catala espanol
Facbook Facebook Facebook

Enric Benavent Vidal

Enric Benavent Vidal

21 d’abril de 2019

Després de la mort del Senyor, els deixebles vivien una situació de desconcert. Segurament no entenien com Déu havia abandonat Jesús. Ell havia passat pel món fent el bé, havia estat fidel a la voluntat del Pare. ¿Com era possible que Déu l’hagués deixat morir en mans d’unes autoritats que havien actuat amb mentides i per enveja? El final de Jesús no suposava per als deixebles únicament desil·lusió o desengany en Aquell en qui havien posat les seues esperances i per qui ho havien deixat tot. Era quelcom més profund: allò que es qüestionaven era la mateixa fe en Déu. ¿Quin Déu és aquest que en el moment de la prova, en lloc de protegir al just l’abandona en mans dels malfactors? Els deixebles no sols necessitaven recuperar una il·lusió humana, tenien que ser conduïts a la fe en el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist.

En el fons, la prova de la fe que van haver de viure els deixebles és la de tots els temps: el sofriment dels justos, l’èxit de l’impiu, la prepotència del mal, la mort dels innocents, la força de la injustícia… Tantes coses que va haver de patir el Senyor i que avui continuen estant presents en el nostre món. Els deixebles estarien convençuts que la Creu era l’última paraula sobre Jesús. Avui també molts poden pensar que el mal té l’última paraula, que estem vivint en un món sense remei. Si fos així, no tindríem esperança.

En Pasqua se’ns anuncia que Déu va ressuscitar Jesús al tercer dia i, a l’actuar així, demostra que no l’havia deixat en poder de la mort i que li havia donat la raó front als qui l’havien condemnat. Després de la resurrecció els deixebles no tenien motius únicament per creure en Jesús: és la seua fe en Déu la que s’havia vist reforçada. Per això el seu testimoniatge no diu únicament que Crist ha ressuscitat, sinó que Déu l’ha ressuscitat. La resurrecció de Crist és la confirmació de la nostra fe en Déu.

Aquest anunci és el que pot il·luminar el nostre món, perquè ens diu que la paraula definitiva no la té la mort, sinó la vida; que la prepotència del mal ha estat vençuda per l’amor; que encara que la injustícia sembla que tantes vegades pot vèncer, les causes justes sempre acaben vencent; que viure estimant i fent el bé no és una opció il·lusòria, sinó la d’aquells que saben on està l’autèntica vida; que treballar per la pau i la justícia és el que ens fa seguir el camí de Jesús, que és camí de vida.

La llum de Pasqua és la veritat sobre Déu i també sobre el món. La gran prova de la fe ha quedat clarificada; l’èxit dels injustos és aparent; la victòria del mal no és definitiva; la mirada vertadera de la història és la que ens dóna el missatge de la resurrecció de Crist. Això no vol dir que la lluita s’hagi acabat. Jesús va dir als seus deixebles abans de la mort: “en el món tindreu lluites, però no tingueu por, jo he vençut el món” (Jn 16, 33). La celebració de la Pasqua no ens evita les lluites. Ben al contrari, per als apòstols va ser el començament del testimoni que els portaria a donar la vida pel Senyor. Però la Pasqua ens allibera de la por per seguir lluitant. I en eixa llibertat podem seguir treballant pel Regne de Déu. Pasqua és un missatge d’alegria i d’esperança, perquè ens dóna la seguretat en la victòria definitiva de la voluntat del Pare i del seu designi de salvació.

Que aquest missatge il·lumini la nostra vida en tot moment.

Feliç Pasqua de resurrecció.

 

ir atras - anar enrera - go back
La veu de l'església
subir arriba
Este sitio utiliza cookies, puedes ver la política de cookies, aquí -
Política de cookies +