catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Agustí Cortés Soriano

Agustí Cortés Soriano

20 de maig de 2018

Entre les coses més belles i estimulants que diem de l’Esperit Sant hi ha els qualificatius de «delit, dolç refrigeri, descans de l’ànima». Són expressions que reflecteixen vivències de molts germans nostres al llarg de la història. Van quedar plasmades en textos que després van passar a la litúrgia, «perquè no ens oblidem de la dolçor espiritual que ens deixa assaborir l’amistat amb Déu».

De Déu s’han dit moltes coses. La majoria dels qui diuen no creure no coneixen de fet el Déu de Jesucrist i viuen tranquil·lament. Però no han faltat els qui viuen la no-creença com una tragèdia. Alguns han arribat a projectar sobre Déu imatges terribles, fruit de la problemàtica personal que han sofert. L’estudi de Ch. Moeller sobre el gran cineasta I. Bergman identifica imatges de Déu com «Déu ressò» de les pròpies frustracions; o com «Déu aranya», terrible i repulsiu; o com simplement «el Déu silenci», que deixa l’ésser humà en la més absoluta solitud. És veritat que per alguna esquerda s’albira en aquest autor un Déu compassiu... Potser aquestes imatges ens ajudin a purificar la nostra idea de Déu, per fixar-nos en el Déu que Jesucrist ens ha revelat. El Déu Esperit Sant, l’Esperit del Pare i del Fill Jesucrist, és allò més íntim i personal que es pot dir de Déu en relació a nosaltres. Allò més proper a la vida humana mateixa. És la implicació més plena que Déu pot tenir en la història nostra. Els qui creiem en el Déu de Jesucrist diríem que «podem respirar Déu». Sant Pau dirà que podem viure en Ell i Ell en nosaltres.

Però el més important és que aquesta proximitat de Déu en el seu Esperit ens omple de felicitat. La crítica marxista a la religió, quan aquesta era acusada d’alienar la persona humana, no es podia aplicar al cristianisme; a tot estirar podria aplicar-se a determinades formes defectuoses o malaltisses de viure la religió. La presència de l’Esperit en nosaltres no només «humanitza», sinó que potencia tot allò humà fins a límits que un no podria imaginar.

És veritat que l’Esperit és foc i crema. Però crema per purificar, donar calor i il·luminar.

Perquè l’Esperit transforma, no deixa les coses com estan, i això no es pot fer sense abandonar postures personals i situacions contràries a la mateixa persona humana.

El resultat, tanmateix, és sempre de goig i felicitat. De vegades aquest efecte pren la forma de consol, descans, refrigeri, en aquells que estan sent maltractats per la vida, els que sofreixen per qualsevol causa. Altres vegades pren forma de veritable alegria, aquesta per cert que Jesús va vincular a la promesa del seu Esperit i de la qual va dir que ningú no ens la podria prendre.

Els joves de les diòcesis amb seu a Catalunya celebren a Tortosa «l’Aplec de l’Esperit». Pensem que seria quelcom extraordinari una joventut habitada i transformada per l’Esperit, si tenim present l’energia humana que arrosseguen els joves i si recordem que l’Esperit porta a plenitud aquesta energia humana. Els reuneix el lema de «Crist és la vida». Quan un jove creu i viu això, esdevé una autèntica font d’energia transformadora, ben entès que aquesta energia inclou mostrar el rostre del Déu de tot consol.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +