Data: 31 de maig de 2020
Quan fem la professió de fe manifestem amb convicció que creiem en l’Esperit Sant. No hi recordem només que l’Esperit Sant davallà sobre els apòstols en aquella festa jueva de la Pentecosta, sinó que avui continua venint amb els seus dons a l’Església, a cadascun de nosaltres, i també a moltes altres persones malgrat que no en siguin conscients.
Avui ens cal també «mostrar» com l’Esperit Sant continua present i actuant en l’Església i en les persones oferint els seus dons: saviesa, intel·ligència, consell, fortalesa, ciència, pietat i temor de Déu. Ho intento «mostrant» alguns fets.
– El naixement i creixement de l’Església. Aquells onze apòstols i altres deixebles de Jesús, jueus d’un petit país, commocionats encara per la mort de Jesús en creu i amb la novetat inesperada de la resurrecció, són capaços d’ini· ciar el seu testimoniatge i de reunir una comunitat de seguidors de Jesús, gràcies a l’Esperit rebut en la festa de Pentecosta.
– L’impuls missioner de les primeres comunitats cristianes i dels primers testimonis com Pau, Bernabé i altres que trobem en els fets dels apòstols sorgeix gràcies a l’Esperit.
– L’existència i la missió de l’Església durant 21 segles, conscients que som Poble de Déu format per persones limitades i pecadores, afrontant totes les situacions i fets de la història, ha estat possible gràcies a l’Esperit.
– El testimoni dels màrtirs de tots els temps que han mort per ser fidels a la fe en Crist i perdonant els seus botxins mostra la presència de l’Esperit.
– Les respostes de l’Església als importants reptes històrics de recollir i comunicar les grans obres de la intel·ligència humana i de la saviesa sobre Déu, la creació de monestirs, d’asils, hospitals, escoles, universitats… són obra de l’Esperit.
– L’elecció del papa Francesc, el seu magisteri continuat, les seves actituds, l’esperança que ha suscitat, les seves orientacions per a la vida i missió de l’Església per una economia i una ecologia humanitzades, la defensa de tota persona que sofreix, l’admiració i valoració que provoca en creients i no creients… mostra l’acció de l’Esperit.
– Al vespre de ser ordenat capellà, quan, després de la litúrgia, de la festa, de les felicitacions, et quedes sol davant Déu, penses i pregues: «Però jo, Senyor, si no soc cap sant, si soc incoherent, si soc pecador, si no estic preparat… si hi ha joves molt millors que jo, per què a mi?». Aleshores recordes que durant la celebració també vàrem invocar l’Esperit Sant. Ser capellà és obra de l’Esperit Sant. No es tracta de mèrits personals, ni pots comptar amb la teva bona voluntat. Vaig viure molt ampli· ficada aquesta mateixa experiència quan em varen ordenar bisbe.
– La tasca dels sanitaris, dels treballadors dels serveis essencials, dels capellans, dels voluntaris, i la paciència i fortalesa de les famílies en aquest temps de pandèmia també són obra de l’Esperit.
– Hem conegut persones que s’han abocat al servei dels altres germans, especialment dels més pobres, sense fer cap soroll, sense cap gratificació humana. Són persones que han cuidat malalts fins a l’esgotament de les pròpies forces. Hi ha matrimonis que han superat tota mena de proves amb fermesa i fidels al seu amor… amb la força de l’Esperit.
Avui, festa de Pentecosta, ens cal professar la fe en l’Esperit, captar la seva presència i demanar: «veniu, Esperit Sant!».
