catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Catequesi sobre la confirmació: 1. El testimoniatge cristià

Estimats germans i germanes, bon dia!

Després de la catequesi sobre el baptisme, aquests dies que segueixen a la solemnitat de Pentecosta ens conviden a reflexionar sobre el testimoniatge que l’Esperit planteja als batejats, posant les seves vides en moviment, obrint-les a fer el bé als altres. Jesús ha confiat als seus deixebles una gran missió: «Vosaltres sou la sal de la terra, vosaltres sou la llum del món» (cf. Mt 5,13-16). Aquestes imatges ens fan pensar en el nostre comportament, perquè ja sigui la mancança o bé l’excés de sal fan que el menjar no sigui prou bo, així com la mancança o bé l’excés de llum ens impedeixen de veure-hi. El qui pot realment fer-nos sal que dona bon gust i que preserva de la corrupció, i llum que il·lumina el món, només és l’Esperit de Crist! I aquest és el do que rebem en el sagrament de la confirmació o crisma, sobre el qual vull centrar-me per a reflexionar junt amb vosaltres. Es diu confirmació perquè confirma el baptisme i reforça la seva gràcia (cf. Catecisme de l’Església catòlica, 1289); així com crisma, pel fet que rebem l’Esperit mitjançant la unció amb el crisma —oli barrejat amb perfum, consagrat pel Bisbe—, paraula que es refereix a Crist, l’Ungit per l’Esperit Sant.

Renéixer a la vida divina en el baptisme és el primer pas. Cal després comportar-se com fills de Déu, és a dir conformar-se a Crist que actua en la santa Església, deixant-nos implicar en la seva missió en el món. Això és el que fa la unció de l’Esperit Sant: «sense la seva força, l’home no pot fer res» (cf. Seqüència de Pentecosta). Sense la força de l’Esperit Sant no podem fer res: és l’Esperit qui ens dona la força per continuar endavant. De la mateixa manera que la vida de Jesús va ser animada per l’Esperit, així la vida de l’Església i de tots els seus membres està guiada pel mateix Esperit.

Concebut per Maria Verge per obra de l’Esperit Sant, Jesús comença la seva missió després que, sortint de l’aigua del Jordà, és consagrat per l’Esperit que baixa i es posa damunt d’ell (cf. Mc 1,10; Jn 1,32). Ell ho declara explícitament a la sinagoga de Natzaret: és bonic com Jesús es presenta, com si fos la seva targeta d’identitat, a la sinagoga de Natzaret! Escoltem com ho fa: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres» (Lc 4,18). Jesús es presenta a la sinagoga del seu poble com l’Ungit, el qui ha estat ungit per l’Esperit.

Jesús està ple de l’Esperit Sant i és la font de l’Esperit promès pel Pare (cf. Jn 15,26; Lc 24,49; At 1,8; 2,33). En realitat, la nit de Pasqua el Ressuscitat va alenar damunt dels seus deixebles dient-los: «Rebeu l’Esperit Sant» (Jn 20,22); i el dia de Pentecosta la força de l’Esperit va descendir sobre els Apòstols de manera extraordinària (cf. Ac 2,1-4), com bé sabem.

La «respiració» de Crist ressuscitat omple de vida els pulmons de l’Església; i de fet les boques dels deixebles, «plenes d’Esperit Sant», s’obren per proclamar a tots les grans obres de Déu (cf. At 2,1-11).

La Pentecosta —que hem celebrat aquest diumenge passat— és per a l’Església el que per a Crist va ser la unció de l’Esperit rebuda al Jordà; és a dir, la Pentecosta és l’impuls missioner a donar la vida per a la santificació dels homes, a glòria de Déu. Si en cada sagrament obra l’Esperit, és especialment en la confirmació que «els fidels reben com un do l’Esperit Sant» (Pau VI, Const. ap., Divinæ consortium naturæ). I en el moment de fer la unció, el Bisbe diu aquesta paraula: «Rep l’Esperit Sant que t’és donat com un do»: és el gran do de Déu, l’Esperit Sant. Tots nosaltres tenim l’Esperit a l’interior. L’Esperit és en el nostre cor, en la nostra ànima. I l’Esperit ens guia en la vida perquè ens convertim en la sal adequada i la llum adequada per als homes.

Si en el baptisme és l’Esperit Sant qui ens immergeix en Crist, en la confirmació és el Crist qui ens omple del seu Esperit, consagrant-nos com a testimonis seus, participant del mateix principi de vida i de missió, segons el designi del Pare del cel. El testimoniatge donat pels confirmats manifesta la recepció de l’Esperit Sant i la docilitat a la seva inspiració creativa. Jo em pregunto: ¿Com es veu que hem rebut el do de l’Esperit? Si realitzem les obres de l’Esperit, si diem les paraules ensenyades per l’Esperit (cf. 1Co 2,13). El testimoniatge cristià consisteix a fer només tot el que l’Esperit de Crist ens demana, donant-nos la força per a fer-ho.

Traducció inicial de Josep M. Torrents Sauvage per a  www.catalunyareligio.cat, revisada

 



ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +