Data: 14 de març de 2024
Dijous 14 de març s’ha presentat en roda de premsa Picasso. Territori i arts i tradicions populars catalanes, la nova mostra organitzada i produïda pel Museu Diocesà i Comarcal de Solsona que es podrà visitar fins al 15 de juliol. Encapçalada per Carles Freixes, director del museu solsoní, la presentació ha comptat amb la participació del director del Museu Picasso de Barcelona, Emmanuel Guigon, així com de bona part dels representants del Patronat. D’aquesta manera, Sònia Blasco, cap de servei de museus del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Francesc Conesa, bisbe de Solsona, i Judit Gisbert, alcaldessa de Solsona, també han pres part en els parlaments, a més de Claustre Rafart i Planas, comissària de l’exposició i conservadora del Museu Picasso fins al 2022.
La sala del gòtic de l’equipament i, més concretament, l’obra del Sant Sopar, atribuïda actualment a Pere Teixidor, han estat el teló de fons de la inauguració d’una exposició que busca posar en valor la mirada transversal de Picasso a l’art i a les tradicions populars del territori català. Freixes ha qualificat el projecte d’«una aposta ferma i inèdita en un context de transformació del Museu», atès que, més enllà del caràcter innovador en el motiu conceptual —s’aborda per primera vegada i de forma específica la vinculació de Pablo Picasso amb l’art i les tradicions populars catalanes—, es tracta també de la primera ocasió en què el Museu de Solsona s’uneix al Museu Picasso de Barcelona. Ambdues institucions museístiques cooperen per articular en la Catalunya interior una lectura particular dels costums populars catalans. El Museu Picasso enceta aquesta temporada una programació que justament «posa de manifest l’estreta relació entre Pablo Picasso i Catalunya i es fa evident amb aquesta exposició, on algunes obres de la Col·lecció del Museu Picasso surten fora de les seves parets», explica el seu director, Emmanuel Guigon. «Picasso. Territori i arts i tradicions populars catalanes ens ajuda a ser presents al territori català i és un pas que propicia el futur desenvolupament de la xarxa de museus i centres picassians a Catalunya» ha puntualitzat Guigon.
S’hi afegeixen prestadors com el Museu de Montserrat, la Fundació Palau, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, el Museu Comarcal de Berga, l’Arxiu Comarcal del Solsonès i el Santuari del Miracle.
Per la seva banda, la solsonina Rafart i Planas ha matisat que l’exposició convida a descobrir com Picasso assimila i atresora el corpus tradicional popular del territori català. Així mateix, assenyala que «la relació de Picasso amb les arts i les tradicions populars catalanes es gesta en la seva adolescència i joventut mentre viu a Barcelona, fa les seves primeres estades i visites al territori català i les manté al llarg de tota la vida»
La proposta expositiva incorpora pintures, dibuixos, obra gràfica, fotografies i documents bibliogràfics del malagueny, els quals dialoguen amb el fons d’art i la col·lecció etnogràfica del Solsonès, que és propietat de l’Ajuntament de Solsona i es troba dipositada al Museu de Solsona. Són un total de setanta-sis obres. Quaranta-nou procedeixen del Museu Picasso de Barcelona; onze corresponen al fons d’art del Museu i dotze són objectes de la col·lecció etnogràfica. L’alcaldessa de Solsona, Judit Gisbert, en tant que titular del fons etnogràfic, n’ha destacat el concerniment públic i el sentiment col·lectiu de pertinença. Es tracta d’una col·lecció amb prop de 2.500 donacions particulars que mostren la vida municipal i comarcal dels últims cent anys i, per tant, conviden a un exercici d’interpretació i de memòria històrica.
La mostra s’estructura en quatre àmbits, els quals grosso modo tracten el vincle del jove Picasso amb el camp, la ciutat i l’espai domèstic. En aquesta tríada expositiva podem veure com l’artista assumeix l’art i les tradicions populars del territori català i les emmagatzema en la seva prodigiosa memòria fent-les aflorar al llarg de la seva vida en episodis convinguts. Un quart àmbit fa al·lusió al municipi de Gósol, on Picasso va fer estada la primavera i l’estiu de 1906.
L’exposició s’acompanya d’una monografia que permet perllongar la mostra, si bé encara no s’ha pogut presentar. «Es troba en fase final d’elaboració i es presentarà en el marc de la programació del voltant del muntatge», ha expressat Freixes. La publicació inclou textos en català i castellà d’un conjunt d’especialistes que examinen des de perspectives anàlogues la vinculació de Picasso amb l’art i els costums catalans. En aquest cas, parlem d’autors com la mateixa comissària, Raül Garrigasait i Colomés, Salvador Haro i González i Eduard Vallès i Pallarès.
Amb tot, Picasso. Territori i arts i tradicions populars catalanes és una iniciativa emmarcada en el pressupost ordinari del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona aprovat pel Patronat i, per tant, finançada pels seus membres: el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Bisbat de Solsona, l’Ajuntament de Solsona i el Consell Comarcal del Solsonès.
Informa: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona / Fotos: Marc Ramonet