2 de febrer de 2020

Per complir amb la llei jueva, tot primogènit havia de ser consagrat a Déu, presentat al temple de Jerusalem i tot seguit ser rescatat amb l’ofrena corresponent. En aquella cerimònia, dos ancians, Simeó i Anna, beneeixen Déu i profetitzen que l’infant és el Salvador, llum de les nacions.

Precisament recordant el fet de la presentació de Jesús celebrem la jornada de la vida consagrada, i jo hi afegeixo la dels pares practicants. Recordant aquells dos ancians, Simeó i Anna, que acolliren Jesús, alhora també recordem en aquesta diada assenyalada els avis i les viudes, ja que Anna era viuda. Permeteu-me, doncs, algunes indicacions perquè aquesta festa ens estimuli a tots a viure la nostra relació amb Déu.

Jesús s’encarnà amb totes les conseqüències de la religió del seu poble, incloses les de passar per les prescripcions legals. Però cal preguntar-nos quin sentit va tenir per a la seva vida la seva «consagració a Déu des de la infantesa», per adonar-nos què pot significar per a la nostra vida.

Ser consagrat a Déu, o presentat, no és només un acte de pietat, sinó que és una elecció per a la vida i per a la manera de viure-la. Ser consagrat a Déu és acceptar ser seu, no com un objecte de la seva propietat, sinó com a fill que se li confia del tot.

– Aquesta donació confiada significa que no s’accepta cap altre déu en qui confiar, a qui estimar, servir i adorar. És l’opció de no fer-se altres déus com poden ser els béns materials, el poder, la fama o la pròpia ideologia.

– Ser presentat al Senyor es converteix en un regal de Déu per als homes, ja que Déu no cerca «col·leccionar persones» al seu servei, sinó enviar aquells que es posen a les seves mans perquè siguin servidors de les persones.

– Alguns s’ofereixen al déu diner cercant sempre el màxim rendiment econòmic sense cap escrúpol ni consideració ètica o moral; especulen sempre que poden i defrauden l’aportació que els pertoca per al bé comú dels ciutadans.

– D’altres s’ofereixen al déu consum en els temples dels grans supermercats, en els pubs de moda, o en els ambients on poden trobar alcohol i droga.

– Certament, cal treballar per guanyar-se el pa i realitzar-se, però també es pot convertir el treball en un nou déu al qual cal agradar, sense més temps per a res ni per a ningú, tant si es tracta de la família o d’altres responsabilitats.

– Cercar el poder per sobre de tota altra consideració significa convertir-lo en un déu al qual cal servir sacrificant sovint els propis criteris i manipulant la veritat.

– Tenim moltes possibilitats de convertir els nostres desigs en petits o grans déus a qui sacrificar-ho tot.

Pensem sobre el déu o déus als quals ens estem oferint cada dia en el treball, a casa, en el temps lliure, i en tants altres moments.

Reflexionem si aquests oferiments als déus que ens fabriquem ens alliberen o ens converteixen en esclaus.

I decidim si no val més la pena oferir-nos al Déu de Jesús, que no esclavitza ni deshumanitza, sinó que allibera, salva i dona vida.

Entre tantes persones que s’han ofert a Déu, avui cal valorar les que li han consagrat la seva vida, els ancians que li han estat sempre fidels, i els pares que se li ofereixen i també li ofereixen els seus fills.