catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Salvador Giménez Valls

Salvador Giménez Valls

21 de juliol de 2019

Benvolguts diocesans:

Falten pocs dies per celebrar una festa molt estimada a la nostra ciutat que recorda el pas de l’apòstol sant Jaume per les nostres terres a principis de la predicació de l’evangeli per tot el món com els va manar Jesús als seus deixebles hores abans de la seva Ascensió. L’anomenem la festa dels fanalets, espècie de vasos, fets a casa, per portar a les mans que contenen una espelma encesa que il·lumina el camí o el pelegrinatge dels participants i que recorda el trajecte de l’Apòstol. El nostre itinerari comença a la parròquia de la Mare de Déu del Carme i acaba a l’oratori del Peu del Romeu en ple carrer Major de la nostra ciutat. Hi participen molts pelegrins, sobretot nens, que mostren amb alegria la llum a les seves mans.

Com aquesta festa n’hi ha moltes altres al llarg de l’any. D’alguna manera la festa expressa la idiosincràsia de tota col·lectivitat humana. Els éssers humans que formem les diferents societats manifestem singularitats pròpies a l’hora de la feina, de l’oci, de l’espiritualitat o de l’art i de la cultura. Cada àmbit té la seva pròpia expressió que, al mateix temps, recull allò que han fet les generacions anteriors i el que celebrem en l’actualitat. Concretant aquesta situació al nostre món occidental podem dir que la festa té, en molts casos, un component religiós basat en la nostra tradició cristiana. Moltes dels nostres costums festius recorden un esdeveniment del Senyor, de la Verge o d’algun sant; o amb motiu d’algun vot ciutadà per una desgràcia col·lectiva o per un agraïment diví.

És cert que no totes les manifestacions festives tenen un component religiós. El record de les efemèrides socials como les conquistes, les firmes de la pau, els esclats de les guerres, l’afecte per algun benefactor, el reconeixement d’un esdeveniment que cohesiona o altres circumstàncies que acompanyen la vida de les societats han estat objecte de celebració. Nosaltres tenim exemples que il·lustren aquesta situació.

En qualsevol cas el meu desig és informar a qui no ho sap o recordar a qui ho ha estudiat o ha rebut el comentari en la família o en la parròquia que les festes religioses no han de perdre mai la seva finalitat ni les adherències culturals que al llarg de la història han sorgit amb la finalitat de ressaltar encara més l’objecte de la celebració. Penseu en el Nadal, en la Pasqua, en la memòria del Patró del poble o de la ciutat.

Els fanalets expressen molta alegria en els participants. Els nens contemplen amb admiració la imatge que presideix el pelegrinatge i tots recordem la figura d’un apòstol, un amic molt proper al Senyor, que va complir a la perfecció el mandat d’evangelitzar amb constància, amb valentia. Es cansava i es recuperava. Responia al desànim amb l’entusiasme que li infonia  l’Esperit Sant. Parlem de Sant Jaume, de la seva romeria, de seu peu ferit, de la Mare de Déu del Pilar de Saragossa, del seu sepulcre a Compostel·la. Parlem del Camí de Sant Jaume, de la construcció d’Europa, de les arrels cristianes de la nostra cultura, dels milions de persones que busquen un sentit religiós a les seves vides. Parlem del nostre compromís amb l’Església vivint amb autenticitat la fe rebuda, sense pors, amb coratge, en comunitat o de forma individual a més a més de respondre de la nostra esperança a tots els que ens pregunten, d’anunciar amb alegria les paraules i els fets del Senyor Jesús.

No m’agradaria que ningú oblidés les tradicions de la nostra cultura. Tampoc que ningú relegués l’element religiós de la celebració festiva, si aquest fou el seu origen.

Amb la meva benedicció i afecte.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +