catala espanol
Facbook Facebook Facebook

TORTOSA. La Diòcesi de Tortosa peregrinà al santuari de la Mare de Déu de Lourdes

TORTOSA. La Diòcesi de Tortosa peregrinà al santuari de la Mare de Déu de Lourdes

Del 5 al 9 de juliol, la nostra diòcesi realitzà la 37ena. peregrinació al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes, presidida pel Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal. En total uns dos-cents pelegrins dels diferents arxiprestats de la diòcesi, dels quals gairebé noranta es van dedicar a fer algun servei envers els vint-i-cinc malalts que formaven la part més important de la peregrinació. Cal destacar el nombrós grup de joves que amb tanta disponibilitat fan el seu servei, especialment el transport dels malalts per assistir a les diferents celebracions que es duen a terme. També van participar-hi vuit sacerdots, un diaca permanent i tres seminaristes. I tots acompanyats pel President de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, Sr. Ferran Carles Munné i pel Consiliari Mn. Jordi Centelles Llop.

DIJOUS, 5 DE JULIOL. PRIMER DIA DE PEREGRINACIÓ

A primera hora del dijous van anar sortint dels diferents llocs previstos quatre autocars i abans de les 18 hores ja estàvem tots allotjats entre l’hospital i els hotels. Després de sopar ens vam aplegar a la Sala Notre Dame, per celebrar la Trobada Hospitalària. El President ens adreçà unes paraules de benvinguda i ens digué que un any més ens havíem tornat a reunir per viure una experiència intensa de fe i caritat. El lema d’aquest any és: “Feu tot el que Ell us digui”. Tot seguit es van lliurar les medalles de l’Hospitalitat a les persones que porten molts anys de servei. A continuació, Mn. Jordi Centelles ens digué que un any més ens havíem retrobat representant alguns pobles de la diòcesi i a partir del lema d’aquest any per poder fer-lo realitat hem de saber escoltar i quan retornem als nostres pobles i ciutats saber viure el que hem escoltat. Després el nostre bisbe Enrique manifestà que estava molt content de poder compartir aquests dies entre els malalts. Tots sentim el desig de tornar a Lourdes, un lloc de gràcia que ens parla de la Mare de Déu i de servir els malalts, centre de la nostra peregrinació, la qual ha de ser una ocasió per créixer en la vida cristiana. La Mare de Jesús ens convida a mirar, escoltar i creure en el seu Fill. Recordem les persones que no han pogut assistir-hi. El  peregrinatge ha de ser ocasió per créixer en la nostra fe. Que passem tots uns dies plens de l’alegria del Senyor.

A continuació el Sr. Bisbe beneí les medalles que serien imposades als peregrins: “Que Maria t’acompanyi i obri el teu cor al servei” i tot seguit responien:“A ella li faig entrega de la meua voluntat al servei dels germans”. Tot un signe de caritat i disponibilitat de servir. Finalment la reunió de serveis i activitats: menjador, transport, piscines, farmaciola, sala, etc.

DIVENDRES, 6 DE JULIOL. SEGON DIA DE PEREGRINACIÓ

Com tots els dies, el primer acte fou el rés de Laudes davant la Verge Coronada i després la celebració de l’Eucaristia a Sant Josep, presidida pel Sr. Bisbe i concelebrada pels vuit sacerdots. A totes les celebracions hi fou present, Mn. Josep Mª Folch, diaca permanent. Mn. Jordi Salvadó  fou qui dirigí els cants, acompanyat a l’armonium per Mn. Rafel Prades. S’inicià la Missa amb el cant:“Victòria és la nostra fe”. Les lectures foren proclamades tots els dies pels pelegrins. La 1ª del profeta Isaïes (Is 6, 52, 13-35) Al Salm responíem cantant: “El Senyor és compassiu i benigne” i el diaca permanent proclamà l’Evangeli de la Visitació de Maria a Elisabet (Lc 1,  39-45).

El Sr. Bisbe en l’homilia ens digué que les lectures que acabàvem de proclamar ens ajuden a trobar-nos amb el Senyor i la seua Mare. Pesem en els malalts que ens acompanyen, en els que no han pogut assistir a la peregrinació i també en nosaltres mateixos que també tenim les nostres malalties. Ens solidaritzem amb els qui pateixen alguna malaltia en el cos o en l’esperit. La prova del dolor i el sofriment ens ajuda a compartir amb Jesús l’experiència de la malaltia, i venir a Lourdes ens contribueix a no perdre la confiança en el Senyor qui ens dóna la força que necessitem i ens ajuda a experimentar que el dolor potser un dolor de salvació i un moment de gràcia.. El sofriment, el dolor i la mort no tenen l’última paraula en la nostra vida. Maria ens ajuda a veure aquests dies com uns dies d’alegria en el Senyor. Que els visquem en una actitud de solidaritat amb els qui sofreixen i amb una gran esperança. Que la Mare de Déu, salut dels malalts, ens ajude a viure la mateixa alegria que va viure en el seu Fill. Que així sigue.

A l’ofertori vam cantar: “El Senyor et convida a seure a taula amb ell” i durant la comunió: “El pescador”. El Sr. Bisbe ens donà la benedicció i com a cant final el “Magnificat”

Tot seguit el Via Creu pel camí del Calvari. Com els malalts no poden assistir-hi, donades les dificultats del terreny, el celebren a la Pradera. Alguns peregrins van llegir cadascuna de les catorze estacions, representades amb les magnífiques escultures que hi ha al llarg del Camí de la Creu. Al final el Sr. Bisbe digué: Hem recorregut el camí de Jesús a la creu i ara contemplem la seua Resurrecció que il·lumina aquest camí. La mort de Crist és el pas d’aquest món a les mans del Pare. Davant d’una malaltia ens preguntem: I per què a mi? La mort de Jesús no ens respon la pregunta que ens fem, però sí que ens ajuda a viure amb esperança. El camí de la creu ens porta  la Vida.

Els malalts acompanyats pels joves van anar a la Pradera on van passar una bona estona amb cants acompanyats de mímica. Havent dinat, tingué lloc el pas dels malalts per la Gruta. Allí, el Sr. Bisbe els lliurà una estampa record amb el lema de la peregrinació: “Feu el que Ell us digui”. Tot seguit va tenir lloc a la Pradera el Via Creu dels malalts. Mn. Jordi Centelles inicià la celebració dient que com a cristians seguíem Crist des de la perspectiva del dolor i l’alegria. Els joves van llegir les estacions i en finalitzar el Sr. Bisbe ens digué unes paraules: Acabem de contemplar el camí que va recórrer Jesús cap a la creu. Necessitem meditar-lo, perquè és allí on aprenem a ser cristians. Va carregar amb els nostres dolors i va fer seus els nostres sofriments. Contemplar la passió del Senyor és viure el dolor amb esperança. A partir del lema de la peregrinació d’aquest any, la Mare de Déu ens invita a fer aquest camí. A partir de la passió del Senyor, descobrim que ens vol deixebles seus. El bisbe Enrique remarcà tres detalls: 1) En la creu Jesús es preocupa més en consolar que en ser consolat. Jesús els diu a les dones: “No ploreu per mi…”  2) Jesús ens demana des de la creu que perdonem. Ell demana al Pare el perdó pels seus perseguidors. 3) El Senyor vol que ens fiem de Déu, fins i tot en els moments més difícils. A la creu, Jesús respon al Pare amb l’acte més gran d’amor. Al final el Sr. Bisbe ens donà la benedicció i acabà amb les paraules: Que sigue per a tots nosaltres el camí de la creu, un camí de vida cristiana.

A continuació ens vam traslladar a Santa Bernardette per celebrar l’acte penitencial. Fou presidit pel Sr. Bisbe i tots els preveres. S’inicià amb el cant: “Pietat, oh Déu”. Una peregrina donà lectura a un fragment del llibre del profeta Isaïes: “Crida d’alegria, estèril, que no infantaves…”. A continuació el Salm: “Amb quin goig us exalço, Senyor” i es proclamà l’Evangeli de les Noces de Canà. Tot seguit unes paraules del Sr. Bisbe: Què vol el Senyor de la nostra vida? Ja no us dic servents, us dic amics. Aquí està la voluntat del Senyor sobre cadascú de nosaltres, que cresquem cada dia en la seua amistat. Si perdem aquesta amistat ens falta l’alegria. Qui de nosaltres pot dir que no té cap problema ni cap inquietud en el seu cor?  Qui pot dir que és un cristià perfecte? Que la nostra amistat amb Jesús sigue una autèntica realitat viscuda. Hem de saber dir al Senyor, gràcies, perquè tot el que tenim és un do seu. També hem de saber demanar perdó, que  és un acte d’humilitat. La Mare del Senyor va veure el que els faltava a les noces de Canà i també veu que moltes vegades ens falta la il·lusió per ser amics de Jesús. Que aquesta celebració sigue per recuperar l’amistat i l’alegria en el Senyor.  Disposem-nos a viure l’amor del nostre Pare Déu en el sagrament de la penitència. El Sr. Bisbe confessà els malalts i, els sacerdots a la resta dels peregrins que van apropar-se per rebre l’absolució. Finalment una pregària d’acció de gràcies pel perdó que ens havia concedit el Senyor.

DISSABTE, 7 DE JULIOL. TERCER DIA DE PEREGRINACIÓ

Després del rés de Laudes i del pas per les Piscines, a les 9’45 h. la Missa a la Gruta de les Aparicions, juntament amb peregrins de l’arxidiòcesi de Tarragona. Fou presidida pel Sr. arquebisbe, Mons. Jaume Pujol i el nostre bisbe Enrique i concelebrada pels sacerdots de les dues diòcesis. S’inicià amb el cant d’entrada: “L’Esperit del Senyor”. La 1ª lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes. Al Salm responsorial vam cantar: “La bondat i l’amor del Senyor, duren per sempre”. El diaca, Josep Mª Folch, proclamà l’Evangeli de la Visitació  (Lc 1, 39-45)

El Sr. arquebisbe de Tarragona saludà el nostre bisbe Enrique, els sacerdots concelebrants, diaques, malalts i tots els germans en el Senyor. Inicià l’homilia comentant les paraules que Maria respongué a l’àngel en el moment de l’Anunciació: “Que es faci en mi la teua Paraula”. Maria va ser el primer Sagrari. Maria s’aparegué fa cent seixanta anys a Bernardeta. Podríem dir que la Mare de Déu va ser la seua primera catequista, ensenyant-li el camí per trobar Jesús, ajudant-la també a entendre el significat del dolor. Maria també ha vingut moltes vegades a visitar-nos a tots nosaltres, especialment els joves. El Papa ha volgut celebrar un Sínode per als joves, per tal d’ajudar-los a discernir la seua vocació. A Lourdes venim per reforçar la nostra fe que vam rebre i la reafirmem als  peus de la Mare de Déu. Elisabet digué: “Qui sóc jo per a que la Mare del Senyor vingui a visitar-me?”. Això fa dos mil anys, però en la intimitat amb Maria repetim el mateix fent un acte de fe, d’amor i de servei. La nostra vida ha de ser un servei fet per amor a Déu i als germans. Li demano a la Mare de Déu que ens concedeixi pau i goig en la nostra ànima, que volem ser persones, que malgrat no entendre els per què de la nostra vida, ens done una fe que es transmet als altres. Sabem que quan un dóna, és quan més rep. Que així sigue.

Al moment de les ofrenes, s’oferí un ciri representant les nostres pregàries i peticions. Durant la Comunió es cantà el Magnificat i al final de la celebració el nostre bisbe ens adreçà unes paraules de salutació i manifestà el desig de què visquem el fruit espiritual de la celebració. L’esperit que van viure Maria i Elisabet. Maria en saber que la seua cosina la necessitava, va anar de pressa, sense pensar-ho. Quan posem condicions en el servei, acabem sense servir els germans. Aquests dies, al voltant de la Mare del Senyor, hem de sentir que està a prop nostre. Que la peregrinació done fruits de vida cristiana. El sr. Arquebisbe agraí les paraules del nostre sr. Bisbe i ens donà la benedicció final. Ens vam acomiadar amb el cant “Ave de Lourdes”.

A continuació ens vam fer la foto de grup i després de dinar els malalts van tornar a fer el pas per la gruta. Tot seguit la Vetllada Festiva a la Sala Notre Dame. En començar van presidir l’acte el sr. Bisbe, el President i el Consiliari. Se li va lliurà a Mn. Antonio Jurado una estola amb motiu dels cinquanta anys de la seua ordenació sacerdotal. Com tots els anys, alguns pelegrins i els joves van participar en algun acte de la vetllada. Al final vam compartir unes pastes i orxata. Com a darrer acte de la jornada, a les 21 hores, Processó Mariana per l’Explanada. Vam participar-hi els malalts i els peregrins de les diòcesis de Tortosa i Tarragona, presidits pels dos bisbes respectius i els sacerdots. S’inicià amb el cant del Credo i vam seguir amb el rés del Rosari, intercalant el cant a la Mare de Déu: “Ave, ave, ave Maria”. En acabar el Rosari vam cantar  el “Virolai” i al final de la celebració “Salve Regina”. Ens vam acomiadar amb un gest fratern de pau.

DIUMENGE, 8 DE JULIOL. QUART DIA DE PEREGRINACIÓ

A les 9’30 h. ens vam aplegar a la basílica de Sant Pius X, per celebrar la Missa Internacional. A més a més de la nostra diòcesi i la de Tarragona, van participar-hi peregrins de les  diòcesis de Saragossa, Jaca, Orihuela-Alacant, Conca, Plasència, Toledo i algunes d’Anglaterra, Itàlia i Portugal, presidides pels seus bisbes. Deu en total. Després de saludar  els concelebrants, malalts i tots els pelegrins, vam cantar: “Magnificat, magnificat ánima mea Dominum”. L’Eucaristia fou presidida pel bisbe d’una diòcesi d’Itàlia, Mons. Francesco Menenti. Les lectures foren les pròpies del diumenge XIV de durant l’any (B).  La 1ª lectura de la profecia d’Ezequiel (Ez 2, 2-5). El Salm responsorial 122, al qual responíem cantant: “Levanto mis ojos a ti, Señor”. La 2ª lectura de la carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 12, 7-10)  i l’Evangeli segons sant Marc (Mc 6, 1-6).

En l’homilia, el bisbe qui presidí, comentà la carta de sant Pau: “…Déu perquè no m’enorgulleixi, ha permès que em clavessin com una espina a la carn… Jo he demanat tres vegades al Senyor que me’n deslliuri, però ell m’ha respost: En tens prou en la meva gràcia… per això estic content de gloriar-me de les meves febleses…” Sant Pau sap que només pot comptar amb la gràcia del Senyor. L’espina a la carn són les dificultats de la vida. El Senyor continua aguantant les nostres debilitats que són les nostres espines. La Mare del Senyor és la nostra Mare i ens ajuda. Que el Senyor ens ajude també amb la seua gràcia. Que així sigue.

Un grup de xiquets, joves, una religiosa i un sacerdot van fer l’ofertori. Arribat el moment de la pau, els qui ajuden i porten els malalts donen la pau a cadascú. El cant de comunió fou: “Es tu pueblo que camina. Quédate, oh Señor, con nosotros”. Després de la benedicció final, el cor cantà un cant. La misa ha terminado. Podéis ir en paz. Amb la benedicció final acabà l’Eucaristia i tots els bisbes i sacerdots concelebrants, van anar en processó fins la gruta de la  Mare de Déu.

A les 17 h. es celebrà la Processó Eucarística. Concentrats a la “Pèrgola”, a l’altra banda del riu, davant la Gruta, hi eren els malalts acompanyats pels nostres joves. Mentre portaven el Santíssim per a la processó es cantà: “Adoramus te. Alleluia” S’exposà el Santíssim on vam fer una estona de pregària de lloança i petició Tot seguit es proclamà l’Evangeli segons sant Lluc: La purificació dels leprosos (Lc 17, 11-16). Alternant pregàries eucarístiques i cants de lloança, petició i acció de gràcies, anàrem en processó a la basílica sant Pius X. Vam cantar: “Pueblo de Dios, ciudad de Emmanuel. Pueblo de bautizados, Iglesia del Señor”. Entrant el Santíssim a la basílica vam cantar: “Este es el día feliz, el día del Señor. Aleluya”. Abans de la benedicció: “Tantum ergo, sacramentum” i mentre donaven la benedicció amb el Santíssim pregàvem: “ Senyor, manifesta’ns la nostra fe, manifesta’ns el teu amor. Senyor, tu ets la nostra esperança”, etc. i responíem: Kyrie, Christe, Kyrie eleison” . El cant final de la celebració fou: “Te Deum laudamus. Amen. Alleluia!

A les 21’15 h. ens vam retrobar a Sant Josep per celebrar una Hora Santa, la qual es dividí en tres estones de pregària. S’exposà el Santíssim i tot seguit el cant: “Hem vingut aquí, Senyor Jesús”. El diaca permanent donà lectura a tres fragments del capítol 17 de l’Evangeli de sant Joan.  A la 1ª part: “Pare, ha arribat la meua hora…” Després d’un silenci meditatiu, el cant: “Ubi cáritas  et amor, ubi cáritas Deus ibi est”. A la 2ª part, lectura del fragment de  l’Evangeli: “Pare, prego pels que tu m’has donat…” Després d’una estona de meditació, el cant: “Jo sóc el pa de vida”. A la 3ª part: “Preguem pels qui creuen en mi… El món no t’ha conegut i ells han conegut que tu m’has enviat”. Després de meditar aquestes paraules, vam cantar: “Queda’t amb nosaltres”.  Finalment un pelegrí va llegir uns fragments de l’exhortació  apostòlica “Sacramentum Caritatis”, del papa Benet XVI. En paraules de sant Agustí: “Ningú menja d’aquesta carn, sense abans adorar-la”.  Rebre l’Eucaristia significa adorar a qui rebem i l’adoració fora de la Missa perllonga el que s’ha fet en la mateixa celebració litúrgica. En aquest acte personal de trobada en el Senyor, perdura la celebració de l’Eucaristia.

Finalment unes paraules del Sr, Bisbe. Estem davant el Senyor fent pregària. Quan el rebem en l’Eucaristia pot ocórrer que no agraïm el regal tan gran que el Senyor ens fa en aquest sagrament. De vegades estem tan habituats a rebre’l que forma part de la normalitat de la nostra vida. Per això és tan necessària la pregària, per tal d’evitar que rebre Jesús en l’Eucaristia és converteixi en un acte ordinari. En la nostra estona de pregària hem escoltat les paraules de Jesús al Pare i com li obri el seu cor en els moments abans de la seua mort. Jesús li encomana al Pare la missió que li ha donat i en aquests moments difícils de la seua vida, la primera preocupació que té Jesús és arribar al final de la missió que és la glorificació del Pare. Jesús prega pels deixebles i per l’Església. Quan ens trobem davant el Senyor li hem de demanar per les necessitats  de l’Església i del món. Jesús li demana al Pare que els deixebles siguen preservats del maligne, tanmateix experimenta la infidelitat d’un dels seus. També hem de tenir molt present en la  pregària les necessitats de la nostra diòcesi.  Jesús ha vingut a salvar tots els homes i prega per a que tots visquen units i arriben a conèixer el Déu Pare i Jesucrist. Que el Senyor ens ajude a viure les preocupacions dels cristians i presentem-li les nostres necessitats, les de l’Església i de la humanitat, sabent que Jesús va donar la vida per tots, Abans de la benedicció amb el Santíssim, vam cantar “Tantum ergo” i finalment “Lauda Jerusalem, Dominum”

 DILLUNS, 9 DE JULIOL. DARRER DIA DE PEREGRINACIÓ

A santa Bernardeta,vam celebrar la Missa d’acomiadament. S’inicià la celebració amb el cant: “Virgen Santa, Dios te escogió”. La 1ª lectura del llibre d’Isaïes (Is 6, 10-14). Al Salm responsorial vam cantar: “Beneeix el Senyor anima meva. No t’oblides mai dels seus favors”. L’Evangeli (Lc 11,27-28). El Sr. Bisbe en l’homilia  ens digué que amb la celebració de l’Eucaristia acabava la nostra peregrinació. Molts hem vingut a Lourdes moltes vegades, però en el fons no hi ha dues peregrinacions iguals, perquè cadascú venim amb preocupacions diferents a les de l’any anterior. Per aquest motiu hem de viure aquests dies passats al costat de la Mare del Senyor com un moment de gràcia. Què és el més gran que un cristià vol viure? El que el Senyor ens ha dit en l’Evangeli. Una dona que escoltava la seua paraula va fer una lloança al Senyor i a la seua Mare. Jesús digué que més aviat sortosos els qui escolten la Paraula de Déu i la practiquen. Quan venim a Lourdes hem de posar-nos en actitud d’escolta, a fi que la Mare de Déu ens obri el cor per escoltar bé el que el Senyor vol. Si no descobrim això, ens haurem pogut sentir molt a gust, però el fruit espiritual més important, que és obrir el nostre cor a la Paraula de Déu, no l’haurem aconseguit. Maria ens fa una exhortació que és el lema pastoral d’aquest any: “Feu el que Ell us digui” La 1ª lectura del profeta Isaïes ens parla de l’alegria d’aquells que han experimentat la gràcia del Senyor. M’agradaria, ens digué el Sr. Bisbe, que al final de la peregrinació ens quedéssim amb la idea: Què he vingut a fer a Lourdes? Demanem-li a la Mare de Déu que obri el nostre cor per escoltar la Paraula del seu Fill. Això ens mourà a viure més a prop de Jesús i de la seua Mare. I amb el desig de tornar el pròxim any. Que així sigue.

Una peregrina va fer les pregàries i els dos xiquets de la peregrinació van presentar les ofrenes, mentre cantàvem: “Quantes coses en la vida” . El cant de comunió fou les “Benaurances”. El president de l’Hospitalitat, Sr. Ferran Carles,  donà les gràcies a la Mare de Déu per permetre’ns viure aquests dies l’antesala de l’eternitat que el Senyor ens te preparada. Gràcies als col·laboradors i als qui altres anys han estat entre nosaltres. El Sr. Bisbe ens desitjà bon viatge de retorn, acompanyats per la Mare de Déu. Després de la benedicció i de les paraules del diaca: germans i germanes en el nom del Senyor podeu anar-vos-en en pau, el cant de comiat fou l’Ave de Lourdes.

                                                                                                                                                                     Maria Joana Querol Beltrán

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +