catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Romà Casanova Casanova

Romà Casanova Casanova

15 de juliol de 2018

Tots els pobles i ciutats, la major part a l’estiu, però també en altres temps de l’any, celebren la seva festa major. Amb aquesta tradició s’expressa la unitat del passat i del present. És una mateixa comunitat de persones, les que formen el poble o la ciutat, que encara que com un riu, que no deixa mai de fluir, manté la unitat. Un poble o una ciutat, és una comunitat de persones que comparteixen molt més que un espai i un temps; també són compartits tradicions, estructures, treball, història, vivències... que afaiçonen una manera de ser, de viure i d’expressar-se.

Aquesta unitat dels pobles i ciutats és un fet, però també és una tasca de tots. Entre tots, començant per les autoritats, hem de treballar per la integració de tots els qui vénen d’altres cultures i altres religions, o d’aquells del mateix país que es fan present en les nostres poblacions.  El perill de l’aïllament i el de no donar-los la carta de ciutadania pot portar a una mena de descart per les dues bandes. Viure amb els altres i gaudir de les alegries i penes pròpies d’una comunitat social, com és el poble, és una necessitat arrelada en el cor de la persona humana, que és per naturalesa un ésser social.

La festa major és el moment i el lloc de tots. Quina tristesa que hi hagués poblacions que necessitessin dos llocs per a celebrar-la. En aquest cas ha vençut el pecat de la divisió, del qual el maligne n’està ben cofoi. Per això també tots hem de vetllar de no utilitzar el que és la festa de tots a favor dels interessos d’alguns o de molts, però no pas de tots. Els símbols i les expressions populars són de tots i tots s’hi han de sentir còmodes. En la festa major tenen cabuda de manera expressiva els joves –si més no en els temps i espais que són per a ells. Que no sigui aquests temps, per les facilitats que se’ls doni, ocasió per prendre mal en el cos o en l’esperit. Perquè tots en tenim d’esperit i les ferides en aquest són més profundes i costen més de guarir.

La festa major quasi sempre està unida a un sant o a un misteri de la fe cristiana. I és que la dimensió transcendent, des de sempre, ha acompanyat la festa dels humans. Necessiten albirar quelcom que ens faci mantenir l’esperança en les lluites i fatics de cada dia. Necessitem posar la mirada en aquells que han donat testimoniatge de vida autèntica lliurada als altres per amor a Déu. Necessitem testimonis d’amor i de pau, de perdó i donació generosa.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +