Data: 24 de maig de 2020
Tres afirmacions, dues dels evangelis i una de la pregària del prefaci, ens ajuden a viure i celebrar la festa de l’Ascensió del Senyor.
«Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu» (Mc 16.19).
«Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món» (Mt 28, 20).
«El Senyor, el vencedor del pecat i de la mort, ha pujat avui d’una manera admirable a les altures del cel… No hi ha pujat per separar-se de la nostra petitesa, sinó perquè nosaltres, els seus membres, tinguéssim confiança de seguir a on ens ha precedit el nostre cap i pastor». (Prefaci de la festa).
En aquesta festa de l’Ascensió posem l’accent en el fet que Jesús, el crucificat i ressuscitat, està per sempre amb el Pare. És la seva glorificació.
Sovint, quan tenia la responsabilitat pastoral de parròquies, en les trobades de formació amb catequistes, en reunions de grups d’adults, explicant la festa a infants dels cursos de catequesi o als escolans, em trobava amb algunes dificultats que avui encara poden entrebancar-nos. Hi ha el risc d’imaginar l’Ascensió com un viatge de Jesús al cel, al firmament, com una «traca final» per impressionar. O podem tenir la sensació de l’absència de Jesús, de pensar que l’Ascensió significa que Jesús no és present en la nostra història, d’oblidar que Jesús és el Senyor sempre, també ara, i prescindir-ne per viure i dirigir tots sols la nostra existència. I ens pot envair el dubte o l’interrogant d’on finalitza l’etapa de la vida humana.
La festa de l’Ascensió ens convida a contemplar de nou Jesús com el qui ha viscut humanament, és glorificat, i tornarà gloriós.
Com expressar en llenguatge humà aquesta dimensió de Jesús com a Senyor Glorificat?
Els evangelistes se serveixen d’imatges: «Enlairant-se, endut al cel, el perderen de vista, s’allunyà d’ells, i seu a la dreta del Pare per damunt de tots els poders i títols». Què ens volen dir?
Que Jesús ja no és home de la terra, que no el trobarem com a home en la terra i amb una humanitat com la nostra, sinó que és el Senyor Glorificat amb Déu.
Atenció, però, que l’Ascensió no significa –ja ho aclareix la pregària del prefaci– allunyar-se de la nostra petitesa, desentendre’s de nosaltres… sinó al contrari. La glorificació de Jesús és motiu d’esperança per viure amb la confiança de fer camí cap al nostre Cap i Pastor.
Alhora, l’Ascensió no significa l’absència de Jesús en la història humana. L’Ascensió de Jesús significa una nova manera de ser present entre nosaltres. L’Ascensió és també el començament de la missió de l’Església.
Ara som els deixebles de tots els temps que hem de continuar la missió que se’ns ha confiat: ser els seus testimonis. Per a nosaltres no comença el temps del triomf, sinó del testimoniatge. Avui, els deixebles de Jesús l’hem de fer present en la història humana transformant la vida, segons el seu evangeli. El sentit de la nostra missió com a Església i dels nostres treballs pastorals és deixar la cara, les mans, la veu, el cor, el treball, els goigs i els sofriments a Jesús per fer-lo transparent, present i actuant.
Ens cal la força de l’Esperit. El proper diumenge ho recordarem i ho celebrarem: serà la Pentecosta, la pasqua de l’Esperit.
