Data: 3 de gener de 2021
Amb els punts suspensius del títol indico que cadascun de nosaltres els omplirà amb adjectius com nova, vella, inútil, buida, plena, desgraciada, joiosa…
La qüestió és si només depèn de nosaltres posar la qualificació a la paraula «vida», i si tot el que hi fa referència en ho podem amanir tots sols perquè ens ho podem permetre.
Com aconseguir que els desigs manifestats –enguany amb discreció– la nit del dia 31 de desembre es compleixin?
Els desigs són de felicitat, de vida nova, d’un any millor…
No ho aconseguirem només pel fet de formular-los amb una copa de cava a les mans, acompanyats per la música i amb petons i abraçades, si és que la COVID ho permet.
No ho aconseguirem fiant-nos de la sort.
No ho aconseguirem si només pensem en nosaltres i prescindim dels altres.
No ho aconseguirem si no acceptem la nostra condició humana de feblesa i limitació, sotmesos al fracàs, al dolor, al mal.
Cal remarcar la importància que té la nostra llibertat, la nostra voluntat, les nostres actituds, però també la nostra condició de creients, de confiança en Déu, de deixar que l’evangeli orienti la nostra vida.
Podem prescindir de Déu per afrontar els reptes de l’any que hem començat? Podem prescindir dels altres per aconseguir un any nou ple de vida i de sentit?
Recordem el salm 126:
Si el Senyor no construeix la casa, és inútil l’afany dels constructors. / Si el Senyor no guarda la ciutat, és inútil que vigilin els guardes. / És inútil que us lleveu tan aviat al matí i aneu tan tard a reposar, / per menjar un pa que us guanyeu amb prou feines: / fins quan dormen, ell el dona als seus amics!
Per això s’escau la benedicció que els sacerdots oferien al poble d’Israel en l’inici d’un nou any: «Que el Senyor et beneeixi i et guardi; que el Senyor et faci veure la claror de la teva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau».
Només comptant amb Déu, amb la seva benedicció, amb el seu amor que perdona i ens enforteix per estimar sempre, amb la seva llum i pau, podem afrontar un nou any, una nova oportunitat, fent experiència dels desigs d’aquests dies: ser més feliç i fer més feliç.
Aleshores el nostre afany per aconseguir-ho no serà inútil, ni s’esvairà pels contratemps que segur que caldrà afrontar.
Però, alhora, no podem prescindir dels altres, i molt especialment dels més propers: familiars, amics, companys de treball i d’aficions, veïns…
No som individus aïllats, autosuficients. Som persones sempre relacionades amb altres, i aquestes relacions poden afavorir o ser obstacle a la vida del nou any. És responsabilitat de cadascú esforçar-se per teixir relacions positives de veritable estimació amb els familiars, d’amistat, de bon veïnatge, de ciutadans conscients perquè l’any sigui bo. Cal reconèixer que potser ens caldrà afrontar algunes actituds negatives dels altres que no podem preveure, però sí podem fer el propòsit de reaccionar-hi amb serenor.
Benvolguts, us desitjo de tot cor un joiós any 2021, un any en què dobleguem la pandèmia, un any amarat dels dons de Déu!
