catala espanol
Facbook Facebook Flickr Facebook

La santa missa: 15. Ritu de conclusió

Estimats germans i germanes, bon dia i bona Pasqua!

Com veieu, avui hi ha flors: les flors expressen joia, alegria. En alguns llocs la Pasqua s’anomena també «Pasqua florida», perquè floreix el Crist ressuscitat: és la nova flor; floreix la nostra justificació; floreix la santedat de l’Església. Per això hi ha tantes flors: és la nostra joia. Durant tota la setmana nosaltres celebrem la Pasqua, tota la setmana. I per això ens donem, una vegada més, tots nosaltres, el desig de «Bona Pasqua». Diguem junts: «Bona Pasqua», tots! [responen: «Bona Pasqua!»]. M’agradaria que també donéssim la Bona Pasqua —perquè ha estat Bisbe de Roma— a l’estimat papa Benet, que ens segueix per televisió. Al papa Benet, tots li desitgem la Bona Pasqua: [diuen: «Bona Pasqua!»] I un fort aplaudiment.

Amb aquesta catequesi acabem el cicle dedicat a la missa, que és realment una commemoració, però no sols és un record, sinó que vivim una altra vegada la passió i la resurrecció de Jesús. L’última vegada vam arribar fins a la comunió i l’oració després de la comunió; després d’aquesta oració, la missa s’acaba amb la benedicció impartida pel prevere i l’acomiadament del poble (cf. Ordenament General del Missal Romà, 90). Així com havia començat amb el senyal de la creu, en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant, també és en el nom de la Trinitat que s’acaba la missa, és a dir l’acció litúrgica.

Tanmateix sabem que amb l’acabament de la missa s’obre el compromís del testimoniatge cristià. Els cristians no van a missa per a fer un compliment setmanal i després se n’obliden, no. Els cristians van a missa per a participar en la passió i resurrecció del Senyor i després viure més com a cristians: s’obre el compromís del testimoniatge cristià. Sortim de l’església per «anar en pau» a portar la benedicció de Déu a les activitats de cada dia, a casa nostra, als ambients de treball, enmig de les ocupacions de la ciutat terrenal, «glorificant el Senyor amb la nostra vida». Però si sortim de l’església fent xerrameca i dient: «Mira això, mira allò…», amb molta xerrera, és que la missa no ha entrat en el meu cor. Per què? Perquè no sóc capaç de viure el testimoniatge cristià. Cada vegada que surto de missa, he de sortir millor que com hi he entrat, amb més vida, amb més força, amb més desig de donar testimoniatge cristià. Mitjançant l’eucaristia el Senyor Jesús entra en nosaltres, en el nostre cor i en la nostra carn, perquè puguem «viure d’acord amb l’exigència del baptisme, que és el sagrament de la fe» (Missal Romà, Col·lecta del dilluns de l’Octava de Pasqua).

De la celebració a la vida, doncs, conscients que la missa troba compliment en les eleccions concretes de qui es compromet en primera persona en els misteris de Crist. No hem d’oblidar que celebrem l’eucaristia per aprendre a convertir-nos en homes i dones eucarístics. Què significa això? Significa deixar que Crist actuï en les nostres obres: que els seus pensaments siguin els nostres pensaments, que els seus sentiments siguin els nostres, que les seves opcions siguin les nostres opcions. I això és santedat: fer les coses com el Crist, això és santedat cristiana. Ho expressa amb precisió sant Pau, quan parla de l’assimilació pròpia amb Jesús, i diu: «Estic crucificat amb Crist. Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi. La vida que ara visc en el cos, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que em va estimar i es va entregar ell mateix per mi» (Ga 2,19-20). Aquest és el testimoniatge cristià. L’experiència de Pau també ens il·lumina a nosaltres: mortificant el nostre egoisme perquè puguem eliminar el que s’oposa a l’Evangeli i a l’amor de Jesús, es crea en nosaltres un espai més gran per al poder del seu Esperit. Els cristians són homes i dones que es deixen eixamplar l’ànima amb la força de l’Esperit Sant, després d’haver rebut el cos i la sang de Crist. Deixeu-vos eixamplar l’ànima! No tinguem aquestes ànimes tan estretes i tancades, petites, egoistes, no! Ànimes obertes, ànimes grans, amb grans horitzons… Deixeu-vos fer més gran l’ànima amb la força de l’Esperit, després d’haver rebut el cos i la sang de Crist.

La presència real de Crist en el pa consagrat no s’acaba amb la missa (cf. Catecisme de l’Església catòlica, 1374), l’eucaristia es guarda en el sagrari per a la comunió dels malalts i per a l’adoració silenciosa del Senyor en el Santíssim Sagrament; el culte eucarístic fora de la missa, ja sigui de forma privada o comunitària, ens ajuda a romandre en Crist (cf. ibid., 1378-1380).

Els fruits de la missa, per tant, estan destinats a madurar en la vida de cada dia. Podem dir-ho així, forçant una mica la imatge: la missa és com el gra, el gra que després creix en la vida ordinària, creix i madura en les bones obres, en les actituds que ens fan assemblar-nos a Jesús. Els fruits de la missa, per tant, estan destinats a madurar en la vida de cada dia. De debò, augmentant la nostra unió amb Crist, l’eucaristia actualitza la gràcia que l’Esperit ens ha donat en el baptisme i en la confirmació, perquè el nostre testimoniatge cristià sigui creïble (cf. ibid., 1391-1392).

I a més d’encendre en els nostres cors la caritat divina, què fa l’eucaristia? Ens separa del pecat: « Com més participem en la vida del Crist i més progressem en la seva amistat, més difícil ens serà trencar amb ell pel pecat mortal » (ibid., 1395).

Participar amb regularitat en el banquet eucarístic renova, fortifica i aprofundeix la relació amb la comunitat cristiana a la qual pertanyem, segons el principi que l’eucaristia fa l’Església (cf. ibid., 1396), ens uneix a tots.

Finalment, participar en l’eucaristia em compromet a mi davant dels altres, especialment dels pobres, educant-nos a passar de la carn de Crist a la carn dels germans, en els quals ell espera ser reconegut per nosaltres, servit, honorat, estimat (cf. ibid., 1397).

Portant el tresor de la unió amb Crist en gerres de terrissa (cf. 2Co 4,7), necessitem contínuament retornar a l’altar sant, fins que, al paradís, assaborirem plenament la benaurança del banquet de noces de l’Anyell (cf. Ap 19,9).

Agraïm al Senyor el camí de descoberta de la santa missa que ens ha donat de fer junts, i deixem-nos atraure amb fe renovada en aquest encontre real amb Jesús, mort i ressuscitat per nosaltres, el nostre contemporani. I que la nostra vida sigui sempre «florida» així, com la Pasqua, amb les flors de l’esperança, de la fe, de les bones obres. Que trobem sempre la força per a això en l’eucaristia, en la unió amb Jesús. Bona Pasqua a tots!

Traducció inicial de Josep M. Torrents Sauvage, per a www.catalunyareligio.cat, revisada

 



ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +