Data: 3 d’octubre de 2021
El dilluns dia 4 d’octubre celebrem la festa de sant Francesc d’Assís, el gran home de l’edat mitjana que, des de la fidelitat coherent amb l’Evangeli, la fidelitat a l’Església, la pobresa, la seva humanitat, l’amor a la natura, l’acollida de deixebles, va significar una conversió per a l’Església mateixa.
Francesc, l’any 1226, cap al final de la seva vida, va escriure o va dictar un càntic d’alegria i acció de gràcies amb el títol «Lloat sigueu». És un càntic que lloa el Senyor en totes les criatures: el germà sol, la germana lluna, la germana aigua, el germà foc, la germana terra, mare nostra que ens sosté i ens alimenta. A més, lloa el Senyor per aquells que perdonen i suporten en pau malaltia i tribulació, per acabar lloant la germana mort quan en coneix la proximitat.
Podem considerar sant Francesc el fundador del moviment ecològic, l’autor del primer manifest ecològic de la història.
El papa Francesc, el 24 de maig del 2015, va signar una encíclica amb el mateix títol del càntic de sant Francesc: Laudato si’ («Lloat sigueu»).
Aquesta nostra germana terra clama pel dany que li provoquem a causa de l’ús irresponsable i de l’abús dels béns que Déu hi ha posat. Hem crescut pensant que érem els seus propietaris i dominadors, autoritzats a espoliar-la. La violència que hi ha en el cor humà, ferit pel pecat, també es manifesta en els símptomes de malaltia que advertim en el sol, en l’aigua, en l’aire i en els éssers vivents. Per això, entre els pobres més abandonats i maltractats, hi ha la nostra oprimida i devastada terra, que «gemega i sofreix dolors de part» (Rm 8,22). Oblidem que nosaltres mateixos som terra (cf. Gn 2,7). El nostre propi cos està constituït pels elements del planeta. El seu aire és el que ens dona l’alè, i la seva aigua ens vivifica i restaura. Res d’aquest món no ens resulta indiferent.
El Papa reflexiona sobre la cura de la «casa comuna». El que està passant a casa nostra, l’Evangeli de la creació, l’arrel humana de la crisi ecològica, requereix una ecologia integral, pautes d’orientació i acció, i educació i espiritualitat ecològica.
Avui senzillament desitjo recordar el significat d’una «ecologia integral», perquè és el tema central del document.
Aquesta comprensió ecològica incorpora clarament les dimensions humanes i socials. Així com els distints components del planeta –físics, químics i biològics– estan relacionats entre si, també les espècies vives formen una xarxa que mai no acabem de reconèixer i comprendre. Quan parlem de «medi ambient» ens fixem en la relació que existeix entre la natura i la societat que l’habita. Això ens hauria de fer entendre que la natura no és un àmbit separat de nosaltres, o un simple marc on transcorre la nostra vida.
Perquè pugui parlar-se d’un veritable desenvolupament cal assegurar que es produeixi una millora integral en la qualitat de la vida humana en els escenaris que ens envolten: la nostra habitació, la nostra casa, el nostre lloc de treball, el nostre barri…
Hem de respondre al clam de la terra i al crit dels pobres amb una economia ecològica, amb un estil de vida senzill, amb esperit comunitari responsable.
De les mans de Déu hem rebut un jardí, i no podem deixar un desert a les noves generacions.
