CONGREGACIÓ PER A LA DOCTRINA DE LA FE BREU RELACIÓ SOBRE ELS CANVIS INTRODUÏTS EN LES ‘NORMÆ DE GRAVIORIBUS DELICTIS’
RESERVATS A LA CONGREGACIÓ PER A LA DOCTRINA DE LA FE
En el nou text de les Normæ de gravioribus delicti, modificat per decisió del romà pontífex Benet XVI de 21 de maig de 2010, es troben diferents canvis tant en la part que concerneix a les normes substancials com en la que es refereix a les normes processals.
Les modificacions introduïdes en el text normatiu són les següents:
A) Seguint la concessió del sant pare Joan Pau II en favor de la Congregació per a la Doctrina de la Fe d’algunes facultats, confirmades després pel seu successor Benet XVI el 6 de maig de 2005, han estat introduïts:
1. El dret, previ mandat del Romà Pontífex, de jutjar els Pares Cardenals, els Patriarques, els Legats de la Seu Apostòlica, els Bisbes i altres persones físiques a què es refereixen els c. 1405 § 3 del CIC i 1061 del CCEO (art. 1 § 2).
2. L’ampliació del termini de la prescripció de l’acció criminal, que ha passat a ser de 20 anys, salvant sempre el dret de la Congregació per a la Doctrina de la Fe de poder derogar-lo (art. 7).
3. La facultat de concedir al personal del tribunal i als advocats i procuradors la dispensa del requisit del sacerdoci i del requisit del doctorat en dret canònic (art. 15).
4. La facultat de curar els actes en cas de violació de lleis processals per part dels tribunals inferiors, excepte el dret de defensa (art. 18).
5. La facultat de dispensar de la via processal judicial, és a dir, de poder procedir per decret extra iudicium: en aquest cas, la Congregació per a la Doctrina de la Fe, avaluats els fets, decideix cas per cas, ex officio o a instàncies de l’Ordinari o del Jerarca, quan autoritzar el recurs a la via extrajudicial (en tot cas, per a imposar una pena expiatòria perpètua cal el mandat de la Congregació per a la Doctrina de la Fe) (art. 21 § 2 n. 1).
6. La facultat de presentar directament al Sant Pare per a la dimissio e statu clericali o per a la depositio, una cum dispensatione a lege cælibatus. En aquests casos, salvat sempre el dret de la defensa de l’acusat, ha de resultar manifesta la comissió del delicte que s’examina (art. 21 § 2 n. 2).
7. La facultat de recórrer a la instància superior de judici, això és, a la Sessió Ordinària de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, en cas de recursos contra decisions administratives emanades o aprovades per les instàncies inferiors de la mateixa Congregació, concernents a delictes reservats (art. 27).
B) S’han introduït en el text altres modificacions, que són:
8. S’han introduït els delicta contra fidem, és a dir, apostasia, heretgia i cisma, en relació amb els quals, d’acord amb el dret, ja estava prevista la competència pròpia de l’Ordinari per a poder procedir judicialment en primera instància o extrajudicialment, inclòs el dret d’apel·lar o de recórrer davant la Congregació per a la Doctrina de la Fe (art. 1 § 1 i art. 2).
9. Els delictes contra l’eucaristia de «qui atempta realitzar l’acció litúrgica del sacrifici eucarístic» (c. 1378 § 2 n. 1 CIC) i la simulació de l’eucaristia (c. 1379 CIC i el c. 1443 CCEO) (art. 3 § 1 n. 2 i 3) no seran considerats unitàriament sota el mateix número, sinó separadament.
10. En relació amb els delictes contra l’eucaristia, s’han eliminat dos incisos del text precedentment en vigor: «alterius materiæ sine altera», i «aut etiam utriusque extra eucharisticam celebrationem», substituïts respectivament, per: «unius materiæ vel utriusque» i per: «aut extra eam» (art. 3 § 2).
11. En els delictes contra el sagrament de la penitència, s’han introduït els delictes a què es refereix el c 1378 § 2 n. 2 del CIC («qui, fora del cas de què es tracta en el § 1, no podent administrar vàlidament l’absolució sacramental, prova de donar-la, o sent una confessió sacramental») i els c. 1379 CIC i 1443 CCEO («qui simula l’administració d’un sagrament») (art. 4 § 1 n. 2-3).
12. S’han introduït els delictes de la violació indirecta del sigil sacramental (art. 4 § 1 n. 5) i de la captació o divulgació maliciosa de les confessió sacramental (segons el decret de la Congregació per a la Doctrina de la Fe del 23 de febrer de 1988) (art. 4 § 2).
13. S’ha introduït com un tipus de delicte penal l’atemptada ordenació sagrada d’una dona, segons va quedar establert en el decret de la Congregació per a la Doctrina de la Fe del 19 de desembre de 2007 (art. 5).
14. En els delictes contra la moral, s’ha equiparat al menor la persona adulta que habitualment té un ús imperfecte de la raó, amb expressa limitació al número de què es tracta (art. 6 § 1 n. 1).
15. S’han afegit com a delictes l’adquisició, la possessió i la divulgació per part d’un clergue, amb finalitat libidinosa, en qualsevol forma i amb qualsevol instrument, d’imatges pornogràfiques de menors d’edat inferior als 14 anys (art. 6 § 1 n. 2).
16. S’ha aclarit que les tasques processals preliminars poden, i no necessàriament han de, ser efectuades o realitzades per la Congregació per a la Doctrina de la Fe (art. 17).
17. S’ha introduït la possibilitat d’adoptar les mesures cautelars, a les quals es refereixen els c. 1722 del CIC i el 1473 del CCEO, també durant la fase de la investigació prèvia (art. 19).
Del Palau del Sant Ofici, 21 de maig de 2010
Gulielmus Cardinalis Levada
Præfectus
† Luis F. Ladaria, S.I.
Arquebisbe tit. de Thibica
Secretari
|
