Data: 14 de febrer de 2021

Aquest diumenge és el dia designat perquè meditem i ens fem conscients del greu problema de la fam, i col·laborem en la campanya contra aquest flagell. 795 milions de persones passen fam en el món. D’aquestes, 780 milions es troben als països subdesenvolupats, i la resta –uns 15 milions– són als països considerats rics (dins l’anomenat quart món). Uns 300 milions són menors d’edat. Ras i curt: una de cada vuit persones segueix patint fam i malalties relacionades amb l’escassa o deficient alimentació. Cal pensar que en el món vivim un total de 7.000 milions de persones i que la nostra capacitat productiva seria capaç d’alimentar-ne gairebé el doble, uns 12.000 milions. Són dades de la FAO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura.

El problema ha de colpejar la nostra consciència. Com és possible, en el segle XXI, que continuï aquesta situació? Per quins motius, ens podem preguntar. Esmentem-ne els principals:

La pobresa i l’exclusió. No és difícil entendre que per als mil milions de persones que intenten sobreviure amb menys de 1,25 dòlars al dia és complicat aconseguir aliments.

El deute extern asfixiant dels països pobres, les relacions comercials injustes entre el Nord i el Sud.

El canvi climàtic. La terra que donava per viure es torna estèril, l’aigua escasseja, i s’estén la desertització. La sobreexplotació de la terra, la desforestació, el malbaratament de l’aigua, la contaminació… afecten directament el clima i incideixen en el problema de la fam.

Els conflictes armats i els desplaçaments. En la guerra s’atura la producció agrícola, es destrueixen indústries, vies de comunicació, i s’utilitza la fam com a arma.

El no finançament dels governs a l’agricultura. L’especulació amb els aliments per aconseguir més beneficis. El malbaratament dels aliments: un terç es perd i acaba entre les deixalles.

Però, nosaltres, davant aquesta problemàtica, què hi podem fer?

Cal tenir la convicció que si multitud de persones aportem la nostra ajuda podem avançar en la lluita contra la fam. Com?

Exigint als nostres representants polítics que aportin el 0,7 % del PIB per lluitar contra la pobresa.

Hem de valorar –no pas rebutjar– que els nostres governs acullin i regulin el flux de persones desplaçades.

Actuem com a consumidors responsables dels aliments. També cal afavorir els productes del comerç just, de manera que ajudem els productors del Tercer Món tot comprant-los allò que consumirem.

I avui, sobretot, podem col·laborar amb la campanya contra la fam en el món, promoguda per Mans Unides amb la nostra aportació econòmica.

Concretament, al nostre Bisbat se’ns han adjudicat dos projectes: un a Zàmbia i l’altre a Uganda, ambdós a l’Àfrica.

El de Zàmbia actua a la ciutat de Livingstone, per millorar l’educació de primària. El d’Uganda, centrat a la regió de Mbarara, té com a objectiu millorar la seguretat alimentària, les tècniques agrícoles, la sanitat, els cultius i diversificar les activitats per generar més ingressos. Intentar fer coses senzilles davant del gran problema de la fam és l’única manera de lluitar-hi i de col·laborar per aconseguir més fraternitat i igualtat.

I no oblidem mai l’afirmació de Jesús: «Vaig tenir fam i em donàreu menjar…». Així és com es valora la nostra vida.