catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Francesc Pardo Artigas

Francesc Pardo Artigas

26 de maig de 2019

Durant l’any 1995 –l’any vinent en farà 25–, vàrem celebrar el Concili Provincial de la Tarraconense, conegut com a Concili de Catalunya.

La lectura del llibre dels Fets dels Apòstols d’aquest diumenge ens ha informat del primer concili de la història de l’Església, el Concili de Jerusalem, en temps dels apòstols, i ens aclareix per què es va celebrar aquell concili amb la participació de sant Pau, de sant

Pere, de sant Jaume, dels altres apòstols i dels dirigents de la comunitat. Per què aquest primer concili? Doncs perquè alguns cristians jueus exigien que els nous cristians no jueus s’integressin a la comunitat hebraica, es circumcidessin i complissin la llei de Moisès, abans de ser cristians. Pau i Bernabé, amb la seva experiència dels viatges missioners i d’haver convertit i batejat els no jueus sense necessitat d’acceptar el judaisme, defensen que per esdevenir cristià només cal la conversió a Jesucrist, i ser salvats per la gràcia de Jesús, el Senyor. Per tractar la qüestió es reuneixen a Jerusalem. Calia decidir si els no jueus podien esdevenir cristians sense cap condició prèvia. En definitiva, allà es jugava el futur del cristianisme, perquè o quedava tancat en el judaisme o s’obria a tothom.

Després de discussions molt vives, Pere i Jaume han d’intervenir amb la seva autoritat. Pere defensa que no cal imposar un jou, el del judaisme, molt difícil de suportar. Jaume també opta per no imposar obstacles a la conversió, però proposa abstenir-se de tres pràctiques per no escandalitzar: advoca per no menjar carn sacrificada als ídols, no consumir sang ni animals ofegats, i evitar les relacions sexuals il·legítimes.

Els bisbats amb seu a Catalunya varen celebrar un concili l’any 1995, després d’anys d’experiències d’aplicació del Concili Vaticà II, de 1965, per decidir propostes que ajudessin a continuar aplicant el Vaticà II a la nostra realitat social i eclesial de Catalunya. Havien passat 30 anys, estàvem a les portes del tercer mil·lenni i calia trobar respostes a la pregunta «Esperit, què dius a les Esglésies de la Tarraconense?».

Certament que s’havia fet un gran esforç per a l’aplicació del Vaticà II, però calia continuar, sobretot tenint presents els nous signes del temps en unes noves situacions marcades per la secularització i el pluralisme. També d’alguna manera es revisava i valorava com s’havia realitzat l’aplicació fins aquell moment.

Cal remarcar la importància que va tenir l’Etapa Diocesana de Reflexió, en la qual varen participar 2.466 grups (26.149 participants), dels quatre temes proposats, que s’havien recollit d’una enquesta prèvia amb 61.000 respostes.

Els quatre temes eren: anunciar l’Evangeli a la nostra societat; la Paraula de Déu i els sagraments; la sol·licitud de les nostres esglésies per als més pobres i marginats; i la comunió eclesial i la coordinació interdiocesana de les nostres Esglésies.

D’alguna manera, els quatre temes manifestaven els reptes pastorals més sentits i urgents.

En l’etapa de reflexió diocesana i sobretot durant el Concili (de gener a juny de 1995) es va treballar amb esperit generós i amb consciència «sinodal», que vol dir de «camí en comú». El fruit del treball foren 170 propostes aprovades, primer amb el vot consultiu dels conciliars i després ratificades i aprovades per tots els bisbes.

Cal recordar la finalitat del Concili, i que coincideix amb l’exhortació del papa Francesc La joia de l’Evangeli. «Sentim el goig i la responsabilitat de fer arribar el missatge de Crist a tot el país, integrat per persones i grups molt diversos que tenen actituds i nivells ben diferents de fe i cultura».

El Concili és vigent!

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +