catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Documents Conferència Episcopal Espanyola

SANT TOMÀS D’AQUINO (3)


Benvolguts germans i germanes, Vull completar avui, amb una tercera part, les meves catequesis sobre sant Tomàs d’Aquino. Fins i tot més de set-cents anys després de la seva mort, podem aprendre molt d’ell. Ho recordava també el meu predecessor, el papa Pau VI, el qual, en un discurs pronunciat a Fossanova el 14 de setembre de 1974, en ocasió del VII centenari de la mort de sant Tomàs, es preguntava: «Mestre Tomàs, quina lliçó ens pots donar?» I responia així: «La confiança en la veritat del pensament religiós catòlic, tal com ell el va defensar, va exposar i obrir a la capacitat cognoscitiva de la ment humana» (L’Osservatore Romano, edició en llengua espanyola, 22 de setembre de 1974, p. 6-7). I el mateix dia, a Aquino, referint-se novament a sant Tomàs, afirmava: «Tots, tots els qui som fills fidels de l’Església podem ser i hem de ser, almenys en alguna mesura, deixebles seus» (ib., p. 7). Aprenguem, doncs, també nosaltres de sant Tomàs i de la seva obra mestra, la Summa Theologiæ. Encara que va quedar incompleta, és una obra monumental: conté 512 qüestions i 2.669 articles. Es tracta d’un raonament compacte, l’aplicació de la intel·ligència humana als misteris de la fe del qual avança amb claredat i profunditat, enllaçant preguntes i respostes, en què sant Tomàs aprofundeix l’ensenyament que ve de la Sagrada Escriptura i dels Pares de l’Església, sobretot de sant Agustí. En aquesta reflexió, en l’encontre amb vertaderes preguntes del seu temps, que sovint són també preguntes nostres, sant Tomàs, utilitzant el mètode i el pensament dels filòsofs antics, en particular d’Aristòtil, arriba així a formulacions precises, lúcides i pertinents de les veritats de fe, on la veritat és el do de la fe, resplendeix i es fa accessible per a nosaltres, per a la nostra reflexió. Això no obstant, aquest esforç de la ment humana —ho recorda l’Aquinat amb la seva vida mateixa— sempre està il·luminat per la pregària, per la llum que ve de Dalt. Només qui viu amb Déu i amb els misteris pot comprendre també el que aquests misteris diuen. En la Summa Theologiæ, sant Tomàs parteix del fet que hi ha tres maneres diferents de l’ésser i de l’essència de Déu: Déu existeix en si mateix, és el principi i fi de totes les coses; per tant, totes les criatures procedeixen i depenen d’ell; després, Déu és present a través de la seva gràcia en la vida i en l’activitat del cristià, dels sants; i, per últim, Déu és present de manera totalment especial en la persona de Crist, unit aquí realment amb l’home Jesús, que actua en els sagraments, els quals deriven de la seva obra redemptora. Per això, l’estructura d’aquesta obra monumental (cf. Jean-Pierre Torrell, La ‘Summa’ di san Tommaso, Milà 2003, p. 29-75), un estudi amb «mirada teològica» de la plenitud de Déu (cf. Summa Theologiæ, Iª, q. 1, a. 7), està articulada en tres parts, i el mateix Doctor Communis —sant Tomàs— l’explica amb aquestes paraules: «L’objectiu principal d’aquesta sagrada doctrina és portar al coneixement de Déu, i no sols com a ésser, sinó també com a principi i fi de les coses, especialment de les criatures racionals […]. En el nostre intent d’exposar aquesta doctrina, tractarem el següent: primer, de Déu; segon, de la marxa de l’home cap a Déu; tercer, de Crist, el qual, com a home, és el camí en la nostra marxa cap a Déu» (ib., Iª, q. 2). És un cercle: Déu en si mateix, que surt d’ell mateix i ens agafa de la mà, de manera que amb Crist tornem a Déu, estem units a Déu i Déu serà tot en tots. Així doncs, la primera part de la Summa Theologiæ indaga sobre Déu mateix, sobre el misteri de la Trinitat i sobre l’activitat creadora de Déu. En aquesta part, trobem també una profunda reflexió sobre la realitat autèntica de l’ésser humà sortit de les mans creadores de Déu, fruit del seu amor. Per una part, som un ésser creat, dependent; no venim de nosaltres mateixos; però, per una altra, tenim vertadera autonomia, de manera que no som només quelcom aparent —com diuen alguns filòsofs platònics—, sinó una realitat volguda per Déu com a tal, i amb valor en ella mateixa. A la segona part sant Tomàs considera l’home, impulsat per la gràcia, en la seva aspiració per conèixer i estimar Déu per a ser feliç en el temps i en l’eternitat. Primerament, l’autor presenta els principis teològics de l’acció moral, estudiant com, en la lliure elecció de l’home de realitzar actes bons, s’integren la raó, la voluntat i les passions, a les quals s’hi afegeix la força que dóna la gràcia de Déu mitjançant les virtuts i els dons de l’Esperit Sant, igual que l’ajuda que ofereix també la llei moral. Per consegüent, l’ésser humà és un ésser dinàmic, que cerca la pròpia identitat, que cerca arribar a ser ell mateix i, en aquest sentit, cerca realitzar actes que el construeixen, que el fan veritablement home, i aquí hi entra la llei moral, hi entra la gràcia i també la raó, la voluntat i les passions. Sobre aquest fonament sant Tomàs traça la fisonomia de l’home que viu d’acord amb l’Esperit i que es converteix així en una icona de Déu. Aquí l’Aquinat es deté a estudiar les tres virtuts teologals —fe, esperança i caritat—, seguides d’un examen agut de més de cinquanta virtuts morals, organitzades entorn de les quatre virtuts cardinals: prudència, justícia, temprança i fortalesa. I acaba amb la reflexió sobre les diferents vocacions a l’Església. A la tercera part de la Summa sant Tomàs estudia el Misteri de Crist —el camí i la veritat— per mitjà del qual podem reunir-nos amb Déu Pare. En aquesta secció escriu pàgines gairebé no superades sobre el misteri de l’Encarnació i de la Passió de Jesús, afegint-hi també una àmplia dissertació sobre els set sagraments, perquè en ells el Verb diví encarnat estén els beneficis de l’Encarnació per a la nostra Salvació, per al nostre camí de fe cap a Déu i la vida eterna, roman materialment gairebé present amb les realitats de la creació, i així ens toca en el més íntim. Parlant dels sagraments, sant Tomàs es deté de manera particular en el misteri de l’eucaristia, pel qual va tenir una grandíssima devoció, fins a tal punt que, segons els antics biògrafs, acostava el seu cap al Sagrari, com per sentir bategar el Cor diví i humà de Jesús. En una obra seva de comentari de l’Escriptura, sant Tomàs ens ajuda a comprendre l’excel·lència del sagrament de l’eucaristia, quan escriu: «En ser l’eucaristia el sagrament de la Passió de nostre Senyor, conté en ella Jesucrist, que va patir per nosaltres. Per tant, tot el que és efecte de la Passió de nostre Senyor, és també efecte d’aquest sagrament, ja que no és altra cosa que l’aplicació en nosaltres de la Passió del Senyor» (In Ioannem, c. 6, lect. 6, n. 963). Comprenem bé perquè sant Tomàs i els altres sants celebraven la santa missa vessant llàgrimes de compassió pel Senyor, que s’ofereix en sacrifici per nosaltres, llàgrimes d’alegria i de gratitud. Benvolguts germans i germanes, seguint l’escola dels sants, enamorem-nos d’aquest sagrament. Participem en la santa missa amb recolliment, per a obtenir els seus fruits espirituals; alimentem-nos del cos i la sang del Senyor, per a ser incessantment alimentats per la gràcia divina. De bon grat parlem ben sovint, de tu a tu, amb Crist en el Santíssim Sagrament. El que sant Tomàs va il·lustrar amb rigor científic en les seves obres teològiques majors, com la Summa Theologiæ, o la Summa contra gentiles, ho va exposar també en la seva predicació, dirigida als estudiants i als fidels. El 1273, un any abans de la seva mort, durant tota la Quaresma va fer predicacions a l’església de Sant Domènec el Major, a Nàpols. El contingut d’aquests sermons es va recollir i conservar: són els Opuscoli, on explica el símbol dels Apòstols, interpreta l’oració del parenostre, il·lustra el decàleg i comenta l’avemaria. El contingut de la predicació del Doctor Angelicus correspon gairebé completament a l’estructura del Catecisme de l’Església catòlica. En efecte, en la catequesi i en la predicació, en un temps com el nostre de renovat compromís per l’evangelització, mai no haurien de faltar aquests temes fonamentals: el que creiem, és a dir, el Símbol de la fe; el que preguem, o sigui, el parenostre i l’avemaria; el que vivim com ens ho ensenya la Revelació bíblica, és a dir, la llei de l’amor de Déu i del proïsme i els deu manaments, com a explicació d’aquest manament de l’amor. Vull posar alguns exemples del contingut, senzill, essencial i convincent, dels ensenyaments de sant Tomàs. En el seu Opuscle sobre el símbol dels Apòstols explica el valor de la fe. Per mitjà d’ella, diu, l’ànima s’uneix a Déu, i es produeix com un brot de vida eterna; la vida rep una orientació segura, i nosaltres superem fàcilment les temptacions. A qui objecta que la fe és una niciesa, perquè fa creure en quelcom que no entra en l’experiència dels sentits, sant Tomàs dóna una resposta molt articulada, i recorda que es tracta d’un dubte inconsistent, perquè la intel·ligència humana és limitada i no pot conèixer-ho tot. Només en el cas que poguéssim conèixer perfectament totes les coses visibles i invisibles, llavors seria una autèntica niciesa acceptar veritats per pura fe. D’altra banda, és impossible viure —observa sant Tomàs—, sense fiar-se de l’experiència dels altres, on el coneixement personal no arriba. Per tant, és raonable tenir fe en Déu que es revela i en el testimoniatge dels Apòstols: eren pocs, senzills i pobres, afligits a causa de la crucifixió del seu Mestre; i malgrat això, moltes persones sàvies, nobles i riques es van convertir en poc de temps en escoltar la seva predicació. Es tracta, en efecte, d’un fenomen històricament prodigiós, al qual difícilment es pot donar una altra resposta raonable que no sigui la de la trobada dels Apòstols amb el Senyor ressuscitat. Comentant l’article del Símbol sobre l’encarnació del Verb diví, sant Tomàs fa algunes consideracions. Afirma que la fe cristiana, considerant el misteri de l’Encarnació, queda reforçada; l’esperança s’eleva amb més confiança en pensar que el Fill de Déu va venir enmig nostre, com un de nosaltres, per a comunicar als homes la seva divinitat; la caritat es revifa, perquè no hi ha signe més evident de l’amor de Déu per nosaltres que veure el Creador de l’univers que es fa ell mateix criatura, un de nosaltres. Per últim, considerant el misteri de l’encarnació de Déu, sentim que s’inflama el nostre desig d’aconseguir Crist en la glòria. Fent una comparació senzilla i eficaç, sant Tomàs observa: «Si el germà d’un rei estigués lluny, certament anhelaria poder viure al seu costat. Doncs bé, Crist és el nostre germà: per tant, hem de desitjar la seva companyia, arribar a ser un sol cor amb ell» (Opuscoli teologico-spirituali, Roma 1976, p. 64). Presentant l’oració del parenostre, sant Tomàs mostra que és perfecta en si perquè té les cinc característiques que hauria de tenir una oració ben feta: abandó confiat i tranquil; conveniència del seu contingut, perquè —observa sant Tomàs— «és molt difícil saber exactament el que és oportú demanar i el que no, perquè ens resulta difícil la selecció dels desitjos» (ib., p. 120); i, també, ordre apropiat de les peticions, fervor de caritat i sinceritat de la humilitat. Sant Tomàs va ser, com tots els sants, un gran devot de la Mare de Déu. La va definir amb un apel·latiu magnífic: Triclinium totius Trinitatis, triclini, és a dir, ‘lloc on la Trinitat troba el seu descans’, perquè, amb motiu de l’Encarnació, en cap criatura com en ella les tres Persones divines habiten i senten delícia i alegria per viure en la seva ànima plena de gràcia. Per la seva intercessió podem obtenir qualsevol ajuda. Amb una oració que tradicionalment s’atribueix a sant Tomàs i que, en tot cas, reflecteix els elements de la seva profunda devoció mariana, també nosaltres diguem: «Oh santíssima i dolcísima verge Maria, Mare de Déu […], encomano tota la meva vida al teu cor misericordiós […]. Aconsegueix-me, oh dolcísima Senyora meva, caritat vertadera, amb la qual estimi amb tot el meu cor, per damunt de totes les coses, el teu santíssim Fill i, després d’ell, a tu, i al proïsme en Déu i per Déu.»


audi_ncia_23062010_cat.doc


La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +