Data: 19 de juliol de 2020
Som en ple estiu, enguany amb el desig d’aprofitar-lo a fons, després de l’experiència del confinament pel COVID-19. Alguns fareu uns dies de vacances; d’altres continueu treballant esperant els dies de festa; n’hi ha que esteu servint de moltes maneres els qui ens visiten; i també hi ha els que esteu jubilats del treball laboral però assumint altres responsabilitats… I no oblidem els qui esteu en atur per manca de treball, amb tot l’estrès que això comporta.
Ofereixo aquesta reflexió amb el desig que us ajudi a «viure» amb intensitat i profit aquests mesos.
Pensa en tu mateix
Sí, cal pensar en cadascun de nosaltres, i no per una actitud egoista, sinó per autoestima i perquè en tenim necessitat.
La feina de cada dia, les responsabilitats familiars i altres que s’hagin assumit en l’àmbit de les institucions provoquen que la vida personal agafi un ritme accelerat. Sovint no es té temps per descansar, per reflexionar sobre la pròpia vida i la dels qui ens envolten, per pregar, llegir i asserenar-se amb activitats de lleure o aficions personals. És veritat que potser hem viscut uns mesos d’inacció per l’epidèmia, però aquesta situació també fatiga. Procura «aturar el rellotge», cercar algun espai de solitud i silenci per pensar en tu, en els teus sentiments, en les teves decepcions, en les teves alegries… Adreça’t a Déu per comunicar-li el que vius, per demanar el que necessites; per queixar-te, si s’escau; per cercar què t’ofereix i què et demana, llegint alguna narració bíblica, molt especialment del Nou Testament.
Llegeix algun llibre o articles que ajudin a entendre el moment que vivim, o pel simple plaer de llegir. Escolta música… deixant de banda altres missatges de distracció que arriben a cada moment per la xarxa digital. Valora tot allò que t’ajudi a mantenir la serenor, l’equilibri i a «redescobrir-te novament com a persona».
A més, aquesta actitud és del tot necessària per pensar més en els altres, per fer atenció a aquells que fan camí al nostre costat.
Pensa en la teva família
Durant «el curs» certament que es viu en família, però sovint el ritme frenètic de treball, de responsabilitats, d’horaris d’estudi o altres activitats provoca dèficits de comunicació i d’atenció personalitzada a cada persona. Durant aquests mesos es pot intensificar la necessària comunicació, l’atenció a cada membre de la família per escoltar, entendre, compartir, acompanyar, valorar, ajudar, jugar… El fet d’estar més hores de convivència no ha de ser motiu de més tensions. Cal carregar-se de comprensió i paciència, tal com una majoria heu viscut durant el confinament.
Pot passar que els qui viuen en comú, sense voler, visquin més d’esquena que de cara. Durant aquests temps podem canviar d’actitud.
Pensa en els altres: amics, veïns, parròquia, companys de treball i de responsabilitats, de poble, barri…
És un bon temps per pensar-hi, encara que sigui des de la distància, que, de fet, ens permet objectivar les situacions. Aquest temps permet recordar la qualitat de la nostra relació amb les persones, agrair i revisar actituds i sentiments, reconèixer els encerts i errors. També ens facilita valorar si com a cristians ens sentim responsables de la nostra parròquia i, sobretot, si som bons testimonis de la proposta de vida de Jesús.
Aquesta actitud ens demana ser més conscients de les nostres responsabilitats, tant amb les persones més properes com amb les que compartim ciutadania.
Aprofitem l’estiu!
