Data: 30 de maig de 2021

Celebrem aquest diumenge la festa de la Santíssima Trinitat, la festa del nostre Déu Pare, Fill i Esperit Sant. La celebració ens suggereix la gran pregunta: en quin Déu jo crec? O, si ho preferiu, en quin Déu creiem els cristians?

Malgrat que no sembli obvi, la gran qüestió d’avui i de sempre és la qüestió de Déu, perquè és la pregunta pel veritable sentit de la vida, per l’origen, pel destí, per la salvació. En definitiva, és la pregunta per la humanitat, per la seva existència i pel seu futur. Però avui la qüestió és també com pot arribar el misteri de Déu a ser Bona Notícia –Evangeli– per a la nostra societat, és a dir, quelcom nou i bo per als homes i dones d’avui i de tots els temps. Què és necessari perquè Déu pugui ser experimentat com a Bona Notícia i com a Déu Trinitat, Tri-unitat?

Pensem que, a Europa, l’ambient des d’on es planteja la qüestió de Déu no és el d’una societat pagana, sinó d’una societat que està de retorn del cristianisme. La indiferència religiosa actual s’ha produït després de tenir contacte amb el cristianisme. Per a un bon grup de persones Déu ja no és cap novetat, sinó un discurs que no té cap incidència en la seva vida. Més encara, alguns no guarden un bon record de la seva experiència religiosa: el Déu que han conegut no ha estat alliberador, força i alegria per viure, font de sentit i esperança, sinó algú que fa la vida més dura i difícil del que ja és.

Als qui ho sotmeten tot a les demostracions verificables per la tècnica, fer servir aquest criteri per la pregunta per Déu els pot fer una mala jugada. Poden pensar que el que no entenen, no manipulen o no demostren empíricament no és important per a la vida.

D’altres, grans i joves, es pregunten per què creure en Déu. Creure en Déu canvia la nostra vida? I potser la resposta és: «Jo no el necessito».

Però, alhora, la pregunta per Déu és una qüestió oberta. Si estem atents a la vida, a les manifestacions religioses de moltes persones, al fenomen de l’atracció d’algunes religions orientals, de la recerca d’algun tipus d’espiritualitat en la literatura, en el cinema… descobrim que hi ha el desig d’una recerca de Déu.

La vida de tota persona continua essent un misteri ple d’interrogants, que a la curta o a la llarga porten a preguntar-se per Déu; per la recerca de felicitat, pel destí de cadascú, pel sentit de la vida, per l’amor, per la realització personal… Potser alguns encara no s’ho plantegen, però la pregunta és viva i punyent, sobretot en els moments de constatació de la fragilitat i de la limitació humanes.

Aquesta festa de la Trinitat proclama que Déu ens ha obert el seu llibre. Déu, per mitjà de Jesucrist, se’ns ha donat a conèixer com a Pare, Fill i Esperit Sant. Déu trinitat, un sol Déu en comunió.

Creiem en Déu, però no en un déu desconegut, sinó en el Déu que se’ns ha donat a conèixer perquè ens estima. Jesús ho viu, ho ensenya i ho testimonia amb la pròpia vida, mort i resurrecció.