catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook
26/02/2013

Carta apostòlica en forma de «Motu proprio» Normas nonnullas (Algunes normes) del Summe Pontífex Benet XVI sobre algunes modificacions a les normes relatives a l’elecció del Romà Pontífex

Carta apostòlica en forma de «Motu proprio» Normas nonnullas (Algunes normes) del Summe Pontífex Benet XVI sobre algunes modificacions a les normes relatives a l’elecció del Romà Pontífex

Amb la Carta apostòlica De aliquibus mutationibus in normis de electione Romani Pontificis, Motu Proprio, donada a Roma l’11 de juny de 2007, en el tercer any del meu pontificat, he establert algunes normes, mitjançant la derogació de les previstes al n. 75 de la Constitució Apostòlica Universi Dominici gregis, promulgada el 22 de febrer de 1996 pel meu predecessor, el beat Joan Pau II, les quals han tornat a establir la norma, sancionada per la tradició, segons la qual per a l’elecció vàlida del Romà Pontífex sempre es requereix la majoria dels dos terços dels vots dels cardenals electors presents.

Tenint en compte la importància de garantir el millor funcionament de tot allò que té a veure, encara que amb diferent grau, amb l’elecció del Romà Pontífex, en particular una interpretació i una aplicació més fiable d’algunes disposicions, estableixo i prescric que algunes normes de la Constitució apostòlica Universi Dominici gregis i allò que jo mateix he disposat en l’esmentada Carta apostòlica, siguin substituïdes per les normes que segueixen:

n. 35. “Cap cardenal elector no pot ser exclòs de l’elecció, sigui activa o passiva, per cap motiu o pretext, quedant en vigor tot allò que estableix el n. 40 i el n. 75 d’aquesta Constitució.”

n. 37. “Ordeno que, des del moment en què la Seu Apostòlica estigui legítimament vacant, s’haurà d’esperar durant quinze dies complets els absents abans d’iniciar-se el Conclave, però deixo al Col·legi Cardenalici la facultat d’anticipar l’inici del conclave si consta la presència de tots els Cardenals electors, així com la facultat d’ampliar, si hi ha motius greus, el començament de l’elecció, per uns dies més. Transcorreguts, però, com a màxim, vint dies des de l’inici de la Seu Vacant, tots els Cardenals electors presents estan obligats a procedir a l’elecció.”

n. 43. “Des del moment en què s’hagi disposat l’inici de les operacions de l’elecció, fins a l’anunci públic de l’elecció del Summe Pontífex, o fins que s’hagi ordenat el nou Pontífex, els locals de la Domus Sanctae Marthae, Residència Santa Marta, com també i sobretot la Capella Sixtina i els àmbits destinats a les celebracions litúrgiques hauran de ser tancats, sota l’autoritat del Cardenal Camarlenc i amb la col·laboració externa del Vice Camarlenc i del substitut de la Secretaria d’Estat, a les persones no autoritzades, tal com estableixen els números següents.

Tot el territori de la Ciutat del Vaticà i també les activitats ordinàries de les oficines establertes en el seu àmbit hauran de ser regulats per aquest període, amb la finalitat d’assegurar la confidencialitat i el lliure desenvolupament de totes les operacions relacionades amb l’elecció del Summe Pontífex. En particular, amb l’ajuda dels Prelats Clergues de Cambra, s’haurà de vetllar perquè ningú s’acosti als Cardenals electors en el camí des de la Domus Sanctae Marthae al Palau Apostòlic Vaticà.”

n. 46/1. “Per satisfer les necessitats personals i d’oficina relacionades amb la celebració de les eleccions, hauran d’estar disponibles i convenientment allotjats en locals adequats dins dels límits esmentats en el n. 43 d’aquesta Constitució, el Secretari del Col·legi Cardenalici, que actua com a Secretari de l’assemblea electiva; el Mestre de les Celebracions Litúrgiques Pontifícies amb vuit Mestres de Cerimònies i dos Religiosos adscrits a la Sagristia Pontifícia, un eclesiàstic triat pel Cardenal Degà o pel Cardenal que el substitueixi, perquè l’ajudi a la seva oficina.”

n. 47. “Totes les persones mencionades en el n. 46 i el n. 55, paràgraf 2, de la present Constitució Apostòlica, que per qualsevol motiu i en qualsevol moment tinguin coneixement d’allò que directament o indirectament es relaciona amb els actes propis de l’elecció i, en particular, amb tot allò que afecta els escrutinis fets durant l’elecció mateixa, estan obligats a guardar secret estricte amb qualsevol persona estranya al Col·legi dels Cardenals electors: amb aquesta finalitat, abans del començament de les operacions de l’elecció, prestaran jurament en la forma i amb la fórmula que figura al número següent.”

n. 48. “Les persones esmentades en el n. 46 i n. 55, paràgraf 2 d’aquesta Constitució, degudament advertides sobre el significat i abast del jurament que han de fer abans de l’inici de les operacions de l’elecció davant del Cardenal Camarlenc o d’un altre Cardenal delegat per ell, en presència de dos Protonotaris Apostòlics Participants de Número, en el seu moment hauran de pronunciar i de signar el jurament d’acord amb la fórmula següent:

Jo, N. N., prometo i juro observar el secret absolut amb qualsevol persona que no formi part del Col·legi dels Cardenals electors, i això per sempre, llevat que rebi poders especials expressament donats pel nou Pontífex electe o pels seus successors, sobre tot allò relacionat directament o indirectament amb les votacions i els escrutinis per l’elecció del Summe Pontífex.

De la mateixa manera, prometo i juro d’abstenir-me d’utilitzar qualsevol instrument de gravació o d’audició o de visió d’allò que, en el període de l’elecció, es desenvolupi en l’àmbit de la Ciutat del Vaticà i, en particular, de tot allò que directament o indirectament, de qualsevol manera, tingui relació amb les operacions connexes amb l’elecció mateixa.

Declaro en emetre aquest jurament que conec que una infracció d’ell comportarà contra mi la pena d’excomunió latae sententiae reservada a la Seu Apostòlica.

Així Déu m’hi ajudi i aquests Sants Evangelis, que toco amb la meva mà.”

n. 49. “Celebrats segons els ritus prescrits els funerals del difunt Pontífex, preparat allò necessari per al bon desenvolupament de l’elecció, en el dia assenyalat, en els termes del n. 37 d’aquesta Constitució, per a l’inici del Conclave tots els Cardenals aniran a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, o en una altra part, d’acord amb les possibilitats i necessitats de temps i lloc, per participar en una solemne celebració eucarística amb la Missa votiva pro eligendo Papa. Això s’haurà de realitzar en hores adequades del matí, de manera que a la tarda es pugui dur a terme tot allò que prescriuen els números següents de la mateixa Constitució.”

n. 50. “Des de la Capella Paulina del Palau Apostòlic, on s’hauran reunit en hora adequada de la tarda, els Cardenals electors, en hàbit coral, aniran en processó solemne, invocant l’assistència de l’Esperit Sant amb el cant del Veni Creator, cap a la Capella Sixtina del Palau Apostòlic, lloc i seu del desenvolupament de l’elecció. Participaran en la processó el Vice Camarlenc, l’auditor general de la Cambra apostòlica i dos membres de cada un dels Col·legis dels Protonotaris Apostòlics Participants de Número, dels Prelats Auditors de la Rota romana i dels Prelats Clergues de Cambra.

n. 51/2. “El Col·legi Cardenalici, actuant sota l’autoritat i la responsabilitat del Camarlenc ajudat per la Congregació particular a la qual es refereix el n. 7 de la present Constitució, tindrà cura que, a l’interior de l’esmentada Capella i de les habitacions adjacents, tot estigui disposat prèviament, també amb l’ajut extern del Vice Camarlenc i del substitut de la Secretaria d’Estat, de manera que la regular elecció i la seva privacitat siguin tutelades.”

n. 55/3. “Si es dóna qualsevulla infracció a aquesta norma, sàpiguen els seus autors que incorreran en la pena de l’excomunió latae sententiae reservada a la Seu Apostòlica.”

n. 62. “La forma d’elecció del Romà Pontífex serà, d’ara en endavant, únicament per scrutinium (per escrutini), abolides les formes d’elecció anomenades per acclamationem seu inspirationem (per aclamació o inspiració) i per compromissum (per compromís).

Estableixo, per tant, que, per la vàlida elecció del Romà Pontífex, es requereixen almenys dos terços dels sufragis, computats sobre la base dels electors presents i votants.”

n. 64. “El procediment de l’elecció es desenvolupa en tres fases, la primera de les quals que es pot anomenar pre-escrutini, comprèn: 1) la preparació i distribució de les paperetes per part dels Mestres de Cerimònies –cridats a l’Aula juntament amb el Secretari del Col·legi Cardenalici i amb el Mestre de les Celebracions Litúrgiques Pontifícies-, els quals en lliuren almenys dues o tres a cadascun dels Cardenals electors; 2) el sorteig, entre tots els Cardenals electors, de tres Escrutadors, de tres encarregats de recollir els vots dels malalts, anomenats Infirmarii (infermers), i de tres Auditors; aquest sorteig el fa públicament l’últim Cardenal Diaca, el qual extreu, seguits, els nou noms d’aquells que hauran d’exercir aquestes tasques; 3) si en l’extracció dels Escrutadors, dels Infermers i dels Auditors, surten noms de Cardenals electors que, per malaltia o un altre motiu, estan impedits per realitzar aquestes tasques, en lloc seu seran extrets els noms d’altres que no estiguin impedits. Els tres primers extrets actuaran d’Escrutadors, els tres segons d’Infermers, els altres tres d’Auditors.”

n. 70/2. “Els Escrutadors fan la suma de tots els vots que cadascú ha obtingut, i si cap ha aconseguit almenys els dos terços dels vots en aquella votació, el Papa no ha estat elegit; en canvi, si resulta que algú ha obtingut almenys els dos terços, hi ha elecció del Romà Pontífex i certament canònicament vàlida.”

n. 75. “Si les votacions a les quals es refereixen els nn. 72, 73 i 74 de la Constitució abans esmentada no tenen èxit, cal dedicar un dia a la pregària, la reflexió i el diàleg; en les successives votacions, observat l’ordre establert en el n. 74 de la mateixa Constitució, només tindran veu passiva els dos noms que en l’escrutini precedent hagin obtingut el major número de vots, sense apartar-se de la norma que, per la vàlida elecció, també en aquests escrutinis, es requereix la majoria qualificada d’almenys dos terços dels sufragis dels Cardenals presents i votants. En aquestes votacions el dos noms que tinguin veu passiva no tindran veu activa.”

n. 87. “Realitzada canònicament l’elecció, l’últim dels Cardenals Diaques crida a l’aula de l’elecció el Secretari del Col·legi Cardenalici, el Mestre de les Celebracions Litúrgiques Pontifícies i dos Mestres de Cerimònies; aleshores, el Cardenal Degà, o el primer dels Cardenals per orde i ancianitat, en nom de tot el Col·legi dels electors demana el consentiment de l’elegit amb les següents paraules: ¿Acceptes la teva elecció canònica com a Summe Pontífex? I un cop rebut el consentiment lidemana: ¿Com vols ser anomenat? Llavors, el Mestre de les Cerimònies Litúrgiques Pontifícies, actuant com a notari i tenint com a testimonis els dos Mestres de Cerimònies, redacta un document sobre l’acceptació del nou Pontífex i el nom pres per ell.”

 

Aquest document entrarà en vigor immediatament després de la seva publicació a L’Osservatore Romano.

Això decideixo i estableixo, sense que hi obsti qualsevulla disposició en contra.

Donat a Roma, prop de Sant Pere, el dia 22 del mes de febrer de l’any 2013, vuitè del meu Pontificat.

BENET PP XVI

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +