catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook
03/10/2014

Comunicat de la reunió n. 212 de la CET

Els dies 2 i 3 d’octubre de 2014 ha tingut lloc la reunió n. 212 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), a l’edifici del Seminari Conciliar de Barcelona. La reunió ha estat presidida per Mons. Jaume Pujol Balcells, arquebisbe metropolità de Tarragona i primat, i hi han assistit tots els seus membres.

Al matí del dia 2, els bisbes han assistit a la inauguració oficial del curs 2014-2015 de la Facultat de Teologia de Catalunya, de la Facultat de Filosofia de Catalunya, de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona i de l’Institut de Teologia Fonamental, que enguany ha estat presidida pel cardenal Zenon Grocholewski, prefecte de la Congregació per a l’Educació Catòlica que, en un solemne acte acadèmic, ha firmat el decret d’erecció canònica de la nova Facultat «Antoni Gaudí» d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes.

1.      Els bisbes han felicitat el senyor cardenal Lluís Martínez Sistach per haver promogut aquesta nova institució eclesiàstica de caràcter universitari que oferirà un gran servei als qui vulguin cursar les disciplines humanístiques d’història de l’Església, l’arqueologia cristiana i la gestió del ric patrimoni cultural i artístic de l’Església. Pensen que serà també una aportació de qualitat universitària en l’àmbit cultural del nostre país, i al servei concret del diàleg fe i cultura.

2.      Els bisbes han rebut la visita de la Sra. Montserrat Oriol, que ha estat durant 19 anys responsable del Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC), a qui han agraït el treball dut a terme durant aquest llarg període en favor de la catequesi i del treball interdiocesà en aquest àmbit. Han rebut també la visita del nou director del SIC, Mn. Joan Maria Amich, que ha presentat diversos projectes sobre el catecisme «Testimonis del Senyor», així com sobre la situació de la catequesi a Catalunya.

3.      Els bisbes han reflexionat sobre l’actual conjuntura social de Catalunya i Espanya i han redactat una Nota que s’adjunta al final d’aquest comunicat.

4.      Els bisbes han felicitat el cardenal Martínez Sistach per haver estat designat pel Sant Pare membre de l’Assemblea extraordinària del Sínode dels Bisbes que començarà a Roma el dia 5 d’octubre i acabarà el 19 del mateix mes. El tema d’aquesta Assemblea sinodal és "Els desafiaments pastorals de la família en el context de l’evangelització". El senyor cardenal ha informat els bisbes dels preparatius del Sínode.

5.      Durant la reunió, els bisbes han tingut coneixement de l’aprovació al Parlament de Catalunya de la Llei de drets de persones gais i lesbianes i contra l’homofòbia. A l’espera de conèixer l’abast concret dels articles de la Llei, i tot valorant positivament que el Parlament de Catalunya legisli en favor de la no discriminació de cap col·lectiu, els bisbes manifesten la seva preocupació per si la Llei no tingués prou en compte la presumpció d’innocència, i per si dificultés l’exercici del dret fonamental a la llibertat de comunicació dels ensenyaments de la fe i moral catòlica, i més àmpliament de la llibertat religiosa.

6.      Els bisbes han rebut informació detallada sobre les Jornades de Trobada i Formació de Voluntaris de Càritas, que es porta a terme a Girona els dies 3 i 4 d’octubre, en la qual hi participen més d’un miler de voluntaris i té com a ponent principal el bisbe de Tànger, Mons. Agrelo. Han tractat també diverses qüestions relatives a la litúrgia, la pastoral de la salut i la vida consagrada.

7.      A proposta de Mons. Agustí Cortés han nomenat el P. Joan M. Mayol, osb, Director del Secretariat Interdiocesà de Pastoral del Turisme i Santuaris.

 

Barcelona, 3 d’octubre de 2014

 

NOTA dels Bisbes de Catalunya sobre el moment actual

 

En el moment que està vivint el nostre país, els Bisbes de les Diòcesis amb seu a Catalunya exhortem els catòlics i tots aquells que vulguin escoltar-nos, a examinar acuradament, a la llum de l’ensenyament social de l’Església, i a decidir amb responsabilitat com complir, si se’ns requereix, amb els nostres deures cívics i democràtics. I alhora fem una crida al diàleg, a la prudència, i a tenir presents els principis fonamentals que són els del bé comú i el respecte a les persones.

Tenim el deure de parlar perquè els catòlics formem part d’aquest poble que tant estimem, i com ens ha recordat recentment el papa Francesc, «ningú no pot exigir-nos que releguem la religió a la intimitat secreta de les persones, sense cap influència en la vida social i nacional, sense preocupar-nos per la salut de les institucions de la societat civil, sense opinar sobre els esdeveniments que afecten els ciutadans» ("Evangelii Gaudium" n. 183).

El manament nou de l’amor que Jesús ens ha deixat, comporta estimar totes les persones i també les realitats socials. Els cristians del nostre país ens reconeixem i ens refermem en la tradició ininterrompuda de fidelitat a la llengua, a la cultura, i a les institucions pròpies de Catalunya. Per això estem cridats a ser ciutadans que contribueixin positivament al bé comú i que s’esforcin sempre a considerar els altres homes i dones d’arreu com a veritables germans. Estem cridats a promoure la pau, el respecte a les persones, el desenvolupament humà integral i els drets humans, així com a tenir una cura especial pels més pobres i els més febles de la societat.

També en aquest moment històric volem recordar la importància dels drets de totes les persones i dels pobles, la llibertat de consciència i el dret a creure i practicar la pròpia fe. Aquestes llibertats són tan importants com fràgils, tal com s’ha demostrat amb massa freqüència al llarg de la història. Aquestes llibertats són absolutament essencials per a una societat democràtica moderna i cal vetllar per tal que no siguin limitades ni a Catalunya, ni a l’Estat Espanyol ni en el context europeu.

Els Bisbes de Catalunya, l’any 1985 als inicis de la recuperació democràtica, en el document Arrels cristianes de Catalunya, que es féu seu el Concili Provincial Tarraconense de 1995, constataven la realitat nacional de Catalunya amb més de mil anys d’història, i demanaven que se li apliqués la doctrina del Magisteri eclesial sobre nacionalitats i minories nacionals.

I l’any 2011 escrivíem aquest text que en les circumstàncies actuals manté plena vigència: «Avui s’han manifestat nous reptes i aspiracions, que afecten la forma política concreta com el poble de Catalunya s’ha d’articular i com es vol relacionar amb els altres pobles germans d’Espanya en el context europeu actual. Com a pastors de l’Església, no ens correspon a nosaltres optar per una determinada proposta a aquests reptes nous, però defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que recerquin amb paciència la pau i la justícia. I encoratgem el camí del diàleg i l’entesa entre totes les parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat. El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per a integrar la diversitat que la configura» ("Al servei del nostre poble" n. 5).

Els laics cristians han d’estar molt presents en la societat, comprometent-se en el camp de la política, la cultura, l’economia, etc., perquè res no és aliè a una Església que vol ser "experta en humanitat", com afirmà profèticament el Papa Pau VIè. Tots els cristians tenim el deure d’aportar els continguts i els valors de l’Evangeli a les realitats temporals de la societat per tal que creixi la justícia, la fraternitat, la solidaritat, la gratuïtat. Si bé això és sempre necessari, ho és molt més en aquest temps en què encara ens toca viure les greus conseqüències d’una crisi econòmica que afecta durament gran part de la nostra societat.

Desitgem que tots els catòlics segueixin participant positivament i activament en la vida pública, que fomentin el diàleg i l’entesa, i garanteixin que el missatge cristià i els seus valors impregnin la societat, en benefici de tothom.

El nostre país en aquest moment de la seva història ha de poder comptar amb la nostra oració perseverant i fidel. Per això exhortem a pregar per la pàtria, perquè Déu faci «que amb la prudència dels governants i l’honradesa dels ciutadans, es mantingui ferma la concòrdia i la justícia, i que tinguem un progrés constant en la pau» (Missal Romà, pàg. 885). Així ho supliquem en la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, demanant a Santa Maria que «tregui de Catalunya l’esperit de discòrdia, i ajunti tots els seus fills amb cor de germans».

 

Barcelona,  3  d’octubre de 2014

 

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +