catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Catequesi sobre la confirmació: 2. El segell de l’Esperit

Estimats germans i germanes!

Continuant amb el tema de la confirmació o crisma, avui m’agradaria destacar l’«íntima connexió d’aquest sagrament amb tota la iniciació cristiana» (Sacrosanctum Concilium, 71).

Abans de rebre la unció espiritual que confirma i reforça la gràcia del baptisme, es demana als confirmands que renovin les promeses fetes un dia pel pares i padrins. Ara són ells mateixos que han de professar la fe de l’Església, disposats a respondre «credo» a les preguntes formulades pel Bisbe; disposats, de manera particular, a creure «en l’Esperit Sant, que és Senyor i infon la vida, i que avui se us dona d’una manera particular pel sagrament de la confirmació, com als Apòstols el dia de la Pentecosta» (Ritual de la confirmació, n. 28).

Com que la vinguda de l’Esperit Sant requereix que els cors estiguin recollits fent oració (cf. Ac 1,14), després de la pregària silenciosa de la comunitat, el Bisbe, amb les mans esteses sobre els qui han de ser confirmats, demana a Déu que els infongui el seu Esperit sant Paràclit. Només hi ha un sol Esperit (cf. 1Co 12,4), però que, quan ve a nosaltres, porta amb ell abundor de dons: saviesa, intel·ligència, consell, fortalesa, ciència, pietat i sant temor de Déu (cf. Ritual de la confirmació, n. 31-32). Hem escoltat el passatge de la Bíblia amb aquests dons que porta l’Esperit Sant. Segons el profeta Isaïes (11,2), aquestes són les set virtuts de l’Esperit vessades sobre el Messies per al compliment de la seva missió. També sant Pau descriu el fruit abundant de l’Esperit que és «amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix» (Ga 5,22). L’Esperit únic distribueix els múltiples dons que enriqueixen l’Església única: és l’Autor de la diversitat, però al mateix temps el Creador de la unitat. Així l’Esperit dona totes aquestes riqueses que són diverses però al mateix temps fa l’harmonia, és a dir la unitat de totes aquestes riqueses espirituals que tenim nosaltres els cristians.

Per tradició testificada pels Apòstols, l’Esperit que completa la gràcia del baptisme es comunica mitjançant la imposició de les mans (cf. Ac 8,15-17; 19,5-6; He 6,2). A aquest gest bíblic, per expressar millor l’efusió de l’Esperit que impregna tots els qui el reben, ben aviat s’hi va afegir una unció d’oli perfumat, anomenat crisma,[1] que s’ha mantingut en ús fins avui, tant a l’Orient com a l’Occident (cf. Catecisme de l’Església catòlica, 1289).

L’oli —el crisma— és una substància terapèutica i cosmètica, que entrant en els teixits del cos guareix les ferides i perfuma els membres; per aquestes qualitats ha estat pres en la simbologia bíblica i litúrgica per expressar l’acció de l’Esperit Sant que consagra i impregna el batejat, embellint-lo amb dons. El Sagrament és conferit amb la unció del crisma sobre el front, feta pel Bisbe amb la imposició de la mà i amb les paraules: «Rep el signe del do de l’Esperit Sant.»[2] L’Esperit Sant és el do invisible i el crisma és el signe visible.

En rebre al front el senyal de la creu amb l’oli perfumat, el confirmat rep així una marca espiritual indeleble, el «caràcter», que el configura més perfectament a Crist i li dona la gràcia de difondre entre els homes la «bona olor» (cf. 2Co 2,15).

Escoltem de nou la invitació que sant Ambròs fa als acabats de confirmar. Diu així: «Recorda que has rebut el segell espiritual […] i conserva el que has rebut. Déu Pare t’ha marcat, t’ha confirmat Crist el Senyor i ha posat en el teu cor la penyora de l’Esperit» (De mysteriis 7,42: CSEL 73,106; cf. CCC, 1303). L’Esperit és un do immerescut que hem d’acollir amb agraïment, deixant espai per a la seva creativitat inesgotable. És un do que cal guardar amb cura, que cal seguir amb docilitat, deixant-se modelar com la cera, amb la seva caritat ardent, «per reflectir Jesucrist en el món d’avui» (Exhort. ap. Gaudete et exsultate, 23).

Traducció inicial de Josep M. Torrents Sauvage per a www.catalunyareligio.cat, revisada

 

[1]  Un fragment de la pregària de benedicció del crisma diu: «Oh Déu, […] amb el misteri del Crisma sagrat, de tal manera concediu als homes les riqueses de la vostra gràcia que els vostres fills […], fets semblants a Crist, el vostre Ungit, participen del seu ofici profètic, sacerdotal i reial. Us supliquem, doncs, Senyor, que aquesta mescla d’oli i perfum esdevingui per a nosaltres […] sagrament de benedicció; concediu abundosament els dons de l’Esperit Sant als nostres germans ungits amb aquest sant Crisma; doneu l’esplendor de la santedat als llocs i coses que reben el signe de l’oli sagrat; però sobretot, pel misteri d’aquest crisma, feu créixer la vostra Església» (Benedicció dels sants olis, n. 25).

[2]  La fórmula «rebre l’Esperit Sant» - «el do de l’Esperit Sant» es repeteix a Jn 20,22, Ac 2,38 i 10,45.47.



ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +