Data: 14 de juny de 2020
En la celebració de l’Eucaristia, quan ens disposem a rebre el pa consagrat, qui presideix –bisbe, prevere o diaca– ens l’ofereix tot dient: «El cos de Crist!».
La nostra resposta és: «Amén!». Ho afirmem, ho acceptem, hi estem d’acord i l’acollim.
Semblantment, en les celebracions en absència de prevere, el qui dirigeix la celebració amb l’autorització episcopal també l’ofereix amb la mateixa expressió, i igualment es rep amb la resposta «amén». Quan es porta la comunió als malalts o ancians, reserva de la celebració eucarística, també es recorda que és el cos de Crist.
En l’exposició del Santíssim preguem en presència del cos de Crist, reserva de l’Eucaristia.
No oblidem que el mateix Jesús s’identifica amb les persones, i molt especialment amb els més necessitats de tot tipus de béns.
La celebració, la comunió, l’adoració i la caritat ens indiquen el que celebrem per la festa del Corpus.
Celebració
Quan, l’any 304, al nord d’Àfrica, uns cristians foren arrestats per reunir-se el diumenge, la resposta a la pregunta i acusació del prefecte romà fou: «Sense el dia del Senyor no podem viure». Això significa que sense la celebració de l’Eucaristia no podien viure com a cristians.
Sovint em pregunto per què germans de la fe no valoren l’Eucaristia i per això no hi participen, sobretot els diumenges. Podem trobar raons pràctiques, però fonamentalment és perquè no estimen Jesucrist, no el coneixen del tot i no han descobert que per seguir-lo, per ser cristià, cal celebrar la seva presència, mort i resurrecció, estar-hi en comunió i rebre els seus dons.
Tant de bo que el dejuni obligat durant el confinament ens hagi obert les ganes de participar en la celebració.
Comunió
«Sense mi no podeu fer res»; «si no resteu units a mi com la sarment al cep, no podeu donar fruit»; «qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit», ens repeteix el Senyor Jesús. Per viure en cristià és del tot necessari estar en comunió amb Jesucrist, en la unió més íntima; deixar que ell es faci carn de la nostra carn i sang de la nostra sang.
Alhora, la comunió amb Jesucrist és fonament de la comunió en la família de l’Església i obertura a sentir-se unit a la humanitat.
Caritat
El reconeixement de Crist present en els germans amb necessitats, siguin les que siguin, està profundament unit al reconeixement de Crist en l’Eucaristia. Des de sempre s’han vinculat Eucaristia i Caritat, comunió amb Crist i els germans. A l’Església ens cal partir el pa de tot tipus de béns i repartir-lo, sobretot per mitjà de Càritas, de les seves accions i propostes. Si ens repartim i participem del bé més gran, el cos de Crist, també ens cal compartir els altres béns de menys valor, però que són necessaris per a una vida digna.
Contemplació i adoració
Crist és present en l’Eucaristia que es reserva per combregar quan no hi pot haver celebració, per portar la comunió als malalts i per a l’adoració i pregària.
Enmig del tragí de cada dia, cal aturar-se, per no perdre la capacitat d’admirar-nos, de donar gràcies i de lloar Jesucrist per tot el que ha fet i fa per nosaltres, i fer-ho en la seva presència, per tal com Ell s’ha volgut quedar entre nosaltres.
Corpus: participem en l’Eucaristia, acollim el Senyor en la comunió, adorem-lo amb la pregària i reconeguem-lo en els nostres germans!
