catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Mons. Francesc Pardo Artigas

Mons. Francesc Pardo Artigas

26 de març de 2017

Sense llum no és possible la vida. Sabem que una de les formes de tortura o de càstig cruel a una persona és sotmetre-la durant temps a la foscor més absoluta. Tots tenim experiència que, si quedem a les fosques, per reprendre la majoria d’activitats necessitem alguna llum o quelcom que faci claror. A les palpentes és molt difícil encertar el camí que cal recórrer per arribar a bon terme en una cruïlla on conflueixen molts camins. Sense veure-hi, la vida normal es fa feixuga, i la persona necessita ajudes per moure’s. Com a mínim necessita veure-hi amb els ulls dels altres.

El dia del nostre baptisme –d’infants– se’ns va entregar un ciri encès amb la flama del ciri de Pasqua, símbol de Jesús, mentre se’ns deia: «Rep la llum del Crist», per representar i demanar que aquesta llum ens il·lumini tota la vida. En el baptisme d’adults, quan aquests reben el ciri encès, se’ls diu: «Heu esdevingut llum en Crist. Camineu sempre com a fills de la llum...».

Quan renovem els compromisos del baptisme per Pasqua portem també un ciri encès a les nostres mans. En les celebracions, encenem uns ciris a l’altar, i tenim una llàntia davant del Santíssim. També ofrenem llànties enceses a la Mare de Déu i als sants per expressar la nostra pregària de petició o d’acció de gràcies.

Fixem-nos que fins i tot en l’aspecte social, esportiu, musical... s’acostuma a encendre alguna bengala, i si cal, es fa servir la llum dels telèfons mòbils.

Per circular per la carretera o necessitem llum del dia o els fars dels vehicles per fer el camí sense errors, i sense prendre mal...

Tot plegat ens pot ajudar a entendre molt millor per què una de les afirmacions de Jesús és: «Jo sóc la llum del món».

Aquest quart diumenge de Quaresma proclamem l’evangeli de la guarició d’un cec de naixement, el procés d’aquell cec per reconèixer Jesús i creure-hi, quan els dirigents i altres negaven que el guaridor fos Jesús. L’afirmació el portarà a sofrir la marginació i a ser declarat «persona non grata», tot per ser testimoni de la seva experiència: hi veig gràcies a Jesús!

Algunes indicacions perquè creiem i estiguem convençuts que Jesucrist és qui ens fa veure clar.

- Cal ser conscients de les nostres pròpies dificultats per encertar el camí i orientar-nos entre tantes i tantes propostes de vida i de felicitat que rebem cada dia. Alhora, per afrontar les possibles foscors en el nostre procés com a creients, necessitem ser il·luminats per Jesucrist.

- Potser en nom de la llum de la raó, del pensament, de la moda, de l’ambient social... ens han dit que anem equivocats, que no hi veiem clar, quan també podem dir: hi veig clar gràcies a Jesús!

- No és creïble l’afirmació d’alguns, segons la qual «els no creients», per aquest sol fet, tenen més llum, hi veuen més clar que nosaltres, condicionats –diuen– per la fe.

- Deixem-nos il·luminar per Jesucrist pregant, celebrant la fe, llegint i meditant el Nou Testament, formant-nos com a cristians.

En la narració evangèlica Jesús planteja la pregunta de la fe al qui era cec i ara hi veu:

«—Creus en el fill de l’home?

—Hi crec, Senyor.

I l’adorà».

Creure en Jesús i deixar-se guiar per Ell és deixar-se il·luminar per encertar el camí de la vida.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +