catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Francesc Pardo Artigas

Francesc Pardo Artigas

21 de juliol de 2019

Aquest diumenge l’evangeli ens comenta una escena familiar entranyable: l’acolliment de Jesús a casa de tres germans, Llàtzer, Marta i Maria, a Betània. Jesús i els deixebles es trobaven a gust en aquella casa, entre les germanes i el germà. Després de recórrer els camins, de predicar, de guarir, de perdonar, d’escoltar... hi troben acolliment, afecte i un lloc on descansar.

En aquest ambient acollidor apareixen les dues germanes amb dues actituds ben manifestes: Marta es desviu per atendre i servir, i Maria només està asseguda escoltant Jesús. Acció i contemplació.

Marta acull Jesús a casa, vol obsequiar-lo com es mereix i no para de servir-lo. I per això està neguitosa i atrafegada. És la fe de les persones actives.

La figura de Maria manifesta l’actitud contemplativa. Es tracta d’obrir-se a Jesús, d’escoltar la seva paraula que il·lumina, que asserena, que ofereix esperança. És la fe de les persones contemplatives.

Marta es queixa que la seva germana l’ha deixat sola a servir. No s’adona que escoltar senzillament Jesús i contemplar-lo és important perquè se senti acollit. Aleshores escolta la resposta de Jesús: «La part que Maria ha escollit és la millor i no li serà pas presa». És un comentari comprensiu, més aviat una paraula de benedicció de Jesús a Maria per la seva actitud en la seva acollida.

Jesús aprofita una ocasió molt corrent per dir una cosa molt repetida: «Et preocupes per moltes coses i només n’hi ha una de necessària». Ell mateix és l’única cosa necessària.

Però la lloança a Maria no menysté l’acció servicial de Marta.

Avui, com a cristians, ens cal viure i assumir les dues actituds.

L’advertiment de Jesús ens és avui especialment necessari perquè estem immersos en l’acció, el canvi, la precipitació, i tenim un neguit molt fondo perquè no sabem què és el que val la pena. Estem decebuts, acabem deixant-ho tot de banda i experimentem una gran buidor interior. Necessitem moments de contemplació, d’escolta de la Paraula de Jesús, de pregària, de celebració de la fe. Així ens cal acollir el Senyor.

Però l’acolliment s’ha de convertir en testimoniatge, en servei, en exercici de les responsabilitats, perquè Jesús també sigui acollit, conegut i servit entre els germans. I no oblidem l’actitud de l’acolliment. Més ben dit, recuperem aquesta actitud. Déu ve a la nostra vida i la seva visita és imprevisible, sobretot per Jesucrist, a qui cal conèixer i escoltar, però també per molts rostres humans que fan amb nosaltres el camí de la vida.

Així han viscut i viuen moltes persones que s’han consagrat a Déu. Tanmateix, és una invitació a cadascun de nosaltres. Ens cal pregar i actuar, escoltar i treballar, celebrar i servir.

Senyor, que les vostres visites no ens trobin distrets i atrafegats. Que siguem persones de fe contemplativa que manifestem així la nostra acollida. Però també ens cal ser cristians de fe activa perquè us puguem acollir en les persones que ens anem trobant, servint-les de moltes maneres. No tanquem el cor a aquells que també necessiten el nostre acolliment i la nostra hospitalitat.

Per això ens cal ser Marta i Maria, alhora!

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +