catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Agustí Cortés Soriano

Agustí Cortés Soriano

15 de juliol de 2018

Des d’aquí convidem a viure unes vacances amb una presència més conscient i viva de Jesús en la vida quotidiana. Per a molts aquesta invitació pot resultar fora de lloc, com quelcom extemporani. ¿Què tindrà a veure la relació de Jesús amb el que un espera de les vacances? La imatge atractiva, pròpia de les vacances, pot ser la d’un mateix prenent-se un refresc a la vora d’una piscina, o ballant, o assegut amb els amics davant d’una taula ben farcida de saboroses viandes, o participant en una festa, o gaudint d’un temps totalment buit sense subjecció alguna al rellotge, o contemplant un bell paisatge…

Molts tenen ben merescuda aquesta vida quotidiana vacacional. No faltava més. No pretenem eliminar aquesta experiència, ans al contrari, el que proposem és enriquir-la. ¿Com? ¿Afegint més elements estimulants? No exactament.

El que proposem és que tota aquesta vida, aquesta experiència peculiar vacacional, estigui amarada de la presència viva de Jesús. ¿Per què no? ¿Per ventura la presència de Jesús resta alegria a allò que humanament la provoca? ¿Encara seguim creient que la vida de fe, la vivència religiosa cristiana inclou sempre serietat, tristesa, dolor, temor…? No. Segurament a hores d’ara, després de tants testimoniatges i d’un ensenyament més fidel a l’Evangeli, poca gent pensarà així. Però sí que és més freqüent trobar la separació, el distanciament, entre el que podem anomenar “l’alegria humana”, els moments humanament satisfactoris, i l’alegria de la fe. En definitiva, pensar i actuar com si, en el fons, per gaudir com a persona humana (com és el cas de les vacances) hom hagi de deixar de banda la vida religiosa cristiana (per exemple, l’oració).

Pensar així és gairebé una ofensa a Jesucrist. Almenys seria desconèixer gran part de la seva vida. No ens consta que en temps de Jesús hi hagués vacances… Però, ¿algú pot negar la participació de Jesús a les festes jueves, especialment en els àpats, incloses els no rituals, el significat de les quals era tan assenyalat per als seus contemporanis? És veritat que en la vida quotidiana jueva de llavors difícilment es podia separar el sagrat i el profà. Però l’alegria, el cant, el riure, d’aquelles festes eren realment humans i ningú pretenia reprimir les seves manifestacions més espontànies i genuïnes.

Més encara. Jesús va utilitzar molt sovint aquella alegria de les festes i banquets per explicar aquell “molt més” de l’alegria que hi haurà a la festa eterna del Regne del Cel.

Hem d’afegir un fet sorprenent, que el costum ens fa passar per alt. L’Evangeli de sant Lluc deixa constància que Jesús no només suposava que els seus deixebles anaven a festes sinó que, tant si eren convidats com si ells mateixos les organitzaven, havien de seguir una determinada conducta moral: ocupar l’últim lloc, convidar als pobres que no podien pagar… (cf. Lc 14,8.13). El banquet, a més, tenia tot el significat d’expressió del goig pel retrobament, com ara amb el fill perdut… (Lc 15,23)

Sempre la fe ha purificat, transformat i elevat allò humà. També les vacances, el descans, l’alegria i la festa. Jesucrist és la plenitud de tot l’humà.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +