catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook
22/05/2014

Tercera sessió del Congrés Internacional de Pastoral de les grans ciutats

Gabinet d'Informació de l'Església a Catalunya

El dijous 22 de maig, ha tingut lloc, a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, la tercera i darrera sessió de la primera fase del Congrés Internacional de Pastoral de les grans ciutats, que ha estat centrada en l’Evangeli comunicat en la gran ciutat.

El sacerdot Jean-Bosco Matand, de Kinshasa (República del Congo), ha estat l’encarregat d’obrir la darrera sessió del Congrés, amb la ponència titulada ‘L’impacte de l’Evangeli de Jesús en la gran ciutat’. Matand ha volgut especificar quin és l’impacte de la Bona Nova, que considera “positiu, bo i feliç”, en les ciutats del temps de Jesús, i ha fet un recorregut per aquelles en què Jesús va predicar l’Evangeli, destacant la petjada que va deixar en cada una d’elles. Matand ha afirmat que, tot i que en una primera instància pugui semblar que aquells qui reben l’Evangeli no el vegin com un missatge positiu, “és bo en sí mateix per als altres”, perquè Jesús és un testimoni de l’amor de Déu.

Els Evangelis no especifiquen la riquesa o pobresa de les ciutats. Només suggereixen que els leprosos o cecs vivien fora d’elles i que Jesús els va conèixer extra murs i, fins i tot, els va sanar allà. “L’Evangeli està dedicat a les grans ciutats d’avui dia també”, ha afirmat Matand, qui considera que “l’impacte de l’Evangeli en la nova cultura d’avui està marcada per l’absència de Déu”. El sacerdot de Kinshasa ha proposat el diàleg, sense por, en tot el món, per tal d’aproximar-se a una Església que està impregnada de veritat. Es tracta de trobar moments concrets amb Déu de manera que la multitud es pregunti “I, per a vosaltres, qui sóc jo?”

Per part seva, Alphonse Borràs, vicari general de Lieja (Bèlgica), ha presentat la ponència “Lacomunicació del’Evangeli en la gran ciutat: àmbits, actors, mitjans”, en la qual ha explicat com s’ha de comunicarla Bona Nova en les grans ciutats, i ha destacat que “l’Evangeli és Crist que es comunica i nosaltres en som testimonis”. Borràs ha dit que “l’Església ha d’escoltar i acceptar de ser acollida en els llocs dels altres. S’ha de dialogar amb els contemporanis” i considera que s’ha de comunicar l’Evangeli “evitant un estil uniforme de comunicació” ja que es tracta d’un testimoni de la trobada vital de cadascú amb Déu. En la gran ciutat, cada funció correspon a un servei. L’Església, en aquest sentit, ha de transformar els ciutadans en “clients” per mitjà d’un procésde diàleg. El subjecte primer de l’evangelització és l’Església en tota la seva diversitat i, òbviament, els seus components: laics, consagrats i clergat. Però també s’ha de tenir present la figura del foraster, de l’estranger. Perquè viure en la gran ciutat significa anar a l’encontre dels altres. L’Evangeli s’ha de comunicar expressant l’amor de Déu, de manera alegre, animada, vital i, sobretot, amb molta paciència. Aquell qui el predica ha de ser flexible perquè “pugui articular les idees d’acord amb la realitat” i intentar resoldre els conflictes, si n’hi ha, amb una lògica de comunió i fraternitat. El vicari general de Lieja ha proposat, com a pràctica pastoral, una presència acollidora de la parròquia, un desafiament capital per a l’Església d’avui. Es tracta de “l’art de l’acompanyament”,com diu el Papa Francesc, que es basa en veure els altres com a potencials germans cristians, amb vertader interès per acompanyar-los. Alphonse Borrás ha conclòs la seva ponència reiterant que “s’ha d’animar i cercar el protagonisme cristià dels ciutadans”.

L’última ponència de la primera fase del Congrés Internacional de Pastoral de les grans ciutats ha anat a càrrec del teòleg argentí Carlos Maria Galli, amb el tema “L’atenció als ‘oblidats’ en la gran ciutat”. Galli, que coneix personalment el Papa, ha dit que Francesc “somia amb una opció missionera que ho transformi tot”.  Una Església centrada en la missió és una Església en sortida, però “només si s’està centrat en Déu es pot anar a les perifèries del món”. Segons el teòleg argentí, “el Papa Francesc és el primer successor de Pere, fill d’immigrants i d’una ciutat contemporània”. El Sant Pare, segons Galli, ha estat escollit per “completar les reformes del Concili Vaticà II” ja que l’Església, per la seva naturalesa, és missionera. El teòleg ha dit que Déu no està present només en la ciutat, sinó també en les perifèries, en els camps, en els suburbis. Déu sempre hi és, la fe és l’ull per a percebre’l. Però també se l’ha de descobrir en elssignes dela seva absència, que és absència-presència. És lògic, però, que a les ciutats costi trobar Déu. El Déu amagat es presenta allà on és marginat: pronuncia la seva veu en el silenci. L’Església, en aquest sentit, està cridada a ser una casa que promogui el pluralisme de la ciutadania sense discriminacions, a ser hospitalària amb tothom, ja que “els pobres estan en el cor de Déu i, per això, han d’estar en el cor de l’Església”. Aquest és el nucli de la teologia del Papa Francesc: "Déu està en el cor del món. El cor dels pobles és el santuari de Déu”.

El Cardenal Lluís Martínez Sistach ha valorat molt positivament el resultat del Congrés ja que considera que “ha posat en relleu que l'Església pot oferir quelcom molt important al nostre món i que té uns valors, continguts i missatge que són actuals, que tenen present i futur”. Tot i això, el Cardenal ha assegurat que “encara queda molt per polir perquè aquest missatge arribi a tots els ciutadans”.

A la tarda, han continuat els debats a porta tancada amb els experts, que elaboraran un conjunt de conclusions, que oferiran als arquebisbes i bisbes de les grans ciutats, els quals es reuniran, també a Barcelona, del 24 al 26 de novembre, per elaborar les pròpies conclusions, les quals presentaran al Papa Francesc, en audiència, a Roma, el 27 de novembre.

 

Barcelona, 22 de maig de 2014

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +