Data: 6 de juny de 2021
Quan ens disposem a combregar, el ministre ens ofereix el pa consagrat mentre ens diu «el Cos de Crist», i nosaltres responem «Amén». La festa del Corpus que celebrem és el solemne «Amén» de tota l’Església, de la comunitat celebrant i de tots els qui rebem la comunió.
«Amén» és una expressió d’origen hebreu que significa confirmació i afirmació: «és veritat», «així sia», «hi estic d’acord». Per tant, és l’afirmació solemne que el pa que se’ns ofereix és realment i veritablement «el Cos de Crist».
El seu origen és la Pasqua del Senyor, que en el Nou Testament té una triple arrel: els àpats de Jesús amb els pecadors, el darrer sopar del Senyor i els àpats del Ressuscitat amb els seus deixebles.
Cada any per Corpus celebrem festivament el gran do de Crist, present entre nosaltres en l’Eucaristia. Pa de vida per menjar, pa de vida reservat en el sagrari per portar-lo als malalts, als ancians, per combregar en les celebracions de la Paraula i per venerar-lo lloant-lo i donant gràcies. L’any passat, amb el confinament, vam trobar-nos amb la impossibilitat d’assistir presencialment a la celebració de l’Eucaristia. Molts hi participaven per mitjà de la televisió i de les retransmissions per Internet. La comunió, necessàriament, havia de ser «comunió espiritual». L’experiència ens va fer adonar de la necessitat de la participació presencial i, sobretot, de la comunió amb el Cos de Crist.
Després de l’experiència del dejuni de l’Eucaristia, algunes parròquies constaten que, els diumenges, alguns fidels han deixat de participar a la celebració. I no es tracta de malalts, ancians o impedits, sinó de persones que potser encara viuen amb el temor al contagi. Tanmateix, en d’altres parròquies es constata que hi participen nous fidels.
En relació amb la visita al Santíssim cal dir que sovint es troben les esglésies tancades pel temor a bretolades, però potser també cal reconèixer que se n’ha perdut el costum de fer-la, com a moment d’adoració i de lloança. També és cert que hi ha parròquies obertes i que algun dia a la setmana fan l’exposició al Santíssim.
Tanmateix, cal valorar que s’ha facilitat la comunió als malalts i ancians, i que els fidels que els diumenges no poden rebre l’eucaristia poden combregar en la celebració de la Paraula presidida pels diaques o dirigida per laics amb missió eclesial, o combregar a casa.
La festa de Corpus ens fa ser més conscients del gran tresor que el Senyor ens ha confiat, de la meravella que s’esdevé davant dels nostres ulls, de la necessitat de viure en comunió amb Ell.
Corpus ha d’estimular el nostre desig d’estar en comunió amb Jesucrist, conscients que si no ens mantenim units a ell no podem «donar fruit», segons les seves mateixes paraules.
I quin fruit ens cal viure i oferir? Doncs sentir-nos estimats i estimar; realitzar la comunió entre nosaltres –els seus deixebles– com a signe de la unitat a què aspira la humanitat; viure en pau i esperança malgrat les nostres limitacions; i transformar el nostre món –si voleu, el nostre petit món de cada dia– perquè sigui més habitable en haver-hi sembrat les llavors de l’evangeli.
És tan gran el tresor que se’ns ha confiat, que l’actitud que més s’hi correspon és l’adoració i la lloança, manifestada en la celebració de l’Eucaristia i també per mitjà dels actes comunitaris i personals de pregària i d’adoració al Santíssim.
