«EL SIGNIFICAT DE LA PUBLICACIÓ DE LES NOVES ‘NORMES SOBRE ELS DELICTES MÉS GREUS»
El 2001, el sant pare Joan Pau II va promulgar un decret d’importància capital, el Motu Proprio Sacramentorum sanctitatis tutela, que atribuïa a la Congregació per a la Doctrina de la Fe la competència per a tractar i jutjar en l’àmbit de l’ordenament canònic una sèrie de delictes particularment greus, la competència dels quals en precedència corresponia també a altres dicasteris o no era del tot clara.
El Motu Proprio (la ‘llei’, en sentit estricte), anava acompanyat per una sèrie de normes aplicatives i de procediment denominades Normæ de gravioribus delictis. L’experiència acumulada en el transcurs dels nou anys successius va suggerir la integració i actualització d’aquestes normes a fi d’agilitar o simplificar els procediments, fent-los més eficaços, o per a tenir en compte problemàtiques noves. Aquest fet es va deure principalment a l’atribució per part del Papa de noves «facultats» a la Congregació per a la Doctrina de la Fe que, això no obstant, no s’havien incorporat orgànicament a les Normes inicials. Aquesta incorporació és la que té lloc ara en l’àmbit d’una revisió sistemàtica d’aquestes Normes.
Els delictes gravíssims a què es referia aquesta normativa afecten realitats claus per a la vida de l’Església, és a dir els sagraments de l’eucaristia i de la penitència, però també els abusos sexuals comesos per un clergue amb un menor de 18 anys.
La vasta ressonància pública en els últims anys d’aquest tipus de delictes ha estat causa de gran atenció i d’intens debat sobre les normes i procediments aplicats per l’Església per al judici i el càstig d’aquests abusos.
Per tant, és just que hi hagi claredat plena sobre la normativa actualment en vigor en aquest àmbit i que aquesta normativa es presenti de manera orgànica per a facilitar així l’orientació de tots els qui s’ocupin d’aquestes matèries.
Una de les primeres aportacions per a l’aclariment —molt útil sobretot per als qui treballen en el sector de la informació— va ser la publicació, fa pocs mesos, en el web de la Santa Seu, d’una breu «Guia per a la comprensió dels procediments bàsics de la Congregació per a la Doctrina de la Fe pel que fa a les acusacions d’abusos sexuals». Això no obstant, la publicació de les noves Normes és diferent, ja que presenta un text jurídic oficial actualitzat, vàlid per a tota l’Església.
Per a facilitar la lectura per part del públic no especialitzat que s’interessa principalment per la problemàtica relativa als abusos sexuals, destaquem alguns aspectes.
Entre les novetats introduïdes respecte a les normes precedents, cal subratllar sobretot les que tenen com a fi que els procediments siguin més ràpids, així com la possibilitat de no seguir «el camí processal judicial», sinó de procedir «per decret extrajudicial», o la de presentar al Sant Pare, en circumstàncies particulars, els casos més greus amb vista a la dimissió de l’estat clerical.
Una altra norma encaminada a simplificar problemes precedents i a tenir en compte en l’evolució de la situació a l’Església, és que siguin membres del tribunal, o advocats o procuradors, no sols els sacerdots, sinó també els laics. Anàlogament, per a desenvolupar aquestes funcions ja no és estrictament necessari el doctorat en Dret Canònic. La competència requerida es pot demostrar d’una altra forma, per exemple amb un títol de llicenciatura.
També cal ressaltar que la prescripció passa de deu a vint anys, quedant sempre la possibilitat de deroga superat aquest període.
És significativa l’equiparació als menors de les persones amb ús de raó limitat, i la introducció d’una nova qüestió: la pedopornografia, que es defineix així: «l’adquisició, possessió o divulgació» per part d’un membre del clergat «en qualsevol forma i amb qualsevol instrument, d’imatges pornogràfiques que tinguin com a objecte menors de 14 anys».
Es torna a proposar la normativa sobre la confidencialitat dels processos per a tutelar la dignitat de totes les persones implicades.
Un punt a què no es fa referència, encara que sovint és objecte de discussió en aquests temps, té a veure amb la col·laboració amb les autoritats civils. Cal tenir en compte que les normes que es publiquen ara formen part del reglament penal canònic, completament i plenament diferent del dels Estats.
En aquest context es pot recordar, això no obstant, la «Guia per a la comprensió dels procediments…» publicada en el web de la Santa Seu. En aquesta Guia, la indicació: «Han de seguir-se sempre les disposicions de la llei civil en matèria d’informació de delictes a les autoritats competents», s’ha inclòs en la secció dedicada als «Procediments preliminars». Això significa que en la praxi proposada per la Congregació per a la Doctrina de la Fe cal adequar-se des del primer moment a les disposicions de llei vigents als diferents països i no al llarg del procediment canònic o successivament.
La publicació d’aquestes normes suposa una gran contribució a la claredat i a la certesa del dret en un camp en què l’Església a hores d’ara està molt decidida a actuar amb rigor i amb transparència, per a respondre plenament a les expectatives justes de tutela de la coherència moral i de la santedat evangèlica que els fidels i l’opinió pública nodreixen envers ella, i que el Sant Pare ha reafirmat constantment.
Naturalment, també són necessàries moltes altres mesures i iniciatives, per part de diferents instàncies eclesiàstiques. La Congregació per a la Doctrina de la Fe, per part seva, està estudiant com ajudar els episcopats d’arreu del món a formular i posar en pràctica amb coherència i eficàcia les indicacions i directrius necessàries per a afrontar el problema dels abusos sexuals de menors per part de membres del clergat o en l’àmbit d’activitats o institucions relacionades amb l’Església, tenint en compte la situació i els problemes de la societat en què treballen.
Els fruits dels ensenyaments i de les reflexions madurats al llarg del dolorós cas de la «crisi» deguda als abusos sexuals per part de membres del clergat seran un pas crucial en el camí de l’Església, que haurà de traduir-los en praxi permanent i ser-ne sempre conscient.
Per a completar aquest breu repàs de les principals novetats contingudes en les «Normes», també cal citar les relatives a delictes d’una altra naturalesa. De fet, també en aquests casos, no es tracta tant de determinacions noves en la substància, sinó d’incloure normes ja en vigor, a fi d’obtenir una normativa completa més ordenada i orgànica sobre els «delictes més greus» reservats a la Congregació per a la Doctrina de la Fe.
Més concretament, s’han inclòs: els delictes contra la fe (heretgia, apostasia i cisma), per als quals són normalment competents els Ordinaris, però la Congregació és competent en cas d’apel·lació; la divulgació i gravació —realitzades maliciosament— de les confessions sacramentals, sobre les quals ja s’havia emès un decret de condemna el 1988, i l’ordenació de les dones, sobre la qual també existia un decret de 2007.
|
