catala espanol
Facbook Facebook Facebook
24/05/2019

Els bisbes parlen de la Pasqua del Malalt

Els bisbes parlen de la Pasqua del Malalt

Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya

En el temps de Pasqua, les comunitats cristianes són convidades a posar la mirada en el món de la malaltia, amb la celebració de la Pasqua del malalt, que enguany té lloc el proper diumenge 26 de maig amb el lema “De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc”. Amb la Campanya per aquest dia es pretén reconèixer el valor de la gratuïtat en el lliurament de l’atenció als malalts, com a reconeixement del que s’ha rebut, així com fer una reflexió sobre la importància del voluntariat per tal d’animar més persones en aquesta direcció.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Pasqua del Malalt, així com de Job, del camí de la fraternitat, de la participació dels cristians en la política, de l’harmonia de l’Església, del Centre d’Orientació Familiar, del capítol IV de l’exhortació apostòlica Crist viu, del Congrés per al Laïcat Catòlic, del Concili Provincial Tarraconense i de la declaració de la renda.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, felicita la Pasqua “a tots els qui per la malaltia, l’ancianitat o les disminucions físiques o psíquiques tenen la necessitat d’una atenció apropiada i necessària”,  perquè “Jesús és el Salvador i la salvació de tots els homes, i la seva victòria sobre el pecat i la mort ens obre a tots la porta de l’esperança, de la vida, de l’alegria, de la pau en tots els nostres cors”. Felicita també “els voluntaris que es fan presents en el món de la malaltia, l’ancianitat i les disminucions”. Recorda que “en la nostra Església de Vic hi ha realitats amb solera de servei”. Fa esment especialment de “l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, una entitat que en totes les seves realitats, tant diocesana, com comarcal o parroquial, està formada per voluntaris”. Diu que “és just  ser agraïts al servei de la pastoral dels malalts en les parròquies, que, com una pluja suau, sense molt de soroll, però amb molta eficàcia,  ha fet i fa un servei en la visita als malalts de cada una de les parròquies, tant en els seus domicilis, com en les residències d’ancians o centres de dia dels nostres pobles i ciutats” i diu que “també és un lloc important el servei religiós en els hospitals i centres de salut”. Afirma que “ser voluntari entre els malalts té la seva arrel en el mateix Jesús” i que “la visita als malalts és una de les obres de misericòrdia que Jesús ensenya i posa en relació amb la seva persona”. Finalment, diu que “en aquests moments d’individualisme i aïllament, els cristians hem de sentir en el nostre cor la crida a sortir a l’encontre dels germans malalts i ancians, amb una actitud clara: El que hem rebut de franc ho hem de donar de franc”.

L’administrador apostòlic de l’arxidiòcesi de Tarragona, Jaume Pujol, parla de Job, un personatge de l’Antic Testament “que crida l’atenció pels vaivens que va tenir en la seva vida, des de ser una persona molt rica i saludable a ser pobra i malalta” i que “acostuma a assimilar-se a la paciència, encara que la seva fe i la seva esperança van ser també enormes, fins a ser un model de conducta”. Recorda que “en un dels seus estudis bíblics, el cardenal Martini li dedica un capítol que comença presentant els protagonistes del llibre: el mateix Job, l’acusador (el diable) i Déu”. Diu que “en aquest exemple d’home pacient, Déu permet una prova rere una altra. Primer perd els seus béns, el seu bestiar; després, la seva família, i després la seva salut”, que “Satanàs no es dóna per vençut i espera veure com reacciona Job”, que “uns amics li recriminen que no es rebel·li”, que el Senyor diu a l’acusador que Job “és íntegre i recte, em reverencia i s’aparta del mal” i que “el dimoni el menysprea, intenta mostrar la debilitat de Job i d’aconseguir per fi el seu rebuig de Déu”. Reconeix que “hi ha un moment en què Job es desfà en lamentacions”, però que “aquestes lamentacions no el porten a donar la culpa a Déu del que li passa”. Afirma que sense ser objecte de tantes desgràcies com Job “hi ha moments de sofriment, períodes de frustració, ocasions en què ens sentim desmotivats”. Finalment, diu que “és l’hora d’acceptar la prova sabent que el nostre pare Déu té l’última paraula i en Jesucrist ha donat la vida per nosaltres”.

El cardenal Joan Josep Omella, recorda que ja s’ha iniciat el procés de preparació del Congrés General de Laics que se celebrarà a Madrid el febrer de 2020, amb el títol Poble de Déu, en sortida!, “una invitació a sortir de nosaltres mateixos, dels nostres espais de confort, per oferir als altres l’experiència d’un encontre joiós”. Informa que “en aquest mateix sentit, el proper diumenge 2 de juny a les sis de la tarda, a la Basílica de la Sagrada Família, celebrarem una trobada de seguiment del Pla pastoral diocesà: Sortim! Orientacions i propostes per a una conversió pastoral a l’arxidiòcesi de Barcelona, un Pla diocesà que “recull unes idees fonamentals amb propostes pastorals que han d’orientar i promoure l’acció de l’Església a l’arxidiòcesi de Barcelona els propers anys”. Recorda que “aquest curs ens hem proposat viure la fraternitat per afavorir un clima de consens i comunió que faci possible una evangelització més eficaç”. Un any després de la presentació d’aquest Pla, renova “la invitació que us feia per sortir a l’encontre dels germans i germanes que tenim prop nostre i no coneixem”. Afirma que “l’Església que pelegrina a Barcelona procura seguir aquest full de ruta, que ens ajuda a fer un camí de conversió pastoral i que ens prepara interiorment i comunitàriament a fer el pas d’una Església de manteniment a una Església en sortida”. Finalment, espera poder saludar-nos el proper diumenge 2 de juny, quan “celebrarem el primer any de camí que junts estem fent i presentarem les noves propostes per al curs vinent”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, continua la reflexió del diumenge dia 5 sobre 10 claus del Papa Francesc per a entendre la política i participar-hi, “per si ens ajuda en aquest temps de processos electorals”. Recorda que “per al Papa, el cristià ha d’estar més preocupat per obrir processos esperançadors, guaridors, que no pas per ocupar espais de poder” i diu que “cal treballar per una primavera de la política i sortir de la insatisfacció”. Continuant amb les 5 darreres claus per a entendre la política segons el Papa, diu que els catòlics “no hem de voler ser insignificants” ni “ser reclutes dels partits polítics” sinó “entaular un diàleg a l’interior dels grups i partits, per fidelitat a la pròpia fe, és a dir, moguts per l’amor”. Afirma que els partits polítics catòlics “no són el camí actualment” i diu “sí als catòlics en política”, ja que “és necessària la presència de catòlics en política”, “una política que es converteixi en pràctica del diàleg en nom de la fraternitat humana que abraça tots els homes i dones, els uneix i els fa iguals, lluny de la injustícia d’una economia que mata, del sistema de guany insaciable i de les ideologies que sembren odi, violència i divisió”. Diu que el papa Francesc “vol més dones en la política i més joves compromesos que visquin implicats en la cosa pública, i que s’obrin espais per als pobres i les minories”, “vol alternatives i, en aquest sentit, dóna suport als moviments populars que expressen la vitalitat, la història i les lluites més autèntiques de les comunitats excloses i marginades” i no vol corruptes. Finalment, demana “no deixar que altres decideixin per nosaltres, sinó implicar-se amb l’esperança i l’entusiasme necessaris perquè hi hagi plenitud a nivell social”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que l’Església que neix del Ressuscitat “és bella perquè ofereix a Déu i al món “proporció i harmonia”” i que “la nova Església, com el vitrall, és bella perquè és una “varietat harmònica” en formes i colors”. Reconeix que “aquestes paraules sonen a massa agosarades”, ja que “el fet del pluralisme, el desmembrament, la diversitat radical, ens envolta pertot arreu”, fins i tot en la mateixa Església: “avui no és en absolut un bloc monolític, sinó un lloc on conviuen tendències molt diferents”. Afirma que “avui tot s’assembla més a un bosc salvatge que a un jardí ordenat” i que “avui es valora més la bellesa del bosc salvatge, i es propugna abans de res el respecte al pluralisme i la diversitat (una altra cosa és que de fet es respecti)”. Explica que “l’Esperit ens diu en el llibre de l’Apocalipsi  (21,16.18-19.23) que l’Església del Ressuscitat és com una ciutat” i que “aquesta visió de l’Església ressuscitada subratlla la seva proporció i harmonia”, que “dins seu hi ha materials diferents, distints colors i lluentors” i “sobre seu brilla una sola resplendor, la de Déu, que irradia des d’un sol llum, Jesucrist”. Diu que el gran repte és “com ser diversos i alhora formar part d’una Església unida i harmònica” i que un dels secrets de l’autèntica harmonia és que “l’altre ha de ser “distint, però no distant””. Finalment, diu que “entre membres de la mateixa Església ningú no és distant, estrany o “foraster”, com diu la carta als Efesis (cf. 2,19): el que ens uneix i harmonitza és compartir el mateix Esperit de Crist, l’únic amor del qual assumeix infinits rostres”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, parla del Centre d’Orientació Familiar (COF) Mare de Déu de la Salut de la diòcesi de Terrassa, que es va crear el mes de desembre de 2012 “per a complir una de les accions previstes en el Pla Pastoral Diocesà 2010-2013 en l’àmbit de la pastoral familiar”. Diu que el COF és “un instrument que promou i coordina les accions i ensenyaments que l’Església ofereix al servei de la vida, del matrimoni i de la família”, que “està integrat per un grup de 25 voluntaris especialistes en diverses matèries, liderats pel delegat episcopal i els coordinadors de la delegació” i que “està distribuït en tres àrees: l’atenció integral i assistencial a les famílies, el servei i l’acolliment a la vida i per últim la prevenció i formació”.  Informa que per a dur a terme la seva labor el COF “compta amb el Servei d’Atenció a persones amb necessitats i també diversos grups que es proposen oferir una resposta a problemes específics”, està convençut que “el servei del COF és molt eficaç i necessari” i comunica que “en aquest moment té oberts centres d’acolliment i d’atenció personalitzada a Terrassa, Sabadell i Granollers, i des de l’any passat ofereix un servei permanent a través del telèfon i del correu electrònic”. Afirma que el COF “també té altres realitats com el Projecte Raquel, els Cursos per a Matrimonis ALPHA, el Grup d’Orientació per a  l’Educació Afectiva i sexual; cursos de formació de Mètodes Naturals de reconeixement de la Fertilitat i Tallers d’Oració en Família”. Finalment, felicita els membres del COF i els encoratja en el seu treball i els agraeix la seva dedicació.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que el capítol IV de l’exhortació Crist viu, sobre el gran anunci per a tots els joves, “és possiblement el més important de tot el document”, que “l’Església existeix per a anunciar l’Evangeli, que és una bona notícia de salvació” i que “per això, el primer que els joves han de percebre d’ella és que és portadora d’un missatge esperançador per a les seues vides”. Afirma que “si volem que el missatge de l’Evangeli sigui acollit pels joves, el Papa ens recorda les tres veritats fonamentals que aquests deuen captar quan s’acosten a l’Església”. La primera és que “Déu és amor”, “un jove ha de viure de la certesa que, més enllà del que li succeïsca en la vida, Déu l’estima infinitament i en qualsevol circumstància; que és algú important i valuós per a Déu; que no vol portar el compte dels seus errors i l’ajudarà a aprendre de les seues caigudes”. La segona veritat que un jove ha d’escoltar és que Crist el salva, que “per amor es va lliurar en la creu per a salvar-te” i que “Crist sempre acull “amb una tendresa que mai ens desil·lusiona i que sempre pot retornar-nos l’alegria””. Afirma que “hi ha una tercera veritat que és inseparable de l’anterior: Ell viu!” i “el que ens omple amb la seua gràcia, el que ens allibera, el que ens transforma, el que ens sana i ens consola és algú que viu”. Afegeix que “per això pot omplir la nostra vida de llum; té sentit cultivar la seua amistat i créixer en ella com quelcom que ompli d’esperança”. Finalment, demana “que tots els cristians puguem ser per als joves testimonis de la bellesa i de l’alegria de la fe”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “alguns comentaristes insisteixen en què els catòlics comuniquem poc i malament” i que “no sabem com fer arribar les nostres propostes i iniciatives al conjunt de la societat”. Refereix aquesta impressió “a la iniciativa eclesial d’organitzar un Congrés de i per a Laics el proper mes de febrer”. Recorda que “l’Església per mitjà de la Conferència Episcopal Espanyola va traçar un Pla Pastoral per al quadrienni 2016-2020 i el va titular Església en missió al servei del nostre poble” i que en aquest Pla els bisbes diuen que “les circumstàncies històriques que estem vivint han fet més difícil i més necessària la claredat i fermesa de la fe personal, la vivència comunitària i sacramental de les nostres conviccions religioses” i “conviden a assumir el protagonisme que correspon en aquest procés de renovació a tots els batejats”. Comunica que “al finalitzar el període d’aquest Pla Pastoral està prevista la celebració d’un Congrés d’Evangelització, per al qual es convocarà a tot el Poble de Déu”, un Congrés “organitzat per la Comissió d’Apostolat Seglar que manté comunicació fluida amb els delegats diocesans d’aquest sector pastoral”. Desitja donar-nos informació i ens demana la nostra col·laboració ara en el moment del treball de preparació del Congrés que se centra en les diòcesis. Informa que “el lema del Congrés és Poble de Déu “en sortida” utilitzant l’expressió del papa Francesc que vol que sortim a oferir a tothom la vida de Jesucrist”. Finalment, confia que “la vitalitat de l’Assemblea diocesana serà un bon principi de la comunitat en la contribució de la nostra sensibilitat al conjunt de les diòcesis restants”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, recorda que “durant l’any 1995 –l’any vinent en farà 25–, vàrem celebrar el Concili Provincial de la Tarraconense, conegut com a Concili de Catalunya”. Recorda també el primer concili de la història de l’Església, el Concili de Jerusalem, en temps dels apòstols, ja que la lectura del llibre dels Fets dels Apòstols d’aquest diumenge en parla i ens aclareix per què es va celebrar aquell concili: “perquè alguns cristians jueus exigien que els nous cristians no jueus s’integressin a la comunitat hebraica, es circumcidessin i complissin la llei de Moisès, abans de ser cristians” i diu que “allà es jugava el futur del cristianisme, perquè o quedava tancat en el judaisme o s’obria a tothom”. Sobre el Concili Provincial Tarraconense, celebrat 30 anys després del Concili Vaticà II “per decidir propostes que ajudessin a continuar aplicant el Vaticà II a la nostra realitat social i eclesial de Catalunya”, diu que “calia trobar respostes a la pregunta «Esperit, què dius a les Esglésies de la Tarraconense?»”. Remarca la importància que va tenir l’Etapa Diocesana de Reflexió, en la qual varen participar 2.466 grups (26.149 participants), dels quatre temes proposats, que s’havien recollit d’una enquesta prèvia amb 61.000 respostes. Afirma que “en l’etapa de reflexió diocesana i sobretot durant el Concili (de gener a juny de 1995) es va treballar amb esperit generós i amb consciència «sinodal», que vol dir de «camí en comú»”. Finalment, recorda que la finalitat del Concili va ser “fer arribar el missatge de Crist a tot el país, integrat per persones i grups molt diversos que tenen actituds i nivells ben diferents de fe i cultura” i exclama que “el Concili és vigent!”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, diu que “tots sabem que la declaració de la renda és una de les vies a través de la qual podem col·laborar en el sosteniment de la nostra Església” i que “està a les nostres mans destinar un 0,7% dels nostres impostos a favor de l’Església catòlica, marcant la casella corresponent en la “declaració””. Enguany, vol alertar-nos de “com n´és de fàcil que tot i volent-ho fer no ho acabem fent” ja que “dues situacions ho faciliten: no fer la declaració de la renda perquè no hi estem obligats o validar la “declaració” que ens fa informàticament Hisenda o que ens presenta el gestor sense verificar i marcar, si cal, la casella d’ajuda a l’Església catòlica”. Diu que “si no fem la “declaració” no podem ajudar a l’Església perquè no podem marcar la casella que ho fa possible” i recorda que “aquesta ajuda via els impostos només la podem decidir si fem la “declaració””. Així mateix, diu que “si per comoditat donem el vistiplau al que ens envia Hisenda o al que ens presenta el gestor sense verificar que estigui marcada la casella d’Ajuda a l’Església podem acabar no ajudant tot i voler-ho”. Demana que “no ens oblidem de fer la declaració de la renda i d’assignar el 0’7% dels nostres impostos a favor de l’Església”. Finalment, ens convida a “marcar la casella a favor de finalitats socials, que, com sabeu, és la via de finançament de moltes institucions de Caritat i d’acció social de l’Església”.

Poden trobar les glosses senceres a la pàgina web de cada diòcesi:

Així mateix, poden trobar el Pla pastoral diocesà: Sortim! Orientacions i propostes per a una conversió pastoral a l’arxidiòcesi de Barcelona i l’article d’Ary Waldir sobre “10 claus del papa Francesc per a la participació dels cristians en la política”, així com més informació sobre la Pasqua del malalt, la campanya de la renda “Junts, X un món millor” i el Centre d’Orientació Familiar, a les següents pàgines web:

 

Barcelona, 24 de maig de 2019

 

Font: Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +