui, marcats pel símbol auster de la Cendra, entrem en el temps de Quaresma, començant un itinerari espiritual que ens prepara per a celebrar dignament els misteris pasquals. La cendra beneïda imposada sobre el nostre cap és un signe que ens recorda la nostra condició de criatures, ens invita a la penitència i a intensificar el compromís de conversió per seguir cada cop més el Senyor. La Quaresma és un camí, és acompanyar Jesús que puja a Jerusalem, lloc del compliment del seu misteri de passió, mort i resurrecció; ens recorda que la vida cristiana és un «camí» per recórrer, que no consisteix tant en una llei que hem d’observar, sinó en la persona mateixa de Crist, al qual hem de trobar, acollir i seguir. De fet Jesús ens diu: «Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi» (Lc 9,23). O sigui, ens diu que per arribar amb ell a la llum i a l’alegria de la resurrecció, a la victòria de la vida, de l’amor, del bé, també nosaltres hem de prendre la creu de cada dia, com ens exhorta a fer-ho una bella pàgina de la Imitació de Crist: «Pren, doncs, la teva creu i segueix Jesús; així entraràs en la vida eterna. T’ha precedit ell mateix, portant la seva creu (cf. Jn 19,17) i ha mort per tu, perquè també tu portessis la teva creu i desitgessis ser també tu crucificat. Perquè si mors amb ell, viuràs amb ell i com ell. Si l’acompanyes en el sofriment, l’acompanyaràs també en la glòria» (l. 2, c. 12, n. 2). En la santa missa del Primer Diumenge de Quaresma resarem: «Déu omnipotent, feu que les celebracions anyals de la santa Quaresma ens siguin profitoses per a conèixer més i més el misteri de Crist i per a viure’l d’acord amb les seves exigències» (Col·lecta). És una invocació que dirigim a Déu perquè sabem que només ell pot convertir el nostre cor. I és sobretot en la litúrgia, en la participació en els sants misteris, que som impulsats a recórrer aquest camí amb el Senyor; és entrar a l’escola de Jesús, recórrer els esdeveniments que ens van portar la Salvació, però no com una simple commemoració, com un record de fets passats. En les accions litúrgiques Crist es fa present a través de l’obra de l’Esperit Sant; aquests esdeveniments salvadors es fan actuals. Hi ha una paraula clau que surt ben sovint en la litúrgia per a indicar això: la paraula «avui»; i s’ha d’entendre en sentit originari i concret, no metafòric. Avui Déu revela la seva llei i a nosaltres se’ns dóna escollir avui entre el bé i el mal, entre la vida i la mort (cf. Dt 30,19); avui «el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova» (Mc 1,15); avui Crist ha mort al Calvari i ha ressuscitat d’entre els morts; ha pujat al cel i seu a la dreta del Pare; avui se’ns ha donat l’Esperit Sant; avui és temps favorable. Participar en la litúrgia significa, doncs, submergir la pròpia vida en el misteri de Crist, en la seva presència permanent, recórrer un camí en què entrem en la seva mort i resurrecció per a tenir la vida. En els diumenges de Quaresma, i de manera molt particular en aquest any litúrgic del cicle A, se’ns introdueix a viure un itinerari baptismal, gairebé a tornar a recórrer el camí dels catecúmens, dels qui es preparen per a rebre el baptisme, per a revifar en nosaltres aquest do i per a fer que la nostra vida recuperi les exigències i els compromisos d’aquest sagrament, que es troba a la base de la nostra vida cristiana. En el Missatge que vaig enviar per a aquesta Quaresma vaig recordar el nexe particular que uneix el temps de Quaresma al baptisme. Des de sempre l’Església associa la vetlla pasqual a la celebració del baptisme, pas a pas: en ell es realitza el gran misteri pel qual l’home, mort al pecat, es fa partícip de la vida nova en Crist ressuscitat i rep l’Esperit de Déu que va ressuscitar Jesús d’entre els morts (cf. Rm 8,11). Les lectures que escoltarem en els propers diumenges, a les quas us invito a prestar especial atenció, estan agafades precisament de l’antiga tradició que acompanyava el catecumen en el descobriment del baptisme: són el gran anunci del que Déu realitza en aquest sagrament, una catequesi baptismal magnífica dirigida a cadascun de nosaltres. El Primer Diumenge, anomenat diumenge de la Temptació, perquè presenta les temptacions de Jesús al desert, ens invita a renovar la nostra decisió definitiva per Déu i a afrontar amb valentia la lluita que ens espera per a romandre-li fidels. Torna a haver-hi novament aquesta necessitat de decisió, de resistir al mal, de seguir Jesús. En aquest Diumenge l’Església, després de sentir el testimoni dels padrins i dels catequistes, celebra l’elecció dels qui són admesos als sagraments pasquals. El Segon Diumenge s’anomena d’Abraham i de la Transfiguració. El baptisme és el sagrament de la fe i de la filiació divina; com Abraham, pare dels creients, també a nosaltres se’ns invita a partir, a sortir de la nostra terra, a abandonar les seguretats que ens hem construït, per posar la nostra confiança en Déu; la meta s’albira en la transfiguració de Crist, el Fill estimat, en el qual nosaltres ens convertim en «fills de Déu». En els diumenges successius es presenta el baptisme amb les imatges de l’aigua, de la llum i de la vida. El Tercer Diumenge ens presenta la figura de la Samaritana (cf. Jn 4,5-42). Com Israel en l’Èxode, també nosaltres en el baptisme hem rebut l’aigua que salva; Jesús, com diu a la Samaritana, té aigua de vida, que apaga tota la set; i aquesta aigua és el seu Esperit mateix. L’Església en aquest diumenge celebra el primer escrutini dels catecúmens i durant la setmana els lliura el Símbol: la professió de la fe, el credo. El Quart Diumenge ens fa meditar en l’experiència del «cec de naixement» (cf. Jn 9,1-41). En el baptisme som alliberats de les tenebres del mal i rebem la llum de Crist per a viure com fills de la llum. També nosaltres hem d’aprendre a veure la presència de Déu en el rostre de Crist, i així la llum. En el camí dels catecúmens se celebra el segon escrutini. Per últim, el Cinquè Diumenge ens presenta la resurrecció de Llàtzer (cf. Jn 11,1-45). En el baptisme vam passar de la mort a la vida i ens vam fer capaços d’agradar a Déu, de fer morir l’home vell per a viure de l’Esperit del Ressuscitat. Per als catecúmens se celebra el tercer escrutini i durant la setmana se’ls lliura l’oració del Senyor: el parenostre. Aquest itinerari que estem invitats a recórrer en la Quaresma es caracteritza, en la tradició de l’Església, per algunes pràctiques: el dejuni, l’almoina i la pregària. El dejuni significa l’abstinència d’aliments, però comprèn també altres formes de privació per a una vida més sòbria. Tot això, però, no és encara la realitat plena del dejuni: és el signe extern d’una realitat interior, del nostre compromís, amb l’ajuda de Déu, d’abstenir-nos del mal i de viure de l’evangeli. No dejuna de veritat qui no sap alimentar-se de la paraula de Déu. El dejuni, en la tradició cristiana, està estretament unit a l’almoina. Sant Lleó Magne ensenyava en un dels seus discursos sobre la Quaresma: «El que cada cristià està obligat a fer en tot temps, ha de practicar-ho ara amb més sol·licitud i devoció, perquè es compleixi la norma apostòlica del dejuni quaresmal, que consisteix en l’abstinència no només dels aliments, sinó també, i sobretot, dels pecats. A aquests dejunis necessaris i sants, per altra part, cap obra no es pot associar més útilment que l’almoina, la qual, sota el nom únic de misericòrdia, comprèn moltes obres bones. És immens el camp de les obres de misericòrdia. No sols els rics i acabalats poden beneficiar els altres amb l’almoina, sinó també els de condició modesta i pobra. Així, encara que siguin desiguals en els seus béns, tots poden ser iguals en els sentiments de pietat de l’ànima» (Discurs 6 sobre la Quaresma, 2: PL 54, 286). Sant Gregori Magne, en la seva Regla Pastoral, recordava que el dejuni es fa sant gràcies a les virtuts que l’acompanyen, sobretot a la caritat, a qualsevol gest de generositat, que dóna als pobres i necessitats el fruit d’una privació nostra (cf. 19,10-11). La Quaresma, a més, és un temps privilegiat per a la pregària. Sant Agustí diu que el dejuni i l’almoina són «les dues ales de la pregària», que li permeten prendre més fàcilment impuls i arribar fins a Déu. Afirma: «D’aquesta manera la nostra pregària, feta amb humilitat i caritat, amb dejuni i almoina, amb temprança i perdó de les ofenses, donant coses bones i no tornant les dolentes, allunyant-se del mal i fent el bé, cerca la pau i l’aconsegueix. Amb les ales d’aquestes virtuts la nostra pregària vola segura i més fàcilment és portada fins al cel, on Crist, la nostra pau, ens ha precedit» (Sermó 206, 3 sobre la Quaresma: PL 38, 1042). L’Església sap que, per la nostra debilitat, resulta difícil fer silenci per posar-se en presència de Déu i prendre consciència de la nostra condició de criatures que depenen d’ell i de pecadors necessitats del seu amor; per això, per Quaresma, invita a una pregària més fidel i intensa i a una meditació prolongada sobre la paraula de Déu. Sant Joan Crisòstom exhorta: «Embelleix casa teva amb la modèstia i la humilitat mitjançant la pràctica de la pregària. Fes esplèndida la teva habitació amb la llum de la justícia; adorna les seves parets amb les obres bones, com amb una capa d’or pur, i, en comptes de les parets i de les pedres precioses, col·loca-hi la fe i la magnanimitat sobrenatural, posant sobre cada cosa, en el lloc més alt, la pregària com a adorn de tot el conjunt. Així prepares per al Senyor una casa digna; així l’aculls en un palau esplèndid. Ell et concedirà transformar la teva ànima en temple de la seva presència» (Homilia 6 sobre la pregària: p. 64, 466). Benvolguts amics, en aquest camí quaresmal estiguem atents a captar la invitació de Crist a seguir-lo de manera més decidida i coherent, renovant la gràcia i els compromisos del nostre baptisme, per abandonar l’home vell que hi ha en nosaltres i revestir-nos de Crist, per arribar renovats a la Pasqua i poder dir amb sant Pau: «Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi» (Ga 2,20). Feliç camí quaresmal a tots vosaltres! Gràcies!


audi_ncia_09032011_cat.doc


La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +