catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

Mons. Agustí Cortés Soriano

Mons. Agustí Cortés Soriano

23 d’abril de 2017

Un dels primers i principals efectes de la Resurrecció de Crist en el món, fou la creació d’una nova fraternitat. Formava part del món nou, de la nova humanitat, que naixia,  després d’haver mort en Jesucrist l’home vell, i amb Ell haver tornat a la nova vida.

Continuem sentint-nos compromesos amb l’objectiu de treballar per la comunió fraterna dins i fora de l’Església. Compartim la preocupació de molta gent que desitjaria una humanitat més fraterna. En el nostre cas, aquesta preocupació no sols seria conseqüència d’una il·lusió o d’una ideologia, sinó que tindria tota la càrrega de la fidelitat a Jesucrist ressuscitat.

A quina fraternitat es referia Jesús quan ens manava “estimeu-vos els uns als altres”?

No estic segur del resultat, avui, d’una possible enquesta en la qual es preguntés a la gent: “creu vostè que tots som o hem de ser germans?” La veritat és que, fora dels àmbits creients, no se sent parlar molt avui de la fraternitat universal. Això sí, hi ha un sentiment, molt estès, que tots som iguals, en el sentit que tots tenim els mateixos drets. Una idea que es proclama sobretot quan es tracta de defensar els drets propis.

No sempre ha estat tan evident aquest principi. Quan en el segle XVI l’Església a Espanya va afrontar el problema del tracte que s’havia de donar als indígenes que habitaven a Amèrica recentment descoberta, es va plantejar la gran qüestió de si aquests indígenes eren éssers humans com nosaltres, si es podien considerar germans amb una dignitat igual que la nostra. Els teòlegs de l’Escola de Salamanca van afirmar que sí, elaborant l’anomenat “Derecho de gentes”. La raó fonamental era que ells tenien la mateixa naturalesa que nosaltres.

En el segle XVIII la Il·lustració i la Revolució Francesa van aixecar la bandera de “la llibertat, la igualtat i la fraternitat” per a tothom: la raó universal havia de regir el món. Posteriorment el marxisme oferí una fraternitat universal com a utopia que calia realitzar mitjançant la lluita de classes, la col·lectivització de béns i el pensament únic. La consciència d’igualtat ha restat integrada a la cultura occidental i ha constituït un dels factors essencials de la Declaració Universal dels Drets humans.

La fraternitat que neix del Ressuscitat és realment nova. Encara que alguns, subratllant els elements comuns, vulguin identificar-la simplement amb els programes polítics o els projectes solidaris, és quelcom ben diferent.

La nova fraternitat té una llarga història al darrere, tan llarga com la història de la humanitat.

L’home i la dona varen ser creats en fraternitat, admirant-se mútuament i gaudint de la seva presència. Déu es passejava pel jardí, a la fresca, com un amic. Aquesta harmonia, però, va ser trencada pel pecat: una de les seves primeres conseqüències va ser un crim fratricida.

Des d’aleshores Déu no ha deixat de somniar i maldar, perquè en el món es recuperés la fraternitat. Val la pena resseguir els seus treballs, encara que molt breument, per tal de conèixer els seus camins, donar-li gràcies i lloar-lo per l’immens regal dels germans.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +