catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Xavier Novell i Gomà

Xavier Novell i Gomà

7 de juliol de 2019

Cada any, més o menys a començament d’estiu, us comunico l’inici d’una aturada en aquest escrit setmanal. Enguany ho faig acomiadant-me fins al primer diumenge de setembre, agraint a tothom tot el que hem fet possible al llarg d’aquest curs pastoral i desitjant que aquest estiu sigui un temps de discerniment de cara al curs vinent.

En primer lloc, vull fer memòria agraïda de tot el treball pastoral ordinari – les celebracions litúrgiques setmanals i els sagraments, l’atenció al despatx parroquial, les catequesis de preparació als sagraments i els grups de discipulat i de creixement en la fe, les visites als malalts i l’atenció als més necessitats, també els grups juvenils i de joves....-. Darrere de totes aquestes activitats hi sou els preveres, diaques i membres de la vida consagrada, així com un grup de fidels laics generosos i convençuts que no us limiteu a mantenir una estructura sinó que cerqueu de donar-vos en cada petita acció i confieu que el bon Déu ho aprofitarà per a tocar el cor de les persones amb les que entreu en contacte.

En segon lloc, dono gràcies al bon Déu per tot el treball de revisió i reorientació pastoral de les nostres parròquies i organitzacions diocesanes. També per aquelles iniciatives que des de fa uns anys i més recentment ja donen fruit entre nosaltres. Em refereixo tant a les iniciatives de primer anunci, com als passos donats en la renovació de l’eucaristia principal del diumenge, com a les accions d’acollida, a les noves formes de preparació als sagraments... Fa temps que ens hem adonat que els temps canvien i que nosaltres hem de canviar.

També vull incloure en la meva acció de gràcies l’oració generosa i oculta dels membres de la vida contemplativa, de tantes comunitats de vida consagrada activa que acullen la vellesa amb esperit d’oració i de tantes persones grans o malaltes que també porten en el cor les nostres parròquies, delegacions diocesanes, seminari i tantes altres realitats. Tots sabem que la fecunditat del nostre treball depèn principalment de Déu i és imprescindible que cada dia el posem a les seves mans. És una benedicció especial que hi hagi un estol d’orants rere tot el que fem, presentant-ho cada dia al bon Déu perquè en faci ocasió dels seus miracles.

No m’oblido de donar gràcies a la Santíssima Trinitat per totes aquelles accions més discretes i personals que han portat a persones allunyades a recomençar o inaugurar un camí de fe. Em refereixo a tantes converses personals arran de recerques, dificultats, invitacions a recessos, cursos o altres propostes. Penso en els acompanyaments personals als qui es plantegen la vocació, als qui demanen ajuda a causa d’un problema o addicció o als qui volen créixer en la seva vida espiritual. Això ha estat possible gràcies a la generositat de molts dels membres més actius i compromesos de les nostres comunitats parroquials.

Acabo desitjant que tots no només aprofiteu les activitats formatives, espirituals i lúdiques que aquest estiu ens ofereix sinó que també trobeu el temps per a rumiar i discernir el treball que Déu nostre Senyor us demana per al curs vinent.

 

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +