catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Francesc Pardo Artigas

Francesc Pardo Artigas

15 de juliol de 2018

Fa uns mesos, el papa Francesc ens va escriure una carta, una exhortació apostòlica, amb el títol «Alegreu-vos-en i celebreu-ho», que és una crida a la santedat en el món d’avui.

No és la meva pretensió fer-ne un resum, sinó oferir-ne un tast perquè esdevingui una invitació a llegir-la, pensant que és una comunicació personal.

El Papa dirigeix aquesta carta a tots els creients, a cadascun de nosaltres, i no a unes minories selectes. És una invitació que ens fa arribar a nosaltres, que vivim en el món, als qui treballen i tenen família, als joves, als ancians, als qui desitgen felicitat...

Sovint, quan sentim les paraules «sant» o «santedat» pensem que no tenen a veure amb nosaltres, sinó amb aquells que l’Església ha reconegut oficialment com a sants, o amb persones molt i molt bones, de les que conviden a pensar: «Aquest és un sant».

Què s’entén per santedat? Viure els misteris de Crist – mort i resurrecció– en la pròpia vida i reproduir en la pròpia existència diferents aspectes de la vida de Jesús. En definitiva, «viure en Crist».

La santedat es viu en la concreció ara i aquí de les nostres vides quotidianes, amb petits gestos i detalls impulsats per la gràcia de Déu.

Precisament per això el Papa insisteix a descobrir la santedat «de la porta del costat»: en els pares que crien amb amor els seus fills; en els homes i dones que treballen per dur el pa a casa seva; en els malalts; en les religioses ancianes i que continuen somrients; en aquells que viuen a prop nostre i són un reflex de la presència de Déu.

Cal notar els dos enemics subtils de la santedat des de l’antiguitat: exagerar la perfecció humana desconnectada de la gràcia de Déu (pelagianisme), i mesurar la perfecció de les persones per la quantitat de coneixements que acumulen (gnosticisme). Ambdós enemics pretenen ignorar que en aquesta vida les fragilitats humanes només són guarides del tot per la gràcia de Déu. No som sants per les nostres idees o pels nostres grans esforços, sinó per estar oberts a l’assistència que Déu ens ofereix en la nostra feblesa.

Quins són els punts concrets per entrar en el camí de la santedat? Tenir temps per pregar, freqüentar els sagraments de l’Eucaristia i la Penitència, revisar la pròpia vida dia a dia, llegir l’Evangeli sovint, les accions arrelades en la misericòrdia, i saber respondre amb amor a les necessitats dels altres, especialment dels més pobres. El Papa comenta les benaurances, en les quals es dibuixa el rostre de Crist, que estem cridats a reflectir en les nostres vides. Benaurat o feliç és sinònim de sant, perquè manifesta que la persona fidel a Déu i a la seva Paraula aconsegueix la veritable felicitat.

Després del comentari de cada benaurança es conclou:

- Ser pobre en el cor, això és santedat.

- Reaccionar amb humilitat i mansuetud, això és santedat.

- Saber plorar amb els altres, això és santedat.

- Buscar la justícia amb fam i set, això és santedat.

- Mirar i actuar amb misericòrdia, això és santedat.

- Mantenir el cor net de tot el que taca l’amor, això és santedat.

- Sembrar pau al nostre voltant, això és santedat.

- Acceptar cada dia el camí de l’Evangeli encara que ens porti problemes, això és santedat.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +