Data: 15 de novembre de 2020
Aquest diumenge és la IV Jornada mundial dels pobres, instituïda pel papa Francesc.
El lema d’enguany és el títol que encapçala aquestes lletres: «Allarga la teva mà al pobre». És una cita d’un dels llibres de l’Antic Testament, concretament del Siràcida (Jesús fill de Sira), i que explícitament diu: «Allarga la mà al pobre, perquè Déu et beneeixi plenament». L’autor, un savi de 200 anys abans de Jesucrist, cercava la saviesa que fa millors els humans i els capacita per viure en profunditat els fets de la vida.
Acollir la companyia de Crist en la nostra vida quotidiana
En aquest escrit podem descobrir un compendi de suggeriments sobre com actuar a la llum de la relació íntima amb Déu creador, just i provident amb tots els seus fills. A més d’aquesta referència a Déu, també exigeix contemplar la persona concreta, ja que estan estretament relacionats. La pregària a Déu i la solidaritat amb els pobres i els qui sofreixen no es poden separar. Per celebrar un culte agradable a Déu, és necessari reconèixer que tota persona, fins i tot la més indigent i menystinguda, és un ésser a imatge de Déu.
La pobresa té moltes cares i es viu en moltes situacions. I en cadascuna podem trobar-hi Jesús, el Senyor, que ens va revelar estar present en els seus germans més febles (Mt 25,40).
La trobada amb el pobre provoca interrogants
El contacte amb una persona en situació de pobresa sempre ens provoca o ens hauria de provocar interrogants. Com podem ajudar a eliminar o almenys a alleujar la seva marginació i patiment? Com podem ajudar-la en la seva pobresa espiritual? Què podem fer? Aquestes preguntes són importants, i cal que la comunitat cristiana se les faci, i també, personalment, cada fidel d’aquesta comunitat.
El crit silenciós de tants pobres ha de ressonar en el poble de Déu perquè se’ls doni veu, se’ls defensi i ens en fem solidaris.
L’Església no tenim solucions generals per proposar, però amb la gràcia de Crist podem oferir el nostre testimoni i gestos per compartir.
Allargar la mà com a signe d’amor i de solidaritat
Allargar la mà és un signe que recorda la proximitat, la solidaritat, l’amor. En aquests mesos que el món sencer ha estat aclaparat per un virus que ha portat dolor, mort, desconcert, desànim… quantes mans esteses hem pogut veure! Metges, infermeres, servidors públics, dependents, capellans, la dels voluntaris… Constatem una llarga lletania de bones obres. La pandèmia ens ha ensenyat com reconèixer el qui ho necessita en la necessitat. Primer, potser nosaltres mateixos, i després els més pobres.
Durant aquest temps hem madurat l’exigència d’una nova fraternitat, capaç d’ajuda recíproca i estima mútua.
Allargar la mà al pobre és una invitació a la responsabilitat i una crida a portar les càrregues dels més febles
Hi ha mans esteses que són còmplices de la pobresa: decretar la riquesa de minories, tancar mitjans de vida als pobres, acumular diners amb la venda d’armes, lleis injustes…
No podem ser feliços fins que les mans que sembren la mort es transformin en instruments de justícia i de pau per al món sencer.
Les nostres mans s’han d’allargar per oferir reconeixement, dignitat, ajuda, servei… i el que estigui a la nostra mà.
