catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Romà Casanova Casanova

Romà Casanova Casanova

20 de maig de 2018

Amb la Pentecosta cloem el temps pasqual, i en aquesta solemnitat assaborim el fruit de l’Esperit, l’amor de Déu que ha estat vessat en els nostres cors. L’Esperit Sant és el protagonista discret, molt discret, de la vida cristiana. Tota la seva acció no és pas cap altra que la de portar-nos a la confessió de Déu Pare i de Jesús, el Senyor. Però no solament això, sinó que la seva acció en els nostres cors i en la nostra vida és la de ser guia, alè, vent impetuós, escalf, refrigeri, llum, amor, salut ... ; totes aquests noms expressen realitats que no són essencials, però que sense elles l’acció es fa molt difícil, per no dir impossible.

Jesús, Fill de Déu, en la seva humanitat, s’ha fet camí per a nosaltres. La seva persona, les seves paraules i ensenyaments, les seves accions i vida sencera, són per a nosaltres camí de vida certa, camí de vida eterna. Mes, si Jesús és el camí, l’Esperit Sant és el guia que fa avançar per aquesta camí, que és Crist. Aquesta és l’experiència de l’Església al llarg dels segles i aquest és l’ensenyament de l’Església ara. El sant Pare Francesc en l’exhortació apostòlica, Gaudete et exsultate, sobre la crida a la santedat, ens ensenya, entre altres coses: «L’Esperit Sant vessa santedat per totes parts, en el poble fidel de Déu (6). La santedat, en el fons, és obra de l’Esperit Sant (15). Cada sant és un missatge que l’Esperit Sant pren de la riquesa de Jesucrist i regala al seu poble (21). No tinguis por de deixar-te guiar per l’Esperit Sant (34). Les benaurances només les podem viure si l’Esperit Sant ens envaeix amb tota la seva potència i ens allibera de la debilitat de l’egoisme, de la comoditat, de l’orgull (65). Necessitem l’empenta de l’Esperit per a no ser paralitzats per la por i el càlcul, per a no acostumar-nos a a caminar solament dins dels confins segurs (133). Demanem al Senyor la gràcia de no vacil·lar quan l’Esperit ens reclama que donem un pas endavant, demanem el valor apostòlic de comunicar l’Evangeli als altres i de renunciar a fer de la nostra vida cristiana un museu de records (139). En el silenci és possible discernir, a la llum de l’Esperit, els camins de santedat que el Senyor ens proposa (150). Demanem que l’Esperit Sant infongui en nosaltres un intens anhel de ser sants (177).»  Totes aquestes afirmacions i l’experiència de l’Església són plasmació de la nostra fe: «Crec en l’Esperit Sant que és Senyor i infon la vida.»

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +